El Banco Santander, sense respecte pel valencià

2 abril 2019 06:00h
El Banco Santander no respecta el valencià, en prenem bona nota. / JUNIUS

El 28 de desembre del 2018 uns clients van anar a pagar un rebut a la sucursal del Banco Santander del carrer del Marqués de Campo de Dénia. Van expressar unes poques paraules a un treballador del banc en valencià i ell, sense cap més preàmbul, visceralment, va proferir un «en castellano», ple de prepotència, de mala educació, de falta de professionalitat i de sentit. És a dir, aquell gestor del Banco Santander volia impedir el dret a parlar valencià d’unes persones, una de les quals era clienta del banc. Aquells veïns de Dénia, davant un tal acte de barbàrie, van cedir i es van expressar en castellà.

Però la història va continuar. Quan aquelles persones deien alguna paraula en valencià, el treballador els deia que la repetiren, buscant la humiliació. Quan els mateixos clients van tornar al dia següent van dir al mateix treballador que ser atés en valencià és un dret i el mateix personatge, en una total extralimitació, manipulant la demanda dels clients, els va dir amb nova prepotència que «no tenia obligació de parlar valencià». La verborrea ideològica de l’individu era tot excepte una conversa pròpia d’un treballador de banca: «El idioma oficial es el castellano y no la puedo atender en valenciano».

El representant d’atenció al client del Banc de Santander ha escrit una carta a la Plataforma per la Llengua on diu que «el empleado que le atendió le pidió, con todo respeto, si era posible que se dirigiese a él en castellano”. Això no és veritat, perquè el treballador del Banco Santander de Dénia no es va comportar amb el més mínim respecte i amb les maneres que cal exigir sempre en el tracte a qualsevol persona, i més encara si és clienta. I tot això ho va fer sense que ni el cap de la sucursal, ni cap company hi intervinguera per a res.

Des de la Plataforma per la Llengua considerem que la situació produïda a la sucursal del Banco Santander a Dénia atempta contra l’oficialitat del valencià i el dret lingüístic de tota la ciutadania a expressar-se en valencià, oralment i per escrit, i això inclou també les activitats professionals i mercantils

En tot el territori valencià, el Banco Santander no ha posat mai a la vista en cap sucursal ni un sol cartell en valencià, a diferència d’allò que fa a Catalunya i a les Illes Balears. Eixe fet d’usar la llengua del poble valencià en els missatges publicitaris de l’empresa demostraria, de forma bàsica, un respecte pel territori que diu voler servir. Això sí que seria mostrar «un profundo respeto por aquellas comunidades autónomas en las que coexisten dos lenguas oficiales», tal com manifesta el portaveu d’atenció al client del banc, en la carta adreçada a la Plataforma per la Llengua.

El Banco Santander no respecta el valencià, en prenem bona nota. Des de la Plataforma per la Llengua ens comprometem a actuar sempre en defensa del dret dels consumidors a expressar-se en valencià i a denunciar qualsevol forma de discriminació o exigència de traducció. Perquè negar l’ús bàsic d’una llengua pròpia no és el que ha de fer una entitat bancària d’un territori i, a més a més, no és legal, i tot això el Banco Santander no ho pot desconèixer.

Manuel Carceller

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next