Quan hom mamprén un projecte tan ambiciós i extremadament modest com el que La Veu proposa, pot tenir la sensació que el seu moment de militància ha quedat satisfet i que és el moment que altres donen el pas, i així, gota a gota, poder vessar finalment el got podrit d’on actualment bevem els valencians. Qualsevol podria sentir-se realitzat després d’escriure en un diari que proclama, sense vergonya, el nom que desitgem per a la nostra terra, que difon per tot el món la llengua dels valencians i valencianes amb orgull i enarbora apassionat els ideals que tan orgullosament hem publicat en multitud d’ocasions. Podria ser el final joiós d’un projecte que ha agermanat gent de tot el nostre territori, perquè en el marc d’aquest diari, s’han pogut expressar moltes voluntats que romanien atemoridament callades. Però no és suficient.
La reacció que ens ha produït treballar amb aquest projecte ha sigut totalment oposada a la condescendència que abans intentàvem expressar, i que per desgràcia tant hi abunda. És intensament motivador publicar un article a La Veu perquè, en eixe mateix moment, saps que estàs fent alguna cosa més que mostrar lletres i paraules a una plataforma digital. De seguida entens que contribueixes perquè qualsevol entitat puga dir en la seua llengua què li preocupa, denuncies coses que d’altra forma quedarien condemnades a l’oblit o a la indiferència dels grans mitjans, comuniques immediatament tot un territori i això, modestament, ens dóna una força imparable per continuar amb el projecte. I tot, encaixant les lògiques crítiques que tan merescudament hem rebut i educadament acceptat, perquè La Veu és de tots i és obligació nostra escoltar-la i créixer amb aquells que ens apunten on errem. En definitiva, volem continuar donant allò que els lectors ens reclamen i mereixen, informació.
Per al 2014, continuarem reclamant l’espai que ens pertoca com a poble i que ens compromet com a ciutadans, i com no, ho farem des del projecte comunicatiu de La Veu del País Valencià. El nostre país necessita la participació activa de tots aquells que l’estimem i, per a això, es fa imprescindible que tots i totes hi puguen dir la seua amb orgull, amb la vitalitat que caracteritza la nostra valenta terra i amb la força que ens dóna sentir-nos lliures de continuar cridant: “Que sí, que volem el canvi social urgentment per recuperar tot el que impunement ens han furtat.” Nosaltres continuarem lluitant per la nostra llibertat i per la nostra dignitat com a poble. La mediterrània ens avala i mai l’hem defraudada. Tots hi cabem i entre tots ho podem aconseguir, unim-nos pel canvi, la terra mai falla.
