VALÈNCIA. El passat 4 de febrer, la televisió d’À Punt va començar a emetre de nou L’Alqueria Blanca. De dilluns a divendres a les 16 hores, els espectadors tenen una cita amb un dels capítols d’aquesta història localista que conta les relacions entre dues famílies, els Pedreguer i els Falcó, en una vila valenciana fictícia rodada en l’antiga Colònia de Santa Eulàlia, un llogaret situat entre els termes de Saix i Villena (l’Alt Vinalopó). Ha passat més d’una dècada des que s’estrenara el primer episodi, però, davant l’expectació que ha alçat la reestrena, fem un particular #10yearschallenge de la producció audiovisual. Què ha sigut dels actors, dels decorats i de la productora que va donar vida als Pedreguer i als Falcó?
Aquesta és la quarta reemissió d’una de les sèries de més èxit de l’extinta Canal 9. L’antiga televisió autonòmica “la va emetre des del principi durant l’estiu i després, de manera diària, també des de l’inici”, recorda el productor de la sèrie, Ximo Pérez. El tancament de Canal 9 no va apaivagar l’èxit de la sèrie i la productora va aprofitar el clam popular per a fer dues seqüeles, una obra de teatre en 2015 i una pel·lícula en 2016, dos productes que van tindre una acollida dispar.
Tanmateix, la nova reposició d’À Punt va començar ràpidament a impulsar l’audiència de l’actual cadena pública. El primer dia d’emissió va aconseguir 55.000 espectadors, és a dir, que la cadena va augmentar un 33% l’audiència respecte al mateix dia de la setmana anterior, quan encara no es veia L’Alqueria Blanca en la televisió pública. Aquell 4 de febrer, À Punt va fer un 1,6% de quota de pantalla, però, només L’Alqueria Blanca va sumar un 3,8% en la reestrena.
L’audiència, després de quinze dies des de l’inici de la reemissió, s’ha mantingut fidel als capítols i, malgrat que són repetits, aquest dimarts 12 de febrer va ser l’espai més vist d’À Punt amb 47.000 espectadors i 3,6% de quota de pantalla, aportant al conjunt de l’audiència de la cadena un 16% dels espectadors. També dimecres, 13 de febrer, l’emissió de la sèrie en la franja de 16 a 17 hores va arribar a un 3,1% de quota de pantalla i 41.000 espectadors, segons informava Barlovento. L’aportació d’audiència de L’Alqueria Blanca a la cadena va ser el 15,5%.
El mateix 13 de febrer, Açò és un destarifo –un dels espais d’humor d’À Punt amb millor acollida produït per Albena Teatre– va arribar a l’1,8% de quota de pantalla, va ser vist per 40.000 espectadors i al llarg de l’emissió va enganxar 63.000 persones, segons informava la mateixa empresa de comunicació. També, El matí À Punt –un dels espais informatius de la cadena– va aconseguir el passat dilluns, 11 de febrer, la tercera millor dada d’audiència de la temporada amb un 3,5% de quota de pantalla i va ser vist al llarg del programa per 59.000 espectadors. Això no obstant, Cartes en Joc va ser l’espai més vist de la televisió valenciana amb 74.000 espectadors, un 3,5% de quota de pantalla i una aportació a l’audiència de la cadena del 21%.
Aquest dijous, 14 de febrer, L’Alqueria Blanca aconseguia la millor dada d’aquestos dies, amb un 4,4% d’audiència i 61.000 espectadors enganxats a la cadena pública a les 16 hores.
L’audiència demana nous capítols
Més enllà dels mesuradors d’audiència convencionals, les xarxes socials s’han convertit en un mecanisme útil per a testar la rebuda de la sèrie pels espectadors d’À Punt.
Pocs dies després d’iniciar-se la reemissió, els televidents traslladaven a la cadena a través d’Instagram, Twitter i Facebook dues peticions. Els espectadors volen que es graven nous capítols de la sèrie –que actualment consta de 196 episodis repartits en deu temporades emeses entre el 2007 i el 2013–, però, també demanen que la sèrie passe de l’emissió diària de dilluns a divendres al diumenge.
