El Centre del Carme s'endinsa en la intrahistòria del porno

Una exposició posa en el context històric l'evolució de l'audiovisual dedicat al sexe i reclama abordar els drets laborals de les persones treballadores que es dediquen al gènere
8 juny 2019 06:00h
L'exposició estarà acompanyada de xarrades i 'performances' per a abordar el debat sobre els drets laborals de les persones treballadores del sexe. / DIARI LA VEU

VALÈNCIA. "La pornografia és un fet" i, per tant, "cal estar d'un costat o d'un altre", és a dir, o "l'abolició o reivindicar els drets laborals" de les persones que treballen en el porno. Així va concloure l'artista Andrea Corrales la presentació de La dimensió material de la imatge pornogràfica, l'última exposició que acull el Centre del Carme i que s'endinsa en la intrahistòria d'aquest gènere abordant l'evolució en la imatge des del format analògic al món digital posant en el context històric els vídeos i les fotografies de contingut sexual.

L'exposició busca "obrir un debat necessari" per a "trobar una solució per a les persones treballadores del sexe", va indicar Corrales. Així, la mostra palesa les condicions laborals dels actors, "als quals no se'ls reconeix cap vincle contractual amb la productora" que fa l'audiovisual, però també posa davant l'espectador l'evolució del porno des de la facturació analògica fins a la revolució digital. A més, a partir d'un estudi quantitatiu de centenars de vídeos pornogràfics allotjats en servidors i plataformes de porno, Corrales ha recreat els prototipus de dona i home que ixen en els vídeos sexuals.

"El porno, segons el suport, és bonic o no", va afegir la també activista. El sexe i les prostitutes "han estat sempre als museus". Cada vegada que es mira una escultura despullada "es veu el sexe" i, "quan un pintor pintava un quadre d'una aristòcrata nua, no era ella qui posava, sinó una prostituta", va exemplificar per a reivindicar el dret d'exposar el porno al centre cultural. En aquest sentit, Corrales va assenyalar que "es pot veure el furt de Zeus a Afrodita i pot estar en les millors sales del museus", ja que "en l'alta cultura està tot genial". En canvi, "cal reconfigurar els límits del visionat del porno".

Una de les instal·lacions de l'exposició tracta d'evidenciar el moviment econòmic que genera el consum de pornografia per a reivindicar que "el porno és un fet creat per la societat". / DIARI LA VEU

La mostra es completa amb xarrades i performances per a abordar els drets laborals. "L'exposició és el moment d'una investigació molt llarga", va recordar Andrea Corrales, qui va defensar que l'exposició "no és una crítica ni un manifest al cine porno, sinó una defensa els drets humans i laborals que convida a entrar en la dimensió corporal" i a conéixer l'opinió de tres actrius –de Mèxic, Canadà i Espanya– amb què Corrales ha documentat l'activitat laboral de les "treballadores del sexe".

"Jo no entre a jutjar, sinó que mostre", va afegir. De fet, l'artista construeix el prototipus d'acto porno després de "fer un joc estadístic". Corrales proposa un fotomuntatge d'un cos masculí i femení on les parts del cos que més vegades ixen en primer plànol en més de 200 vídeos pornogràfics són representades de manera més gran. Així, l'artista conclou que els ulls i els pits de les dones són les parts del cos que més apareixen en les escenes, mentre que les orelles i el penis són les part del cos dels homes que més es repeteixen. El fet respon, segons va explicar Corrales, a l'enfocament de la seqüència audiovisual.

A través d'eixe buidatge de xifres, l'artista traça el perfil dels protagonistes del sexe. "Hi ha una hegemonia blanca. Si una actriu és blanca i té uns atributs físics estàndards, té l'èxit més garantit, és a dir, gravarà més pel·lícules i augmentaran els seus ingressos". De fet, Corrales va apuntar que en la indústria del porno –"completament amateuritzat", va advertir– "la qüestió econòmica no és el problema; tothom cobra".

L'exposició 'La dimensió material de la imatge pornogràfica' és fruit d'una de les convocatòries públiques que fa el Centre del Carme per a donar suport als creadors valencians. / DIARI LA VEU
L'exposició 'La dimensió material de la imatge pornogràfica' és fruit d'una de les convocatòries públiques que fa el Centre del Carme per a donar suport als creadors valencians. / DIARI LA VEU
L'exposició 'La dimensió material de la imatge pornogràfica' és fruit d'una de les convocatòries públiques que fa el Centre del Carme per a donar suport als creadors valencians. / DIARI LA VEU
L'exposició 'La dimensió material de la imatge pornogràfica' és fruit d'una de les convocatòries públiques que fa el Centre del Carme per a donar suport als creadors valencians. / DIARI LA VEU
L'exposició 'La dimensió material de la imatge pornogràfica' és fruit d'una de les convocatòries públiques que fa el Centre del Carme per a donar suport als creadors valencians. / DIARI LA VEU
L'exposició 'La dimensió material de la imatge pornogràfica' és fruit d'una de les convocatòries públiques que fa el Centre del Carme per a donar suport als creadors valencians. / DIARI LA VEU
L'exposició 'La dimensió material de la imatge pornogràfica' és fruit d'una de les convocatòries públiques que fa el Centre del Carme per a donar suport als creadors valencians. / DIARI LA VEU
L'exposició 'La dimensió material de la imatge pornogràfica' és fruit d'una de les convocatòries públiques que fa el Centre del Carme per a donar suport als creadors valencians. / DIARI LA VEU
L'exposició 'La dimensió material de la imatge pornogràfica' és fruit d'una de les convocatòries públiques que fa el Centre del Carme per a donar suport als creadors valencians. / DIARI LA VEU

D'altra banda, a través d'una línia del temps, l'artista crea una evolució de la imatge pornogràfica –en fotografies o pel·lícules– des del format analògic fins al digital. Els vídeos sexuals no són aliens al context històric en què apareixen, és a dir, "quan s'estrenen pel·lícules de Marvel, les pel·lícules porno reprodueixen els personatges", però, també, en el moment en què es publica un nou clip de porno, al món estan passant coses que "estan relacionades".

Corrales conclou el trajecte evolutiu amb "el nou paradigma que va representar l'arribada de PornHub", una plataforma de porno "que funciona com Facebook i Netflix" per a "suggerir als espectadors el porno que creuen més els pot agradar". Alhora, l'artista posa cara a les màquines, ja que "rere un servidor hi ha persones".

L'exposició La dimensió material de la imatge pornogràfica es pot visitar fins al 8 de setembre i és fruit de la convocatòria pública Escletxes, que llança anualment el Consorci de Museus per a apostar per artistes joves valencians.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next