La Sanitat, la marca del Botànic

Sense dubte, si un govern vol que es reconega el seu treball com a progressista, ha d’acostar-se als valors socials més arrelats entre la població: la Sanitat i l’Educació. Lluny queden ara ideals que puguen fugir del capitalisme atroç que tot ho domina i sobre el qual pesa la responsabilitat, sembla, de gestionar la part del món que anomenen desenvolupada.

Sobre aquests dos pilars, Sanitat i Educació, es pot bastir un model de societat que reba la protecció de les seues institucions, i amb això, sembla que sí que s’ha compromès l’anomenat Govern del Botànic. Podem reflexionar sobre moltes altres coses, fins i tot si estan ben fetes algunes de les mesures executades o aprovades o si caldria polir-les una mica més, però cal reconèixer que, efectivament, hi treballen força per revertir la dramàtica situació en què havien deixat aquests dos puntals socials els anteriors inquilins del Govern valencià.

Posem el punt de mira en la Sanitat valenciana. Més concretament, en la posició del Govern valencià de, podríem dir, rebel·lia, envers les directrius sanitàries que vénen de l’Estat espanyol. Potser alguns posen l’accent més en el demèrit de l’executiu espanyol que en el mèrit del Consell valencià, ja que la Constitució espanyola en el seu article 43 reconeix el dret a la protecció de la salut, cosa que també fa l’Estatut d’autonomia valencià en l’article 13. Tanmateix, i després de la deriva privatitzadora que ha imposat des de fa temps el Govern espanyol pel que fa a Sanitat, hem de dir sense embuts que ens complau aquesta actitud ‘rebel’ que dèiem abans dels nostres representants.

Així, la Conselleria que dirigeix la socialista Carmen Montón, aquesta mateixa setmana ha eliminat el prepagament d’articles ortoprotèsics que afectava un ampli ventall de ciutadans valencians, que en alguns casos veien interrompre l’accés a aquests productes per l’obstacle que suposava pagar una bestreta, en alguns casos, inassumible. Aquesta mesura se suma a la de la derogació del copagament farmacèutic als pensionistes i discapacitats que es va fer efectiu el passat 1 de gener del 2016 o l’assumpció, per part de la Generalitat del copagament farmacèutic dels menors que estiguen adscrits a una targeta sanitària en què el seu titular perceba menys de 18.000€ anuals, així com el dels fills de migrants en situació irregular.

Queda molt per fer, clar que sí. De fet, encara ens pesen els models de l’Hospital de la Ribera o el de Marina Salud, entre moltes altres coses, per a tornar a gaudir d’un model sanitari òptim. Però cal ser conscients que s’ha de fer ben fet, amb responsabilitat i garantint el dret dels usuaris a gaudir d’una Sanitat pública, universal i de qualitat. Es mouen unes xifres terribles per a justificar els canvis, potser sí, però podem posar un preu a la vida? Evidentment no.

La Veu
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat