Diari La Veu del País Valencià
Educació proposa que els opositors hagen de certificar el C1 de valencià i no la capacitació

VALÈNCIA. La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport tractarà en la Mesa Sectorial amb els sindicats de l’ensenyament de dijous vinent l’avantprojecte d’ordre per la qual es determina la competència lingüística necessària per a l’accés als llocs de treball docent. La nova proposta d’ordre pretén actualitzar, adaptar i simplificar la normativa existent després de 36 anys de l’entrada en vigor de la Llei d’ús i ensenyament del valencià.

L’objectiu és “racionalitzar les exigències” per a l’accés a la funció pública docent, adaptar-les a la realitat de la formació de les persones que volen dedicar-se a la funció pública docent i poder garantir que l’alumnat rep l’ensenyament per part d’un professorat amb la competència lingüística suficient.

Segons el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, “calia actualitzar la normativa a un context que ha evolucionat molt en més de tres dècades i amb una nova llei de plurilingüisme en vigor”. “Si les primeres actuacions fa més de tres dècades responien a una necessitat per la mancança en la formació ordinària de les persones que volien dedicar-se a la funció pública docent, ara no podem continuar actuant com si aquesta mancança no haguera estat corregida”, ha afegit. I ha afirmat: “Per això ens adaptem als nous temps i a les noves necessitats”.

Amb la nova proposta, els aspirants als pròxims processos d’oposicions docents que es convoquen han de certificar el nivell C1 de valencià. El certificat de nivell C1 de coneixements de llengua, segons es defineix en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECRL), acredita un domini funcional efectiu de la llengua i representa un nivell avançat de competència adequat per a tasques més complexes de treball i d’estudi.

Per tant, desapareixen com a requisit obligatori el Certificat de Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià i el Diploma de Mestre de Valencià, que passen a considerar-se mèrits.

Les universitats han de garantir la competència didàctica del professorat

En aquest sentit, l’avantprojecte d’ordre preveu que les universitats han de garantir que la competència didàctica del professorat siga l’adequada per al compliment dels objectius de la llei de plurilingüisme; d’una banda, a través del màster que habilita per a l’exercici de les professions de professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i ensenyament d’idiomes; i de l’altra, els títols de grau que habiliten per a l’exercici de la professió de mestre en Educació Infantil o Primària.

“El desplegament normatiu que ha regulat els continguts del Certificat de Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià i el Diploma de Mestre de Valencià a hores d’ara s’acompleix mitjançant altres mecanismes en els estudis previs; això és, el màster en el cas de Secundària i el grau en el cas d’Infantil i Primària”, argumenta Trenzano. “El que mantenim és la certificació de la competència lingüística pertinent, que en aquest cas continua sent d’un nivell C1 de valencià”, ha afegit.

Formació continuada

Educació incidirà, amb aquesta ordre nova, en la formació continuada del professorat després de convertir-se en funcionari públic, “una formació de qualitat que acompanye els professionals de l’ensenyament durant tota la seua carrera docent mitjançant els plans anuals de formació permanent del professorat que desenvolupen els CEFIRE”. “Una formació per a garantir la competència didàctica necessària per a impartir àrees, matèries o mòduls no lingüístics en valencià, en anglés o en altres llengües d’acord amb la llei de plurilingüisme”, ha destacat, finalment, el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

Comparteix

Icona de pantalla completa