I és que no ens ha de sorpendre que la monarquia espanyola, i per extensió el seu màxim representant Juan Carlos I de Borbón, agafen el protagonisme en el moment que l’Estat fa figa per tot arreu, amb una classe política incapaç, corrupta, casposa… amb un sistema democràtic sacsejat per la crisi del bipartidisme i sobretot amb l’ombra allargada de la independència de Catalunya ocupant tots els debats i portades de la premsa estatal i de tot el món.
No és casualitat l’abdicació del Rei d’Espanya. Ens sobren motius per sospitar que la decisió ve provocada per la inestabilitat latent de l’Estat espanyol. En primer lloc és evident que no han pogut suportar els resultats de les passades eleccions europees, ja que l’ascens de partits republicans, i partidaris que siga el poble qui decidisca si vol o no aquesta monarquia, els aterra; en segon lloc temen el resultat del referèndum del 9 de novembre a Catalunya, per això el primer que farà el nou Rei (Felip VI, quina mala sensació) és campanya espanyola al principat,com diu Vicent Partal a l’editorial “En marxa la ‘gran maniobra’ “; també els preocupa com no, el desig històric d’independència del País Basc que es manté expectant als resultats dels referèndums d’Escòcia i Catalunya per desplegar el seu nacionalisme més prompte que tard.
L’actitud històrica dels Borbons cap a la nostra cultura i la nostra llengua en els moments que han patit per la ‘indissoluble’ unió de l’Estat espanyol ha sigut devastadora. Tanmateix, i com diu Salvador Cot al seu article ‘Dotze borbons a punt de perdre’ mai han aconseguit el seu objectiu, un dels quals és l’aniquilació de la llengua, ja que són conscients que és allò que ens fa més forts. Cal estar atents a les pròximes reaccions borbòniques perquè quan se senten amenaçats ataquen sense vergonya i atacaran tot allò que sone a voluntat d’autodeterminació.
Des que vam començar la nostra aventura, a La Veu anhelem una autèntica regeneració democràtica i superació de l’actual forma institucional de comunitat autònoma; un model de país basat en un ‘Estat valencià, democràtic, social i republicà’. Un model amb uns serveis públics bàsics de qualitat, solidari amb les persones que l’habiten i econòmicament just, lliurement federat o confederat amb els territoris que es consideren. Així començàvem el nostre somni, i hui ens mantenim tossudament ferms per arribar a tots aquells que comparteixen amb nosaltres la idea que tot ho podem fer possible. Per un País Valencià lliure, democràtic i republicà.
