Declaració de Palma i patriotes antivalencians

Històricament, la dreta valenciana més rància ha fet servir com a eina per a generar odi el discurs populista i acientífic de la por contra tot allò que ve de Catalunya. A l’aixopluc d’un valencianisme anticatalanista, els anomenats blavers han aconseguit alimentar aquesta absurda animadversió cap a un poble amb què ens uneixen moltes arrels històriques, i una de molt important, la llengua. No estem sols però. També un territori amb què compartim llengua, les Illes Balears, ha patit aquesta estratègia de l’odi des d’un moviment paral·lel i semblant al blaverisme valencià, el gonellisme, sota els postulats des quals s’han construït autèntics desficacis que, malauradament, triomfen pel seu alt contingut de fals patriotisme i foment de la por.

La millor manera de superar tota aquesta voràgine històrica és la protecció i suport institucional que s’aconsegueix mitjançant una acció de govern que cerque nexes d’unió, espais de trobada des d’on vetllar pels interessos comuns i deixar de banda actituds més acostades al totalitarisme visceral que a la mateixa raó històrica i acadèmica. Precisament això és el que han aconseguit els departaments de Cultura dels tres territoris amb qui compartim la nostra llengua: un acord de col·laboració a l’entorn de la llengua i la cultura compartides: la Declaració de Palma.

Potser en un context diferent, sense el jou constant de la Batalla de València que patim els valencians durant massa temps ja, això seria una notícia més que potser es quedaria en el marc institucional intern dels departaments de cada territori. Però al nostre castigat País Valencià, si pel mig estan Catalunya i la llengua, apareixen els pitjors fantasmes i les reaccions més profundament irades es multipliquen proporcionalment a l’odi que professen els qui les difonen.

Lluny de voler caure en el victimisme i mirar cap a enrere, cal deixar que els patriotes antivalencians del PP i els deixebles de C’s brofeguen insults fins que es queden sense alè, i continuar amb aquest tipus d’iniciatives tan favorables als nostres interessos. En el marc de l’acord, que es recull en el document la Declaració de Palma, un objectiu definit: “Reforçar el mercat interior cultural entre els tres territoris, impulsant circuits d’Arts Escèniques, Visuals, Música, Literatura, Audiovisual i Cultura Popular o Tradicional”. A qui li pot molestar aquest acord? Cadascú que arribe a les seues pròpies conclusions.

Fa temps que anunciem un temps de canvis profunds. Certament, és l’hora de donar suport a un acord que, definitivament, impulsarà per fi Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior. I també, com no, continuar reclamant més elements per vertebrar els territoris amb qui compartim la llengua. No ens oblidem del Corredor Mediterrani, una infraestructura necessària per a consolidar l’economia dels nostres territoris ni tampoc del corredor mediàtic que ha de garantir la reciprocitat entre els mitjans de comunicació en llengua pròpia dels territoris de parla catalana.

Potser ja ha arribat l’hora que els valencians ens acostem a qui ens acull amb respecte, i amb qui compartim unes arrels que, fermes i valentes, han resistit la ignomínia i la ignorància durant molt de temps.

La Veu
 

Comentaris

✌️️ THYBRIS
2.

Vos penseu que sou els reis del mambo i lo únic que teniu és una maquineta de cremar petroli.

  • 0
  • 0
Joan València
1.

No hi ha dreta valenciana, és tota dreta y DE LAS JONS

  • 4
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat