El Búnquer del Saler: un viatge a les profunditats de la Guerra Civil

Les excavacions del 'Copón de Miaja' trauen a la llum grafits dels soldats que van ocupar l'edificació entre el 1938 i el 1943, així com dues galeries que podran ser visitables
11 juny 2019 06:00h
La tasques arqueològiques per a extraure l'arena de dins de la torre i les galeries acabaran aquesta setmana. / DIARI LA VEU

VALÈNCIA. L'objectiu de l'exèrcit republicà era defensar la badia de València; evitar els atacs aeris i marítims, i aturar la possible entrada de bucs feixistes pel port de la ciutat. Era el 1938 quan a pocs metres de l'aigua, sota les ordres del general José Miaja –d'ací que es conega com a 'Copón de Miaja'– es va alçar un búnquer abillat amb dues galeries subterrànies construïdes en dues altures. 

El coronel Ramiro Otal Navascués, cap de la Defensa de Costas del Mediterrani, va demanar que es construïren amb urgència diverses estructures per a defensar el front marítim dels atacs franquistes i l'armada feixista italiana i alemanya. El sistema de defensa comptava amb tres nuclis de bateries principals i altres complementàries que van tardar huit mesos a construir-se, i va tindre un cost de 1.693.913 pessetes. Cinc anys després, les autoritats franquistes van desmantellar el complex i el van abandonar, no sense abans enderrocar les galeries.

Aquesta setmana han començat les obres per a buidar d'arena el búnquer del Saler i iniciar el procés de recuperació de la fortificació que permetrà visitar l'edificació fent un viatge a les profunditats de la Guerra Civil (fotogaleria). El passadís subterrani de la primera planta del 'Copón de Miaja' conduïa al polvorí i, suposadament, tenia una eixida a l'exterior a més de 200 metres de la línia de la costa. El segon corredor descendeix progressivament per a sortejar les dunes d'arena de la superfície i arribar a la sala de màquines, des d'on, suposadament, es controlarien dos dels quatre canons procedents del buc de guerra Jaime I que la junta del Departament d'Armament i Construccions va ordenar col·locar a la fortificació ubicada entre la platja de l'Arbre del Gos i la del Saler.

L'any 1943, el règim de Francisco Franco havia guanyat la contesa bèl·lica a l'estat espanyol. Això no obstant, a Europa continuava la II Guerra Mundial. "Tal vegada tingueren por que entraren els aliats per la mar" o "potser a Franco no li interessava mostrar múscul en aquesta ubicació". Aquestes són algunes de les hipòtesis que aquest dilluns, 10 de juny, es rumiaven dalt de la torre del búnquer, que, més d'una dècada després de la reaparició, ha començat a recuperar el seu estat original amb les tasques de rehabilitació de l'edificació defensiva que està desenvolupant l'Ajuntament de València.

El búnquer del Saler va ser una de les grans construccions d'enginyeria militar per a defensar la República de les tropes de l'eix que van col·laborar amb Franco. Al llarg de la línia marítima de València hi havia diverses bateries defensives. Cap d'aquestes comptava amb una disposició arquitectònica ni amb una artilleria de gran volum com la que reunia el 'Copón de Miaja'. L'altra edificació similar es trobava a la platja de Canet d'en Berenguer (el Camp de Morvedre), que va albergar els altres dos canons que formaven part de l'artilleria del cuirassat Jaime I.

Les galeria de la primera planta connecta la part superior de la torre amb el polvorí, mentre que el passadís més profund arriba de la base de la torre a la sala de màquines. / DIARI LA VEU

Les dues instal·lacions, junt amb el sistema de trinxeres i edificacions de defensa de Cullera –que actualment s'hi troben sepultades per l'aigua a la platja del Marenyet, a pocs metres de la desembocadura del Xúquer– constituïen un sistema "per a defensar tota línia de costa" de València, explicava aquest dilluns Pepa Pascual, l'arqueòloga municipal de l'Ajuntament que està executant l'excavació del búnquer junt amb l'empresa Semar Arqueologia SL.

Un búnquer visitable

L'edificació del Saler, de planta circular, amb un diàmetre de quinze metres i sis metres de profunditat, va estar ocupada per l'exèrcit republicà i, després de la Guerra Civil, va quedar sota la vigilància de les tropes revoltades de Franco. Va ser clausurada el 1943 i, a poc a poc, va quedar coberta per l'arena de la mar fins que l'any 1998 va reaparéixer parcialment. Aleshores, diversos col·lectius de defensa del Patrimoni i de Recuperació de la Memòria Històrica van demanar la rehabilitació de la fortificació, ja que sobre ella planaven l'enderrocament i la construcció d'un poliesportiu a escassos metres de les eixides de les galeries.

L'any 2017, l'Ajuntament de València va demanar al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació –qui en té les competències sobre Costes i, per tant, qui és propietari del búnquer– la cessió del complex defensiu per a 75 anys amb la intenció de recuperar-lo i obrir-lo al públic. El govern espanyol –que aleshores estava en poder del Partit Popular– "no ho va veure amb mals ulls, però ens va demanar un projecte de rehabilitació", va explicar la regidora de Cultura i Patrimoni, Glòria Tello. Així doncs, el passat 5 d'octubre del 2018 es va licitar l'adjudicació –per 15.000 euros –per a buidar d'arena el búnquer i documentar l'estat de conservació per a realitzar l'informe que garantisca la cessió al consistori.

Tello es va mostrar optimista davant el fet que l'executiu espanyol atorgue durant 75 anys el 'Copón de Miaja' a l'Ajuntament. Les tasques arqueològiques conclouran aquesta setmana i seguidament començarà la recerca per a realitzar el projecte de rehabilitació i ocupació de l'espai que, amb el canvi de color polític a la Moncloa, res no fa pensar que Costes no cedisca la fortificació al consistori, van apuntar durant la visita a les obres aquest dilluns.

Seguint altres accions similars, com ara la reobertura del refugis antiaeris de València –ubicats a l'Ajuntament i al carrer dels Serrans– que va dur a terme l'Ajuntament durant la passada legislatura, "volem que el búnquer del Saler siga visitable", va assegurar la regidora de Cultura i Patrimoni. Tot i això, "encara és prompte per a posar una data d'obertura", va afegir, ja que cal dotar el búnquer de seguretat i personal perquè els visitants puguen entrar a les profunditats de l'amagatall bèl·lic. Això sí, tant Tello com els tècnics municipals van afirmar que el 'Copón de Miaja' reobrirà durant aquesta legislatura si el Ministeri el cedeix, ja que el consistori ja compta, des d'abril del 2019, amb el vistiplau de la Generalitat per a escometre les obres.

A les profunditats del búnquer

Un avió antic –anterior als utilitzats en la Guerra Civil–, dones despullades, un buc, "Pepín. 8-7-1941" o "Aquí estuvo el soldado Juan Faus. El día 15 de junio de 1943" són alguns dels molts grafits fets amb carbonet que s'han descobert dins de la torre i en les galeries subterrànies del complex defensiu. A les profunditats del búnquer s'han documentat escrits i pintades fets entre el 1939 i juny del 1943. 

La fortificació va reaparéixer el 1998 després que fora abandonada en 1943 i quedara sepultada per l'arena. / DIARI LA VEU

Un dels últims grafits es pot veure en l'interior de la torre, on hauria d'ubicar-se la torreta amb els dos canons procedents del buc Jaime I. En la inscripció es llegeix "Sagel" –la zona al sud del desert del Sàhara– junt amb la data –6/6/1943– i un dibuix que representa un sol i la paraula "eolo" –podria fer referència als bucs canoners-minadors que van entrar en funcionament el 1941. "Podria ser que Franco enviara al Saler una unitat procedent del Sahel", indicava a peu del búnquer Matías Alonso, president del Grup de Recerca de la Memòria Històrica.

La primera galeria està bloquejada per la detonació interior que es va produir el 1943 per a desmantellar la instal·lació defensiva. Tal com constaven els arqueòlegs aquest dilluns, les restes de morter i la direcció en què han caigut els enderrocs demostra que el règim franquista va dinamitar el búnquer. El segon corredor, al qual s'accedeix per un passadís que rodeja una part de la torre i que té accés a la planta de la torreta on estarien els canons –més llarg que el primer situat en la primer planta de la construcció– condueix a la sala de màquines i es troba inundat per l'alt nivell freàtic d'aigua salada, és a dir, que es produeixen filtracions i no es tracta d'aigua estancada, assenyalaven els tècnics. El pas es barra transcorreguts uns metres també a causa de la detonació provocada el 1943.

