És el PP valencià un partit legal?

El PP valencià, tal com el coneixem i s’ha demostrat, no pot ser un partit legal. Hem de partir necessàriament d’aquesta premissa per a, d’alguna manera, crear el context necessari que ens ajude a entendre què és el que està passant i com hem arribat a aquesta situació. És cert que a les institucions públiques ara mateix es percep una manera de fer molt allunyada de la que exercia sense vergonya el PP. Però ara, amb el judici per la peça separada del cas Gürtel que ha condemnat, entre d’altres, la que fóra consellera de Turisme i presidenta de les Corts Valencianes, Milagrosa Martínez, se’ns tornen a remoure els vells fantasmes d’una etapa fosca que podem deixar enrere, però mai oblidar.

Tornem a la sentència que condemnava el divendres passat Milagrosa Martínez a 9 anys de presó perquè el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià la considera, junt amb Rafael Betoret (6 anys de presó), la màxima responsable de l’inici de les constants irregularitats comeses en l’Agència valenciana de Turisme mentre ella n’era la consellera, és el final previst a la mala praxis en la gestió de govern del Partit Popular valencià. A més, durant el judici, s’ha fet palès el que tot el món sabia: el ‘dopatge’ del Partit Popular valencià de cara a les conteses electorals, ja que els mateixos empresaris admeten que van finançar de forma il·legal el PP en les eleccions municipals i autonòmiques de 2007 i en les estatals de 2008 a València a canvi d'atenuar les seues penes. Tot plegat, una mostra més que s’uneix a tots els casos de corrupció que hem hagut de patir els valencians de mans d’una horda d’incapaços polítics més preocupats per les seues butxaques que pel futur de tot un poble. Així, amb aquests fets,

En tot aquest bombardeig informatiu dels darrers dies no podem perdre de vista certs detalls que dissenyen una trama que va molt més enllà de la responsabilitat personal d’alguns polítics. Estem parlant que la sentència del TSJ envia a la presó a qui va ser ni més ni menys que presidenta de les Corts Valencianes, i a més, posada pel mateix Francisco Camps com a element inert i incapaç de fallar al seu protector. De fet, al 2004 també Camps la va posar al front de la Conselleria de Turisme perquè, com escriu Sergi Tarín en un magnífic article en aquest diari sobre la inefable Milagrosa: “Ni sentia ni patia. Ni sabia de Turisme ni molt menys què era allò de Fitur. Tampoc no pensava per si mateixa, sinó que seguia sempre les instruccions. Les instruccions de Francisco Camps, per descomptat”. No cal dir res més.

Cauen les sentències i Camps resta il·lès sota la protecció de no sabem ben bé quina providència. Però no és políticament innocent. No pot ser-ho qui permet el finançament del seu partit de forma il·legal, qui accepta regals de “sus amiguitos del alma”, els quals han rebut, només per aquesta peça del cas, condemnes de més de 12 anys de presó. I, tornant a la premissa que anunciàvem, no pot quedar impune tampoc el PP valencià perquè ha quedat demostrat que la seua manera de fer no era democràtica ja que no partia amb les mateixes condicions que la resta de partits de cara a les eleccions.

El judici està destapant tota una trama que molts intuïen i denunciaven. Però encara queda recuperar part del que ens han furtat als valencians. La presó està bé, però no és suficient.

La Veu
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat