Cotxes i bicis: un debat (també) moral

La imatge d'un turisme privat circulant a pler pel centre de la ciutat –de qualsevol ciutat– comença a ser ja un anacronisme. Les raons són múltiples, però convindria que ens en férem a la idea si no volem convertir-nos en nostàlgics d'un passat mític on podíem fer servir el cotxe per a qualsevol desplaçament.

Les visions futuristes d'urbs amb vehicles que planegen uns quants metres per damunt de la superfície continuen pertanyent a la ciència ficció. A més, perquè aquest futur fóra desitjable caldria que les naus voladores no contaminaren i disposaren d'estacionament.

A hores d'ara, les exigències ambientals obliguen a una reducció progressiva però significativa de l'emissió de gasos. Però, el punt clau és l'espai. Fins fa unes dècades, la realitat del progrés material va imposar un consens sobre un disseny de les infraestructures adreçat a facilitar l'accés del vehicle privat a qualsevol indret; des del carreró més estret del centre de la ciutat fins al més recòndit parc natural.

El respecte a la natura i la voluntat de conservar algunes àrees ha matisat aquesta inèrcia intrusiva. A la ciutat, el debat se centra en el repartiment de l'espai disponible com a bé escàs. D'una banda parlem de l'espai de circulació per on es belluguen cotxes, motos, autobusos, taxis, vianants i, cada vegada més, bicicletes. Després està l'espai del repòs, on les persones seuen o es concentren, i on els vehicles de motor estacionen.

Molts de nosaltres som, en algun moment, vianants, conductors, passatgers d'un taxi, usuaris d'un autobús o un tramvia o ciclistes. No cal parar-se massa a pensar en quina d'aquestes circumstàncies som més privilegiats.

Per què una bicicleta encara és vista per tants conductors com a un intrús a la via pública? Per què un individu que mou amb les seues cames una màquina de 15 quilos ha de demanar disculpes per ocupar –tant en moviment com en repòs– una fracció de l'espai que ocupa un altre individu a qui transporta una altra màquina de centenars de quilos que ha d'expel·lir gasos contaminants per a moure's?

El debat té, doncs, un aspecte moral on –més enllà dels ritmes de les reformes i la necessitat d'adaptar els canvis a les necessitats dels diversos sectors socials– es confronten les nocions més individualistes i de curt termini amb els partidaris de redefinir les prioritats en l'ús de l'espai públic des de l'equitat i la sostenibilitat.

En qualsevol cas; si observem el que està succeint a llocs tant diferents com Londres, Pontevedra, Múrcia, Madrid, Amsterdam i Nova York, alguns dels qui es resisteixen als canvis haurien de plantejar-se que d'ací a una dècada o dues continuaran existint les hemeroteques.

Comentaris

ai mare que punxe.
1.
el concepte, para tio que son bicis, molt arrelat. torna que son patins amb lieaa .

la llibertat individul i els deures i drets com a ciutadans , prou que en mareche.

es dificil de hacer ver lo que passa. es cierto . pero quiza deberia pasarse por la ciudad por mossen sell por avd del oeste , garrigues a las 10 ,oo i poder ver la situacion . puedes encontrarte un coche encima de la cera en la esquina sin posibilidad de passar a las 13.oo de medio dia . les raons on algo menys que les questions i el que veus es el que es . no pas vull parlar de la privatizarcio , uff, del espai public una vegada mes . crec que estem en la darrera fase de que no que de ni una nica de be public al carrer .el señor brazzy se equivoca en varies coses i es que ell esta per a fer la vida mes amable sobre tots als veins . mes amable als veins. es el resultat no els mitjos. dos una quatre en linea patinete electic hibrog .... son coses de moda tecnologia i mescat. el que queda son els veins . i als nasos vindran al guais.......
  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat