I al País Valencià? Com ho mirem? Serà el nostre rei? Efectivament tot aquest procés ens planteja un repte apassionant a partir d’ara, perquè no podem defugir la realitat i pensar que no ens afecta perquè no el sentim nostre. No cal oblidar que l’empremta borbònica està marcada a foc, sí a foc, a molts indrets del nostre País Valencià i no hem de perdre de vista que no dubtaran en atacar els nostres símbols sempre que puguen. ¿Per què si no han celebrat la proclamació el mateix dia que cremaren Xàtiva? ¿Per què enguany que fa 300 anys que entraren a Catalunya i intentaren destrossar tota la identitat nacional catalana? Que ningú ho dubte, açò no és més que un recordatori del que són capaços de fer en el moment que puguen perdre la sobirania sobre el poble, perquè es parla molt de la sobirania del poble, però la realitat actual és que la sobirania de la família borbònica està per sobre de qualsevol altra opció. I és que Espanya és un estat sotmés a la voluntat reial i hui ho demostraran sense cap tipus de vergonya, per això, i per moltes coses més, reclamem el nostre propi espai com a país, republicà i lliure. Però tampoc volem formar part de la seua república. Com no pot ser d’altra forma, donem suport al dret a decidir dels pobles, i per això també reclamem el nostre. Estem amb els qui demanen decidir república o monarquia a Espanya, però no ha de ser la nostra lluita.
No cap dubte que és un bon moment per adonar-nos que el que hui passarà a Madrid no és el que volem per al nostre país. Tota l’acumulació d’actes, de substantius amb què ens hem despertat cada dia (abdicació, proclamació, llei sàlica…), d’imatges fastuoses allunyades de la realitat social, no són més que anacronismes que dibuixen la tendència hermètica d’un sistema irrespectuós amb els pobles i amb la llibertat. I tot açò ens pot servir de model per saber què és el que no volem, perquè de ben segur que la majoria de nosaltres no volem un individu que, abillat amb uniforme militar i rodejat pel seu exèrcit, ens faça un discurs unionista, constitucionalista i molt poc democràtic.
En definitiva, als crits de ‘Viva España y Viva el Rey’ que tant escoltarem hui, nosaltres responem que no en volem formar part, que es queden amb el seu rei i la seua meravellosa família, que si volen decidir entre monarquia i república que ho facen, que ho demanen, però que ens deixen també decidir a nosaltres. Volem decidir el nostre futur com a poble perquè és el que realment canviarà el nostre futur, perquè és el que garantirà la regeneració democràtica que tants cops demanem. És el moment oportú per actuar, per posar tots els esforços en comú i empentar tots junts cap a la llibertat del poble valencià, actuar des del més profund sentit democràtic i amb les eines que tenim al nostre abast. És el moment de fer-ho perquè, al cap i a la fi, les paraules només omplin les hemeroteques, però els actes acaben omplint la història.
