Editorial: La tortura asfixiant del PP valencià

19 febrer 2014 01:00h
Despertem cada dia amb la sensació que alguna cosa canviarà i s'acabarà per fi aquesta autèntica tortura amb què el govern del Partit Popular ens assetja. En canvi, ja en l'últim sospir de la jornada, oblidem aquesta esperança i palpem la terrible realitat, l'analitzem i arribem a la conclusió que amb aquesta gent res pot canviar. Enmig, assistim immpertèrrits a les decisions d'uns polítics entossudits en destrossar tot allò que els molesta, i no ens enganyem, els molesta tot el que ens aparta de la seua Espanya. En els últims mesos han pres decisions directament proporcionals a l'odi que senten pel País Valencià. Recordem (sense ànims de torturar ningú): tancament de RTVV, prohibició d'escoltar Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià, assetjament a l'AVL per la definició del mot valencià al seu DNV (Diccionari Normatiu del Valencià) i l'últim capítol d'aquesta sèrie, la supressió d'unitats a l'escola pública i de les línies en valencià. Una autèntica tortura de desgast a la bonhomia dels ciutadans de la nostra terra i més concretament a tot allò que ens diferencia del seu benvolgut estat: Espanya.

Hem de ser conscients que des de fa temps, el govern del PP a la Generalitat Valenciana apunta directament cap a les senyes d'identitat pròpies del poble valencià i, sense cap tipus de mirament, està atacant-les durament perquè no les senten seues. És més, ja fa temps que van identificar l'enemic, però ara que veuen perillar el seu tro faran el possible per destruir-lo, que nigú ho dubte, perquè aquesta estirp política del sector més carca i retrògad que es pot trobar a la nostra terra, no defalliran fins que ho aconseguisquen. És una estratègia de desgast que perpetuarà socialment el seu model per crear un poble sotmès, reverent amb la voluntat del qui mana i carent d'esperit crítc amb què rebatre les decisions.
 

La dimensió d'aquestes decisions unilaterals, no debatudes a la cambra de representants de tots els valencians i valencianes, abarca tot allò que ens permet sentir-nos diferents, tot allò que ens uneix com a poble històric aliè als interessos espanyols i amants de la nostra tradició i cultura. Si mirem amb l'esperit crític que l'escola pública fomenta, observarem com han atacat amb força tot allò que a la llarga els pot suposar un problema, ja que no cal dir que els xiquets i xiquetes que miren una televisió pública en valencià coneixeran la llengua, els qui puguen estudiar en línia en valencià hi viuran...i si som conscients que tot açò ens ho han llevat, arribarem a la conclusió que, i fent servir termes bèl·lics (potser oportuns), la política del PP valencià ataca objectius estratègics i, a més, és conscient dels danys col·laterals que això provoca.
 

El darrer atac és, si cap, més preocupant perquè la seua posterior expansió esdevé molt perillosa. És evident que totes les mesures que ha pres el Govern valencià amb l'educació pública tenen l'objectiu de fomentar l'educació privada, dirigida i sotmesa a la voluntat de qui governa, sabedor de la seua immunitat. Pensen que així crearan individus encarregats de perpetuar el seu model, la seua forma de governar, cosa que ens trasllada immediatament a l'escola de la dictadura espanyola, ja que molts dels alumnes d'aquesta són els qui ens estan governant amb la seua educació feixista i incapaç de crear ciutadans i ciutadanes crítics amb les seues decisions. Podem pensar però, que hi ha molts que van estudiar a l'escola del franquisme que no tenen res a veure amb el que estem dient, però la dada més important ens parla de tots aquells que no van poder tindre una educació perquè simplement no hi podien accedir. Però no és una estratègia novedosa. En el procés d'independència de l'Ulster, els catòlics (independentistes), en una de les seues estratègies per aconseguir independitzar-se dels anglesos, fomentaren la natalitat entre els seus partidaris per a crear nous individus que en un futur no massa llunyà canviarien la tendència del vot. I ho aconseguiren, el Sinn Fein (partit independentista) va passar de guanyar a dos comtats de tot el país el 1997 a dominar-ne clarament 5 i, a més, dos d'aquests dominats històricament pels unionistes de la UUP (Partit Unionista de l'Ulster en les seus sigles en anglès). Òbviament no volem equiparar ambdós processos, però sí constatar el fet que les estratègies encarades directament a la ciutadania funcionen.
 

El futur que ens espera si esperem que vinguen les eleccions per canviar les coses és, com a poc, desencoratjador. Allò més important que garanteix el sistema democràtic no és l'oportunitat de decidir cada any qui ens governarà, no és tampoc que els representants que hem escollit faran el que ens han promés, no. Democràcia també és poder demanar responsabilitats, i quan uns governants obvien tots els drets socials d'un poble i opten per la política de fer el que ells volen, hem d'exigir-los que marxen siga quan siga. No és cert que les coses canviaran el 2015 (si per resultats electorals marxen) perquè el que estan fent és deixar un llegat ingovernable, ho tenen tot absolutament preparat, ja que han col·lapsat tot l'entramat social públic i això no s'arregla amb quatre anys d'un d'altre color. Marxaran amb les esquenes cobertes i mai pagaran pel que han fet, en podem estar segurs, però tenim un repte que només els qui pensem en la llibertat dels pobles i els drets socials podrem aconseguir: recuperar la dignitat com a poble i vertebrar el nostre país a partir de la societat i la seua ciutadania. No podem deixar-ho en mans de l'eventualisme polític, perquè si ho fem, només gaudirem de la democràcia quan per tot arreu del País Valencià ens prometen la Lluna, cada quatre anys. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next