L’adéu del president de les Corts Valencianes Juan Cotino, suposa per al País Valencià un hàlit d’esperança perquè tot canvie, o almenys ens conformem amb la desaparició d’un personatge que, per a molts, ha sigut el pitjor polític valencià de la història, i això és ben complicat…

Ens haguera agradat molt començar aquest escrit amb aquesta frase i la posterior mostra d’alegria, però, com no, Cotino és altre dels incapaços polítics valencians aferrats a un càrrec que no mereix, i que, tot i fer l’impossible per ser expulsat, continua ridiculitzant la política valenciana amb la seua presència .

I és que, si mirem l’historial del sinistre personatge, notem de seguida com ha fet del seu pas per la política una reguera inesgotable de sospites per males pràctiques i una actitud insuportable de cara als ciutadans que lliurement no pensen com ell. Destacable sobretot és el cas de l’accident del metro per la tragèdia humana, però també la constant aparició en casos de dubtosa moralitat (Brugal actualment), ja que el seu nom planeja sempre per tot allò que s’acoste a afers que fugen de la justícia.

Ens han sobtat darrerament les declaracions que publicàrem al nostre diari en què, amb un to prepotent i perdonavides, deia: “No se m’ha passat pel cap dimitir i presentaré la meua renúncia el dia i l’hora que tenia previst des de fa molt de temps”, en referència al dia que es jubile.

No pot ser que un ‘polític seriós’, president de les Corts Valencianes i representant dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià, faça unes declaracions d’aquest tipus i romanga impune al seu càrrec ni un minut més. Per què decideix ell quan marxa? Qui és aquest home? Què s’ha pensat? Els polítics escollits pel poble han de mostrar sempre una actitud exemplaritzant, perquè no han d’oblidar que els han votat per estar al servei de la ciutadania. És urgent que aquest personatge desaparega ja del panorama polític valencià, i per això hem de donar suport a qualsevol iniciativa que el faça fora, avançar si cal la seua jubilació i no veure’l mai més trepitjar una institució pública valenciana… Bé, alguna sí, aquella que siga capaç de fer justícia i el pose d’una vegada per totes on es mereix.

Per recuperar la confiança i la dignitat de la política i les institucions valencianes, Cotino fora ja, com siga… i que en vagen molts més darrere.

Comparteix

Icona de pantalla completa