El #corredormediterraneo avanza. Castellón estará a 2h 25 min de Madrid gracias a este nuevo tramo que he visitado hoy pic.twitter.com/cbCH8QKSPE
— Iñigo de la Serna (@idlserna) 27 de març de 2017
Tampoc volen agreujar ningú quan dediquen fons adreçats al corredor ferroviari, presumptament costaner, a foradar el dur sòl castellà per a construir un túnel entre Atocha i Chamartín, flamants platges (de vies) que des d’ara podran optar a la bandera blava. Alhora, la platja (de vies una mica més rovellades) del Parc Central de València espera una tuneladora com Penèlope guaitava Ulisses.
La naturalitat amb què l’Espanya radial amera el discurs públic com si fóra l’única Espanya real i possible trau de polleguera els ciutadans perifèrics més conscients. Alguns d’ells han dedicat molts esforços a convéncer els qui tenen la paella pel mànec que el federalisme (polític i mental) és una alternativa més justa i equilibrada. Ara que molts catalans han decidit esmerçar els seus esforços a altres finalitats, són el govern valencià i altres forces vives els portadors més destacats de la bandera federal.
S’ha de reconéixer el mèrit de portar l’estendard de l’Espanya plural i circular en aquests temps. També són comprensibles les reaccions moderadament irades produïdes per la impotència. Perquè, quan sembla que els interlocutors han entés i, fins i tot, comparteixen les bondats d’un model territorial més equilibrat, arriba el ministre encarregat de dibuixar-ho als plànols i es felicita perquè el Corredor Mediterrani posa Castelló a un tir de pedra de Madrid.
Tal vegada, la indignació fóra menor si els perifèrics conscients entengueren que, de debò, la contrapart no actua amb maldat. Com la pedra no vol ferir ningú quan cau o com el forat negre no té cap intenció d’engolir-se planetes. La força de la gravetat té les seues pròpies lleis i Madrid és una matèria tan densa que pot atraure una via fèrria fins al seu centre per pur magnetisme.
