Molt es parla del canvi climàtic, i és molt trist patir-lo a les nostres terres del País Valencià.
Més decepcionant és, després de quatre anys de govern de “progrés”, continuar sense una concreta política per aturar-lo. S’han fet propostes i continuen fent-se esborranys del PATH, inclús lleis mediambientals, per tal de quedar bé amb els veïns però cap mesura ambientalista com ja tocaria.
L’exsecretari autònomic sr. Julià Alvaro va ser l’únic que va començar amb un projecte que propmte li varen pegar la volta, i des de la GVA i, fins i tot, des de les multinacionals del sector productiu li varen creuar les cames, amb una “callada de boca” expunsant-lo de la seua tasca.
Per ficar demostracions clares, hauríem de pegar una volteta per la ciutat de València i per la seua àrea metropolitana per a comprovar els projectes de noves construccions de vivendes, on els llocs més verds o d’Horta estan sent arrassats per les constructores amb permís dels polítics que manen del territori com si fora d’ells.
El territori és del mon
Un clar exemple podrien ser Benimaclet, Benicalap, Patraix, el Cabanyal, etc.
Als voltants de València capital fica els “pels de punta” pensar en Alboraia, Alfafar, Quart de Poblet, Sedaví, Paterna o Godella, on els projectes presentats no fan més que agreujar el problema amb gran urbanitzacions amb terrenys d’horta o espais verds de bosc mediterrani.
Governs municipals de “progrés” o simplement interessats a traure profit amb el ciment, asfalt i taulells.
Decepció és poca amb els ajuntaments i la GVA i amb els seus directius generals, que, lluny de fer una política basada a revertir el canvi climàtic, fan una política “classista” pròpia dels governs de la dreta tradicional i de temps que no són aquestos nostres.
