Les Trobades, una resposta cívica a les agressions del PP

7 abril 2014 01:00h
Hui ja podem dir que després de l'inici de les Trobades d'Escoles en Valencià, aquestes continuen amb l'èxit que les caracteritza d'ençà que van mamprendre enguany ja fa 29 anys. Tota una demostració cívica que recorre el territori defensant l'escola pública, en valencià i de qualitat i creant un espai on prenen protagonisme els alumnes que demà han de demostrar que són capaços de solucionar l'herència terrible que els deixarem; una demostració d'actitud reivindicativa i civisme enfront dels esforços herculis del desgovern del PP valencià, i la seua insuportable consellera d'Educació, que anhelen obsessivament la mort de l'educació pública i de la llengua dels valencians.

És evident que no cap altre tipus de resposta als atacs perquè, independentment que les trobades són actes que van més enllà del merament educactiu, el fonament principal i la dimensió dels seus actes estan estretament relacionats amb l'escola i tota la seua comunitat educativa, i amb els valors de la nostra escola no es juga. Per tant, hem de ser capaços de demostrar que a l'escola pública, inclusiva, lliure i lligada a la nostra cultura que es defensa a les Trobades, no tenen lloc les respostes desmesurades i agressives a l'estil dels governs valencià i espanyol. Hem de demostrar de nou el tarannà lúdic, festiu i participatiu que els valencians que estimem la nostra terra proclamem sense vergonya allà on estem, amb orgull, com sempre que defensem allò que sentim i considerem nostre.
 

Dit això, no podem més que constatar que al País Valencià ens separa un vergonyós mur entre els que l'estimem i els qui estimen Espanya. I és que és molt dur per als espanyols governar un país en què no creuen, cuidar una llengua que ni parlen ni entenen, respectar senyals que no senten... en definitiva, els resulta difícil governar una terra, mentre miren fixament cap al país que els governa. I això es tradueix en les contínues agressions que patim als nostres senyals d'identitat, on més dol, a allò que tant ens ha costat recuperar després dels intents d'aniquilació per part de l'Estat espanyol, una provocació constant i històricament violenta que ajuda els polítics valencians a trobar un còmode racó a Madrid on poder contemplar, privilegiadament, l'espoli a tots els nivells que ens fan patir.

Les trobades són, i ho han de continuar essent, el reflex de la societat valenciana que volem aconseguir, i és que, com deia Diego Gómez a l'article publicat diumenge 6 d'abril al nostre diari, "les trobades sí que són el símbol dels valencians", o almenys un dels importants, i si la dreta valenciana les continua boicotejant i ignorant amb freda indiferència és perquè tot el que en aquests actes cívics es representa els molesta, els produeix un malestar que no poden suportar, perquè no entenen ni accepten que amb la llengua i la cultura no es juga. I encara més, els molesta que la resposta de les trobades no tinga el nivell barroer i de barriada dels seus atacs, que la provocació tinga una resposta tan lligada a la intel·ligència i l'actitud social adequada per a la convivència, perquè des de la nostra escola continuarem fomentant els valors que es representen a les trobades des de fa 29 anys, i per molts més.
 

Ara bé, fora del marc que hem presentat, i com els atacs ens arriben per tot arreu, també hem de ser capaços de respondre com cal, de no posar sempre cara de bons i obviar l'evidència. Sí, som i volem ser una societat cívica que fa servir les eines democràtiques que ofereix l'Estat per defensar allò nostre, però arribats al moment en què les institucions de govern fan ús indiscriminat i interessat dels poders de l'estat, també hem de ser capaços de respondre amb proporcionalitat a les seues agressions, perquè si no ho fem, si ens quedem callats i ho deixem córrer, no respectarem la memòria de qui tant ha fet per la nostra terra i la nostra cultura, i recordem que qui perd els orígens perd la identitat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next