VALÈNCIA. La Casa de la Ciència del CSIC a València, l'única Casa de la Ciència a l'estat espanyol, va ser l'escenari de la primera jornada informativa sobre la iniciativa #CienciaenelParlamento.
En aquesta cita celebrada el passat dimecres, 12 de juny, només 6 dies després que la nova presidenta del Congrés, Meritxell Batet, es comprometera a posar en marxa l'Oficina d'Assessorament Científic al Congrés durant la present legislatura, es van assegure a dialogar representants del món de la recerca i la comunicació científica, junt amb representants dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, per a establir ponts entre l'esfera política i la científica.
La conclusió principal d'aquest encontre va ser clara: cal que les decisions polítiques estiguen basades en coneixements científics sòlids i objectius, i això només és possible amb la creació d'una oficina parlamentària d'assessorament científic, tal com ho fa una gran part dels països d'Europa. La iniciativa #CienciaenelParlamento, nascuda d'una conversa a través de Twitter entre científics crítics amb el model de finançament de R+D+i espanyol, fa un any i mig que està fent avanços per a la creació d'aquesta oficina.
A més, els membres d'aquesta iniciativa ciutadana qualifiquen de necessària la inclusió de la futura oficina d'assessorament espanyola en la Xarxa Internacional d'Assessorament Científic Governamental per a poder formar part de les decisions que es prenen des d'Europa.
Connectant la ciència, el coneixement i la societat
Així, es van posar damunt la taula els principals entrebancs que dificulten la pràctica científica i quines són les polítiques científiques que caldria millorar. José Capilla, president de la Xarxa d'Universitats Valencianes per al foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació (RUVID), va reclamar un nou marc legal en matèria científica a l'estat espanyol que siga capaç de suplir les carències de l'actual.
Per a això, "és necessari trobar camins que a hores d'ara no existeixen", va indicar José Pío Beltrán, coordinador institucional del CSIC al País Valencià, que, a més, va remarcar que les autonomies tenen competència per a legislar sobre R+D+i i va convidar els científics a dialogar amb els polítics regionals per a trobar millores en les polítiques científiques de més proximitat.
També la poca solidesa laboral del personal investigador va protagonitzar alguns dels debats de la jornada. David Ibáñez, president de la Federació Valenciana de Divulgació Científica (FeVaDiC), va titllar d'"odissea" la possibilitat d'assolir una estabilitat professional, alhora que va advertir de la urgència que requereix canviar aquesta problemàtica. Ibañez, a més, va denunciar que la política científica no siga un pacte d'estat, atés que "genera molta inestabilitat el fet que cada quatre anys puga canviar la política científica perquè canvie el partit polític que governa".
Del parlament al laboratori
Els diputats representants dels grups parlamentaris PP, PSOE, Ciutadans, Podem-EU i Compromís van destacar de forma unànime la importància d'implementar aquestes mesures d'assessoria científica.
Segons Patricia Blanquer, representant dels socialistes, ja existeixen comissions i subcomissions d'estudi que compten amb assessorament científic per tal d'orientar les decisions polítiques. No obstant això, Blanquer va assegurar que és important que l'oficina parlamentària proposada per #CienciaenelParlamento es duga a terme, perquè els polítics "puguen estar al dia amb els temes científics" i siguen els científics qui "proposen les problemàtiques de l'àmbit científic que als polítics se'ls escapen".
En aquest sentit, Joan Baldoví va denunciar l'existència d'experts esbiaixats en les comissions i subcomissions. El representant de Compromís va assegurar que aquesta oficina d'assessorament evitaria la lluita existent entre "els experts d'uns" i "els experts d'altres", i proporcionaria unes dades objectives en les quals recolzar-se per a defensar els interessos dels valencians. A més, Baldoví va posat l'accent en la mancança de finançament que rep la ciència valenciana.
Per la seua banda, Héctor Illueca, diputat per Unides Podem-EUPV, va incidir en el fet que qualsevol tema requereix d'assessorament científic. No obstant això, va alertar que "és necessari tindre clars els límits i assumir amb naturalitat que la relació entre la ciència i la política és difícil. Uns no han de substituir els altres".
Pel moment, des de #CienciaenelParlamento es va dur a terme un programa de formació de tècnics en assessorament científic. Elena Dénia i Cristina Portalés, dues de les ponents d'aquestes jornades, formen part d'aquest grup d'experts i van participar en l'elaboració d'un informe en què s'exposen alguns dels temes científics que cal traslladar als debats parlamentaris.
"En les jornades vaig ser conscient que els ritmes de treball són molt diferents en la política i la ciència. L'organització és molt complexa i això em va fer entendre que aquesta iniciativa era necessària", va assenyalar Portalés, investigadora en l'Institut de Robòtica i Tecnologies de la Informació i Comunicació de la Universitat de València.
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
