No havien passat ni 8 hores des que els assassins havien omplit de sang les Rambles de Barcelona quan els principals diaris espanyols ja estaven reclamant als seus editorials la interrupció del procés polític de Catalunya en nom de la unitat contra el terrorisme.
El terror sempre condiciona la vida quotidiana dels ciutadans. Als estralls físics més o menys localitzats i les tragèdies personals de les víctimes i els seus familiars se sumen la por i la sensació general d’inseguretat. La reacció de la societat i dels seus dirigents davant aquesta situació resulten clau a l’hora de discernir quins han sigut els resultats d’un atemptat. El sacrifici de segons quines quotes de llibertat (d’opinió, de moviments…) en nom de la seguretat és un bon termòmetre per a mesurar l’èxit o el fracàs de la violència política.
La victòria total del terrorisme, però, arriba quan aconsegueix condicionar profundament o, fins i tot, modificar el procés polític. Això succeeix molt rarament, fins i tot en els casos on els terroristes gaudeixen de suport social a dins de les comunitats a favor de les quals afirmen lluitar.
Si arran de la matança de Barcelona l’independentisme renunciara als seus objectius, el missatge que rebrien els autors de la matança no podria ser més encoratjador. Sobretot, perquè se’ls estaria atorgant una entitat com a amenaça que ni tan sols poden somiar. Quan els independentistes indis van interrompre temporalment les seues campanyes durant la Segona Guerra Mundial, el país estava amenaçat d’una invasió japonesa i calia fer costat a l’Imperi Britànic per tal d’aturar l’exèrcit nipó i les potències de l’Eix en un món en flames. Incomparable.
Sembla inevitable que, els propers dies, alguns vulguen aprofitar els atemptats per a les seues finalitats polítiques particulars. Seria una errada greu. I això va tant per als qui, en nom de la unitat política i social contra el terror i de la coordinació entre els diferents cossos policials, demanen que l’independentisme plegue veles, com per als qui des d’eixa vora se senten temptats de fer servir els morts per a accelerar el procés.
