"Eixe xiquet té coses": el futur de la pilota encara és molt jove

Cada setmana, els trinquets d'Alcàsser i Massalfassar es converteixen durant una vesprada en la "fàbrica" de pilotaris
10 març 2019 06:00h
La final de la Lliga juvenil es decanta en favor dels blaus 60-35. / FEDERACIÓ DE PILOTA VALENCIANA

VALÈNCIA. "Eixe xiquet té coses", afirma Álvaro Navarro, el gran campió de la pilota valenciana que no lleva l'ull de damunt als sis joves jugadors que batallen, sense treva, al trinquet de Massalfassar (l'Horta Nord). Està disputant-se la final de la Lliga juvenil de tecnificació d'escala i corda i a l'expilotari de Faura, baix de la corda, se li escapa el somriure entre quinze i quinze: hi ha futur.

Tanmateix, el futur, en forma de valents pilotaris sobre les lloses de Massalfassar, encara és molt jove. Amb només 15 anys, Salva Ballester està fent de punter en els rojos, els quals van per baix al marcador des de l'inici de la partida. "Amb cinc anys em vaig apuntar a l'escola de la Pobla de Vallbona (el Camp de Túria). Per què? El cas és que un diumenge, en un dinar familiar, estava a casa del meu iaio i en la televisió estaven fent una partida de pilota. Em va agradar i li vaig dir a ma mare que m'apuntara. Jugava a futbol sala a l'escola, però la pilota em va agradar molt més", explica Salva, qui, en una parada del joc, no dubta a demanar consell a Álvaro per a fer millor la ferida. "Quan algú com Álvaro et diu alguna cosa només pots escoltar. Ací sempre cal escoltar perquè el que et diguen sempre et valdrà per alguna cosa", afirma l'adolescent de la Pobla.

El cas de Salva, estudiant de quart de l'ESO i amb idea de fer Fisioteràpia quan comence la universitat, és molt semblant al de la vintena de joves valencians que han competit en aquesta darrera lliga juvenil. Tenien moltes altres opcions, però van triar jugar a escala i corda. Van triar la pilota. I ara esperen que la pilota els trie a ells.

Pels rojos, Vicente Climente, de Massamagrell (l'Horta Nord), fa el rest. Té 17 anys, estudia un grau d'Educació Física i la pilota li va arribar per via intravenosa. "Mon pare era jugador aficionat i jo, des de sempre, li deia: apunta'm, apunta'm, apunta'm. Ara estic al club de Massamagrell. El meu objectiu és ser professional, m'agradaria molt. Ho veig prou difícil, però sé que si m'ho pose al cap i m'ho propose és possible”, argumenta Vicente, que durant tota la partida, amb el marcador en contra, no deixa d’animar els seus companys. Vicente és un dels juvenils que ja ha tastat les primeres partides als trinquets de Massamagrell, Borriana (la Plana Baixa) i Vila-real (la Plana Baixa). És el següent pas per als "aprenents" de pilotari que volen obrir-se un lloc en el professionalisme. "Als que despunten en tecnificació, els trinqueters els van cridant per a jugar les primeres partides, les que van abans de les partides dels professionals", aclareix. Per això, un dels trinqueters de la comarca està a l'escala, seguint amb atenció la partida. És molt probable que si algun jugador li ha agradat, li telefone els pròxims dies per a jugar al seu trinquet. És la vida que espera a Vicente, i a la resta, si volen ser figures de la pilota.

Bé ho sap Adrián Celda, company de Vicente al club de Massamagrell. Adrián té 18 anys i només fa sis mesos que juga a escala i corda. Quan era menut es va apuntar a jugar a frontó, modalitat en la qual ha destacat son pare, encara en actiu, Adrián de Museros. "M'agradaria ser alguna cosa en la pilota. Si fora fàcil jugarien tots, però ací cal molt de sacrifici", diu tot just després d'acabar la seua partida, la final pel tercer lloc, en la qual el seu equip s'ha imposat per un ajustat 60-55 que ha enamorat el públic. El pare d’Adrián, rostre conegut als trinquets, ha seguit la partida des de la llotgeta. "Quan em va dir que volia jugar al trinquet, em tornava boig", somriu. "Abans, nosaltres, la meua generació, era trinquet, trinquet i trinquet. Ara ells tenen monitors, la tecnificació, preparadors… Els ho posen tot més fàcil. En la meua època ens buscàvem la vida per ahí per a veure si podíem jugar partides en trinquets, entrenant pel nostre compte", recorda Adrián, qui va ser professional de l'escala i corda en l'era de l'empresa ValNet. Es refereix Adrián als entrenaments que la Federació posa a disposició dels joves jugadors, els anomenats de tecnificació, amb dos monitors de renom com Álvaro i Pigat II. Dos mites vivents. Cada setmana, els trinquets d'Alcàsser (l'Horta Sud) i Massalfassar es converteixen durant una vesprada en la "fàbrica" de pilotaris, on els jugadors de tots els clubs es reuneixen per a progressar de la mà dels tècnics més preparats.

La final de la Lliga juvenil es decanta en favor dels blaus 60-35. Un dels grans culpables és Guillem Palau, d'Alginet (la Ribera Alta), un dels nets del mític Juliet d'Alginet, figura de la pilota valenciana en els anys 40, 50 i 60. Als seus 17 anys, juga de mitger, a diferència del seu germà Julio i del seu cosí Salva, els quals han preferit ser, com el iaio, rests. "La pilota en la meua família va de generació en generació. De pares a germans i cosins. Jo jugue des que caminava i si alguna cosa m'agrada és la companyonia que es viu dins i fora de la canxa", conta Guillem, al qual ja li ha arribat eixa telefonada dels trinqueters per a jugar les primeres partides. "Em van cridant de Sueca (la Ribera Baixa) i d'algun trinquet més, però enguany estic fent el Batxillerat i moltes vegades he refusat les ofertes perquè preferisc estudiar ara i no es pot compaginar. Això sí, jo espere arribar al més alt i per això seguisc competint. Jo crec que arribaré", conclou, positiu, Guillem, acompanyat de son pare a l'escala. Ell, com tantes altres mares i pares, és dels que cada setmana han de fer quilòmetres i quilòmetres, de trinquet en trinquet, per a alimentar les ganes de pilota dels seus fills.

next