El camp valencià ha d'imposar la seua lògica a Europa

2 febrer 2019 06:00h
Imatge d'arxiu de la Generalitat Valenciana.

El País Valencià, com la resta de les economies europees, s'enfrontarà a una reestructuració dels seus sectors econòmics estratègics, i sembla que serà abans d'allò previst a la programació inicial del Marc Financer Plurianual per a 2021-2027 que ha de determinar les prioritats pressupostàries. La negació de la realitat no ha creat oportunitats, més bé al contrari. Ara tots hem de córrer.

El sector de l’automòbil, amb un PIB que representa el 10% de l'economia espanyola, n’és un exemple, però la pèrdua de competitivitat del sector de l’agricultura valenciana no és sustantivament diferent a l’anterior. Gairebé un 2,5% del PIB valencià depèn d'aquest sector, però cal afegir a eixe càlcul macroeconòmic alguns paràmetres mediambientals d'interés econòmic de cara a la captació de finançament europea.

Quines són estes oportunitats? 700.000 hectàrees cultivades que tenen un inestimable valor ecològic, a més de paissatgístic i identitari, que la Unió Europea té clar que ha de mantindre per ser coherent amb els seus objectius de sostenibilitat ambiental, descarbonització i diversificació del teixit productiu. I això malgrat que el seu paper d’àrbitre en la guerra de competència comercial actual no resulta clar. Però Europa és així: un banc de referències contradictori, on unes portes es tanquen i d'altres s'obrin, sempre que se sàpiga mirar.

Ens trobem davant una PAC en profunda transformació, però no sols per la pèrdua de contribuents, sinó perquè el sistema de manteniment del camp està en revisió, entre altres factors, pel contagi dels principis de finançament utilitzats al Fons de Cohesió i als Fons Estructurals FEDER i FSE.

En paraules senzilles, l'agricultura ha de participar de la lògica industrial, ja no pot viure com una realitat d’esquena a l'economia globalitzada, i això comporta introduir lògiques i logístiques del sector secundari. Per exemple, la digitalització o l'organització 4.0.

És a dir, si el nostre repte no és la producció sinó la distribució del producte, llavors no seria natural caminar cap a un model de plataformes logístiques que capitalitze la informació dels mercats europeus al servici d'un producte d'interés general com és la taronja? 

Una plataforma logística que siga infraestructura que catapulte els nostres productes per mar, carretera o aire i proporcione els servicis convencionals de magatzem,  manipulació de mercaderia, preparació d'enviaments (picking) i, a més, tinga com a funció essencial afavorir i disciplinar la relació entre els operadors al servici d'objectius consensuats per augmentar la competitivitat en mercats i terminis concrets.

Més de la meitat de les terres de cultiu valencianes estan dedicades als cítrics, i això malgrat l'increment molt notable de la vinya en els últims cinc anys. Només per la facilitat que suposa tenir un producte tan focalitzat, pense que paga la pega iniciar un debat, que hauria de permetre organitzar-nos i preparar una proposta financera amb la nova PAC, o fins i tot amb els Fons Estructurals 2021-2027. Però això suposa començar a treballar ja mateix.

És un repte engrescador perquè suposa reordenar la competència de productors i agents compartint informació i comprensió dels mercats, amb la voluntat ferma d'arribar abans que els nostres competidors, i fer-ho si és possible amb un preu atractiu, desplaçant l'agressiva estratègia de Sudàfrica que manté el seu avantatge deslleial de costos ridículs sostinguts amb pràctiques laborals d'explotació atemptatòries als principis de cohesió social europeus, a més de sortejar la normativa sanitària i de competència europea, que hauriem també d'analitzar en detall.

En tot cas, la fórmula d'un mercat “intervingut per l'Administració” no és nova, però presenta formes actualitzades. Actualment, el comerç de les begudes alcohòliques als paisos del nord d'Europa ho està i de forma molt satisfactòria, amb cupos, preus públics i regles als exportadors (per altres raons, de caràcter fiscal). En tot cas, l'impuls públic per a redissenyar un model de negoci que ara no dóna prou rendibilitat és importantíssim i mostra una tendència que els paisos més innovadors d'Europa utilitzen per a fer interactuar els agents involucrats amb una qüestió que es considera de caràcter estratègic al voltant de pactes liderats per l'Administració pública.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next