En aquest sentit, fins i tot actrius de la sèrie com ara Lola Moltó i Carme Juan apuntaven que almenys es faça un resum setmanal dels capítols emesos, ja que a les 16 hores “molts valencians estan treballant i no la poden seguir”, indicaven les intèrprets. Els usuaris asseguraven que aquestos canvis contribuirien a fer créixer encara més l’audiència de la sèrie.
De l’èxit al descart
El 23 d’octubre de 2007 va començar l’emissió de la primera temporada de L’Alqueria Blanca en Canal 9. Al llarg dels 14 capítols, la sèrie va aconseguir un 17,7% de quota de pantalla i un rècord de 363.000 espectadors. La producció va constar de 10 temporades amb 196 episodis i una mitjana d’espectadors de 450.000 i un 19,4% de quota de pantalla –el capítol més vist va asseure davant de la televisió 622.000 persones.
L’Alqueria Blanca va ser, des del punt de vista estadístic, un èxit televisiu. Ha passat més d’una dècada des que Canal 9 començara a emetre-la, això no obstant, Trivisión SL, la productora de la sèrie, va fer fallida i el jutjat número 3 de València va decretar en 2014 el concurs voluntari de creditors i la intervenció de les facultats de la mercantil. Dos anys després, en 2016, el mateix tribunal va aprovar la liquidació de l’empresa.
Tanmateix, després que el govern del Partit Popular aprovara el tancament de l’antiga cadena pública, aprofitant la bona acollida de la sèrie entre la societat valenciana, la mateixa productora va fer en 2014 un spin-off teatral de L’Alqueria Blanca, amb la participació d’alguns dels actors del repartiment i la direcció de Jaume Pujol i Diego Braguinsky. L’espectacle On collons està Sento? va fer gira pel territori valencià durant un any aconseguint, segons recollien els mitjans aleshores, 12.000 espectadors al Teatre Principal de València i sumant 40.000 espectadors al final de les representacions.
En 2016 feia tres anys que Canal 9 no existia, però, el productor de L’Alqueria Blanca va fer l’últim intent per estirar la vida de la mítica sèrie. Tonet, Jaume, Tommy i Sento feien el salt a la gran pantalla amb una seqüela del serial. El 24 de juny s’estrenava Benidorm mon amour, una pel·lícula de 93 minuts dirigida per Santiago Pumarola que un any després aconseguia unes modestes xifres d’espectadors: 32.754 i un recapte de 74.852 euros. Unes xifres molt llunyanes del cost de la cinta: 1,5 milions de pressupost dels quals 300.000 euros procedien de les subvencions a la cinematografia de l’actual Institut Valencià de Cultura.
L’univers de L’Alqueria Blanca recollia els primers fracassos amb el film, però, no seria l’últim. En 2016, l’Alt Consell Consultiu de Radiofusió, Televisió i Altres Mitjans de Comunicació va fer un sondatge preliminar dels productes audiovisuals per a fer una preselecció de projectes que podrien ocupar la graella televisiva de la nova cadena –l’actual À Punt– però, aleshores es va descartar la proposta dels productors de fer una segona part de L’Alqueria Blanca. “L’explicació que ens van donar –explica Ximo Pérez– era que la productora estava judicialitzada, però, aleshores, ja s’havien celebrat tots els judicis i allò estava tancat i acabat”.
Finalment, À Punt va optar per la reemissió de la sèrie de Canal 9 que entre 2007 i 2013 es podia seguir cada diumenge. Però, quin actor interpretava cada personatge? I, en cas que es gravara una nova temporada, quins canvis s’haurien d’introduir en el guió? Aquest és el #10yearschallenge de L’Alqueria Blanca.
Decorats exteriors
Un dels primers hàndicaps que es trobaria la productora, en cas de fer nous capítols, seria trobar uns nous decorats exteriors. La Colònia de Santa Eulàlia està en venda des de maig de 2018 com a “immoble singular”, així consta en la pàgina web d’una empresa que xifra el preu del llogaret en 980.000 euros.