La ubicació del búnquer a escassos metres de la mar "ens obligarà a utilitzar bombes i a aïllar les filtracions", apuntava Pascual sobre el futur projecte de rehabilitació. Tot i això, els arqueòlegs esperen que les tasques de recuperació permeten obrir les galeries enderrocades i arribar fins a les dues sales del complex. "Això serà clau per a determinar si els canons del Jaime I es van arribar a posar i, si va ser així, si es van arribar a disparar, perquè, ara per ara, no hi ha cap indici que entraren en combat, ni tan sols que s'hagueren arribat a col·locar", va sostindre Matías Alonso.

D'on venen els canons del búnquer del Saler?

La defensa estrella del búnquer del Saler serien els dos canons Vickers 350mm/50 procedents d'un dels millors bucs de la República: el Jaime I. Tanmateix, la història de l'artilleria està plena d'ombres després que tinguera una vida molt curta, només 25 anys.

El 5 de febrer del 1912 va començar a Ferrol la construcció del cuirassat Jaime I, habilitat amb dues torretes –una en popa i l'altra a la proa– amb dos canons de 315 mil·límetres, a més de diferents metralladores de curt abast. "Els projectils dels canons podien fer blanc a una distància de 12 quilòmetres", recordava Pepa Pascual. El 21 de setembre del 1914 es va botar el vaixell preparat per a entrar en combat. Això no obstant, una de les principals fites en 25 anys de vida va ser un servei civil, ja que el buc va ser l'encarregat el 29 d'octubre del 1933 de dur les despulles de l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez des de Menton, a França, fins a València per a ser soterrat després de ser repatriat pel govern republicà.

El vaixell va sofrir diferents motins i entre els anys 1936 i 1937 va suportar diferents bombardeigs davant la costa andalusa. Amb tot, el buc va poder arribar a Cartegena, on, a partir del 17 de juny del 1937, havia de ser reparat. "No se sap si va ser un atac o un accident", va indicar Pascual. "Hi ha una teoria que apunta que van ser soldats afins al règim que van sabotejar el cuirassat provocant detonacions a l'interior", va indicar l'arqueòloga. En tot cas, els danys van provocar l'enfonsament del Jaime I al port de Cartegena i més de 300 morts per l'explosió.

El sistema de defensa republicà de la línia costera es va construir el 1938, mesos després de l'enfonsament del Jaime I. El vaixell es va traure del fons i tot apunta que les dues torretes s'havien de col·locar al búnquer del Saler i al de Canet d'en Berenguer. Això no obstant, València cauria en mans de l'exèrcit revoltat al març del 1939; per tant, "és probable que no donara temps", assenyalava Alonso, "perquè no hi ha evidències que els canons s'hagueren disparat", apuntava. El memorialista, però, va més enllà, perquè "tal vegada, per la reixa que hi ha a la base del búnquer, on hauria d'haver sis metres de profunditat per a encabir tot els sistema necessari per a carregar els projectils, no seria suficient per a col·locar la torreta amb els dos canons", explicava. Per això, desenterrar les galeries i arribar fins a les sales serà clau per a obtindre més informació sobre quina mena d'armament es va utilitzar.

Fet i fet, després del final de la Guerra Civil, el búnquer del Saler va ser custodiat per l'exèrcit franquista fins que es va abandonar el 1943. D'ací que els grafits de la fortificació continga més quantitat de grafits dels soldats franquistes que no republicans, que tan sols haurien ocupat el complex defensiu durant un any.

Els canons del Jaime I van seguir traslladant-se per l'Espanya de Franco. Després de la suposada estada a València, els dos ubicats al búnquer del Saler es van col·locar a l'estret de Gibraltar "per a defensar la frontera al sud de la península des de Tarifa", recordava Pascual. "Dels altres dos destinats a Canet d'en Berenguer no se sap res", va lamentar l'arqueòloga.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next