Diari La Veu del País Valencià
Que ens deixen la llengua en pau!
Ja no ens sorprén la tendència homicida del PP contra la llengua. De fet, ni l’última proposta amb què ens han colpejat darrerament ens ha de semblar, ni per un instant, espantosa. Per a aquells que no ho saben, el Govern del PP del nostre País Valencià: “té l’honor de presentar la Proposició no de Llei de tramitació d’especial urgència sobre que es reconega per la RAE al valencià la seua categoria de llengua o idioma propi dels valencians”. Res de nou, si no fóra perquè els arguments esgrimits la vinculen a la llengua ibera parlada abans del segle VI a.C, altre desgavell. (Ens hem permés corregir el text original per raons òbvies)

Fa pocs dies, publicàvem al nostre diari un article en què informàvem que una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ): “Obligava la Generalitat a avalar l’expressió llengua catalana” i es veia obligada a publicar al DOCV el canvi d’Estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló. Tanmateix sembla que, ofesos per açò, el PP aprovarà aquesta proposta amb la sagnant majoria absoluta, amb què cada dia ens torturen, i la duran davant una entitat amb tant de prestigi cultural com la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE). És més, tenen la tremenda gosadia de posar a l’escrit que la proposta “és fidel reflex del pensament i del sentiment de la immensa majoria del poble valencià”. Quin govern es vanagloria de ser fidel a una llengua que ni parla? Com poden dir que senten en una llengua que fan el possible per destruir?

A més, i per si no en teníem prou, açò posa en evidència l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb qui no compten només que per a presumir de tenir una acadèmia pròpia que, de vegades, sembla que faça les funcions d’ornament cultural a la disposició de l’ocurrència del polític de torn. No oblidem que al punt 1 del dictament de l’AVL del 2005, es reconeixia la unitat de la llengua, cosa que ens dóna esperança del bon treball que aquesta, si la deixen, pot arribar a fer.

Definitivament, pensem que no és moment de continuar defensant la unitat de la llengua amb els habituals arguments que els lectors se saben de memòria. Ara, és el moment de fer un altre pas endavant i exigir, ‘siga com siga’, que no facen servir la llengua que nosaltres sí que parlem i estimem, (ells no ho fan, no ho oblidem), per guanyar vots i torturar una cultura que sembla que els molesta. Ja és hora de dir-los que ens deixen la llengua en pau, que facen el ridícul pel seu compte i no amb la nostra cultura com a bandera. No podem perdre temps, es tracta d’assumir de nou la veu del nostre poble i infatigablement defensar-la.

Més comentaris en versió portada

Comparteix

Icona de pantalla completa