Aquesta colònia agrícola va començar a edificar-se en la segona meitat del segle XIX i, amb el pas de temps, ha anat patint la decadència i l’abandonament de la població. Malgrat que en 2007 va viure un moment de glòria en ser triada com a plató d’exterior de L’Alqueria Blanca i que en 2016 va ser declarada BIC, el seu estat de conservació actualment és quasi ruïnós.
Actors i personatges
L’Alqueria Blanca ben bé podria ser una versió a la valenciana dels Montagut i Capulet, els clans familiars del Romeu i Julieta de Shakespeare. La sèrie parteix de les friccions entre els Pedreguers i els Falcó i tot un seguit de subtrames protagonitzades pels diversos veïns del poble.
La família Pedreguer representa les classes humils, llauradors i valencianoparlants, mentre que els Falcó formarien part de la burgesia rural, adinerats, de tarannà conservador i proper al franquisme –està ambientada en els anys 60– encara que el nacionalcatolicisme es recrea de manera edulcorada.
L’elenc, però, ha sofrit canvis després de sis anys de l’últim capítol, un gir que obligaria a introduir modificacions en el guió. Quins papers han fet els actors quan va acabar la sèrie en 2013 i en quins projectes treballen actualment?
Els Pedreguer
El tio Pep, malnom amb què es coneix Josep Pedreguer, és el iaio del clan interpretat per Berna Llobell; l’actor ha participat en diferents projectes audiovisuals –com el curt El escarabajo al final de la calle, de Joan Vives (2016)– després del final de la sèrie en 2013.
Lola Moltó és Dora Pedreguer, la filla del tio Pep i muller de Rafel Sanchis. L’actriu va participar en els llargs Cruzando el sentido, d’Iván Fernández de Córdoba (2015); El somni dels Sargantanes, de Pedro Pérez Rosado (2017), La Família (Dementia), de Giovanna Ribes (2018). Per la seua part, l’actor Juan Gea és el marit de Dora i des que va finalitzar la sèrie ha participat en altres produccions per a televisions estatals i pel·lícules com 1.000 Maneres de menjar-se un ou, de Rafa Montesinos (2018) i Mi Querida Cofradía, de Marta Díaz (2017).
Els dos fills de la família Pedreguer els protagonitzen Miguel Barberá –Jaume Sanchis Pedreguer en la sèrie– i Robert Sanchis Pedreguer, interpretat per l’actor Óskar Ramos, un dels protagonistes de La Vall, on feia d’Albert Bayarri en la primera producció de ficció que ha emés la televisió d’À Punt. Miguel Barberá va participar en la seqüela Benidorm mon amour i com a personatge episòdic de sèries com Los misterios de Laura (TVE1) i Gym Tony (Cuatro).
Iris Lezcano es va incorporar a la sèrie com a neboda de Dora (Lola Moltó) durant cinc temporades fent el personatge d’Anitín. L’any 2018 va participar en el rodatge La dona del segle dirigida per Sílvia Quer, coproduïda per TVE, Distinto Films, TV3, À Punt i Voramar Films. La pel·lícula per a televisió encara no té data per a veure’s en la cadena valenciana, però, el rodatge ja està finalitzat.
La família Falcó
El clan antagonista dels Pedreguer són els Falcó, encapçalats per Joaquim Falcó i la seu dona, doña María. El patriarca l’interpretava Joan Gadea qui ha participat posteriorment en pel·lícules com Neckan, de Gonzalo Tapia (2015), De púrpura y escarlata, de Juanra Fernández (2018), i el curt El escarabajo al final de la calle, de Joan Vives (2017). Remedios Fernández feia de senyora andalusa casada amb el terratinent valencià de L’Alqueria Blanca, un paper que justificava el seu castellà inamovible.
La filla del matrimoni és Asun, l’actriu Nani Jiménez, qui va participar en la pel·lícula Cien años de perdón, de Daniel Calparsoro (2016), a banda de diverses sèries de televisions estatals. Asun Falcó i Jaume Pedreguer viuen el seu particular Romeu i Julieta però acaben abandonant la sèrie.
Això no obstant, doña María mor i la sèrie va haver d’introduir un contrapés femení. L’actriu Raquel Escribano va aparéixer com a Teresa Martínez, la cunyada de Joaquim Falcó.
