El 61% dels desnonaments s'executen per impagament del lloguer

La PAH proposa que els bancs tornen els diners del rescat amb vivendes per a ampliar el parc públic d'habitatge
25 octubre 2019 06:00h
González considera que "està clar" que l'augment "desorbitat" dels preus del lloguer està desencadenant "una guerra contra el dret a l'habitatge". / DLV

VALÈNCIA. Les execucions hipotecàries de famílies van ser unes de les imatges més dures que va deixar la crisi econòmica. Quan va esclatar la bombolla del taulell, es va endur amb ella moltes famílies que no van poder fer front a les seues hipoteques. Ara passa el mateix, alerten des de la PAH, però amb els lloguers.

Segons les últimes dades fetes públiques pel Consell General del Poder Judicial, en el segon trimestre del 2019 es van executar 1.960 desnonaments, dels quals el 61% –1,194– van ser per impagament del lloguer, i el 35,4% –694–, per execucions hipotecàries.

El portaveu de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) de València, José Luís González, considera que s'ha encadenat la bombolla hipotecària amb la del lloguer i que les persones que no podien comprar una vivenda "estan veient com també les tiren de la seua casa" de lloguer. "Tenim constància que l'augment dels preus del lloguer és tan immens que des de l'últim trimestre del 2013 fins al 2018 s'ha incrementat un 50% el preu", explica González citant el darrer informe publicat pel Banc d'Espanya.

La conseqüència directa de tot açò és, segons la PAH, "que les capes de població que no poden comprar no tenen més remei que llogar vivenda i es troben que també seran desnonades". "S'està vivint una segona situació d'atac", denuncien.

"Una guerra contra el dret a l'habitatge"

González considera que "està clar" que l'augment "desorbitat" dels preus del lloguer està desencadenant "una guerra contra el dret a l'habitatge" i està provocant que els desnonaments per lloguer superen els de les hipoteques. L'origen del problema el tenen clar: no hi ha un parc públic de vivenda suficient, i la seua primera exigència a les administracions és que "es prenguen seriosament el problema" i tque reballen per a ampliar-lo.

"L'habitatge no està enfocat a ser un dret, sinó a ser un element especulatiu i d'inversió", lamenta González. En aquesta línia, el portaveu de la PAH ha explicat que a Espanya totes les Vivendes de Protecció Oficial (VPO) al cap d'uns anys es desclassificaven i passaven a mans privades. "Totes eixes vivendes i esforços no han repercutit a tindre vertaderament un parc públic de vivendes", lamenta, i, per tant, no hi ha una solució habitacional per a les persones que ja no poden accedir a una vivenda ni pagant un lloguer.

Al mateix temps, critiquen que la banca rescatada tinga vivendes buides i les venda a fons voltors o a capitals estrangers. En aquest aspecte demanen que l'Estat es cobre part del rescat en habitatge buit dels bancs per a ampliar el parc públic. Així, apunten que el que vol la PAH és la cessió de l'ús d'eixes vivendes, i no la propietat.

Solució a l'emergència habitacional

González assegura que quasi el 50% de la població de l'Estat destina entre un 40% i un 70% dels seus ingressos bruts a pagar l'habitatge –hipoteca i lloguer– i despeses de subministrament. "Això suposa trencar el projecte de vida de les persones", lamenta. Per això, exigeixen un plantejament seriós de construcció d'un parc públic d'habitatge.

Així, alerten que si no hi ha una política seriosa d'habitatge, "s'acaba expulsant la ciutadania en favor de la banca rescatada". Això és el que els està passant a un grup de veïns de Nou Benicalap, concretament del carrer Manuel Melià i Fuster. El complex residencial en el qual viuen de lloguer des de fa 10 anys és propietat d'un fons voltor, que els vol incrementar el preu d'arrendament de 500 euros a 810.

Segons denuncia un d'aquests veïns, Alfredo Maragliano Ortíz, aquesta pujada és inassumible per a un "barri obrer" on el sou mitjà és de 1.000 euros. Ell en cobra 1.100 i té dos fills. "Són matemàtiques, no ho puc assumir", lamenta.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next