També l’alcalde de L’Alqueria Blanca pertanyia a la nissaga dels Falcó. L’actor Joan Molina feia el paper de don Miquel Falcó, la màxima autoritat local que comptava com a ajudant amb Tonet, l’actor Ferran Gadea i, posteriorment, Nelo Gómez, qui feia el paper de Xavi. Joan Molina va morir a València al 2014.
La família Doménech
A mesura que va avançar la sèrie i els xocs entre els Pedreguer i els Falcó se suavitzaven –a més de la baixada de l’audiència generalitzada de Canal 9 i els compromisos d’alguns actors amb produccions estatals– els guionistes van introduir un nou llinatge.
Els Doménech estaven formats per doña Aurora, un paper que feia María Josep Peris. L’actriu i especialista en musicals va protagonitzar en 2016 la producció pública de Happy End, de Bertolt Brecht i està al capdavant de la companyia Las reinas magas; i els seus fills Álvaro –que feia José Zamit– i Sílvia –l’actriu Helena Sanchis-Guarner.
Altres personatges destacats
Nebots, amics i fills del poble, la sèrie va comptar amb tot un desplegament d’actors secundaris, encara que segons les subtrames acabaven sent protagonistes i populars. És el cas de Ferran Gadea com a Tonet –l’agutzil , un personatge que mai va abandonar la sèrie al llarg de les 10 temporades. Gadea és una cara habitual en els teatres i actualment es pot veure en À Punt en produccions com Açò és un destarifo i, anteriorment, en el programa de monòlegs, Comediants.
Nelo Gómez interpretava Xavi en la sèrie, el fill de Blanca, és a dir, Carmen Juan. L’actor va aparéixer en El secreto de Puente Viejo i va participar en curts com 0:00, d’Alberto Herrero i Àlex Bat (2013); Un any i un dia, de Pau Durà (2013); en pel·lícules com Mil cosas que haría por ti, de Dídac Cervera (2016) i actualment presenta diversos espais de la cadena com ara Pròxima Parada, en la ràdio, i València Califòrnia, en la televisió, però també és una cara habitual dels teatres, sobretot, durant els últims anys.
Sento és el taverner, un paper interpretat per Óscar Pastor; però també està Paqui, germana de Sento, que feia Inma Sáncho –el 2017 l’actriu va dirigir la producció pública d’Els quatre genets de l’apocalipsi, de Vicente Blasco Ibáñez amb adaptació de Juli Disla.
Paco Sarro fa el paper de testaferro de Joaquim Falcó; Jaime Linares interpretava Narcís, un advocat tèrbol que duia els assumptes dels Falcó. Àngels Fígols i Cristina Fernández formaven en la ficció una família de jornalers amb els papers de Pere i Conxeta.
Carmen Juan és l’autora i intèrpret de la cançó de L’Alqueria Blanca i interpreta Blanca, la botiguera del poble. Entre els actors secundaris destaca el paper de Josep Manel Casany –qui va ser distingit en 2018 com a Millor Actor dels Premis de les Arts Escèniques valencianes– com a Roc; Álvaro Báguena com a Blai –l’actor forma part de l’elenc del musical Tic-Tac–; Guillermo Montesinos –conegut pel seu paper de taxista en Mujeres al borde de un ataque de nervios, de Pedro Almodóvar (1988)– que feia del capellà del poble, don Cipriano i que, posteriorment, seria substituït per Fran Nortes com a don Mauro; Olga Alamán com a Pili; Juanjo Prats com a Víctor; Juli Cantó –actualment apareix en Açò és un destarifo, fent d’Agustín, el marit de La família de Valladolid– com a don Anselm; Empar Canet –qui ha participat en produccions teatrals com Vània, al Micalet (2016), Els quatre genets de l’apocalipsi, al Rialto (2017) i Els Nostres, al Principal de València (2018)– com a Júlia, i Àlex Gadea que va fer el salt a les sèries estatals arran de la seua aparició en L’Alqueria Blanca –entre 2009 i 2011– i, de fet, va guanyar el premi actor revelació en 2010 en la 3a edició dels Premis García Berlanga.
