VALÈNCIA. El Consell ha aprovat aquest divendres, 22 de març, el canvi de denominació de la ciutat de Castelló de la Plana/Castellón de la Plana per la forma exclusiva en valencià: Castelló de la Plana.
L’acord s’ha adoptat després que l’Ajuntament de la localitat de la Plana Alta acordara, en les sessions plenàries celebrades els dies 31 de maig, 21 de juny i 29 de novembre del 2018, sol·licitar el canvi de la denominació actual per la forma exclusiva en valencià: Castelló de la Plana.
A més, el ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va adoptar el passat 1 de febrer del 2019 l’acord de considerar que el nom més adequat del topònim és Castelló de la Plana. Cal recordar que l’informe de l’AVL va tindre un suport unànime.
PP i Cs defensen la cooficialitat
El procés iniciat a Castelló de la Plana el 2018 va tindre els mateixos detractors que altres ciutats com València quan va abordar l’oficialitat única del nom en llengua pròpia.
El govern municipal de Castelló de la Plana, a instàncies del regidor de Normalització Lingüística, Ignasi Garcia, volia proposar al plenari de l’Ajuntament del mes de febrer l’aprovació de l’inici dels tràmits per a la normalització del nom de la ciutat i del seu districte marítim. La voluntat era acabar amb la doble denominació: Castelló i Castellón. Pel que fa al districte marítim, desapareixeria el nom de Grao i es mantindria el de Grau.
L’equip de govern comptava amb un manifest que recollia motius històrics i filològics que avalaven l’oficialitat signat pel fill predilecte, Germà Colon; el cronista de la ciutat, Antonio Gascó, i els professors i estudiosos Vicent Garcia Edo i Vicent Pitarch i Almela. En el manifest, els experts esmentats afirmaven que la ena final de Castellón “és aliena a la nostra història i cultura” i “causant d’una situació, si més no, estranya”. “Quin bé faria la recuperació del nom únicament en valencià, tant per raons històriques i filològiques com de dignitat i estètica, i més tenint en compte que aquesta decisió no causaria danys d’interpretació a tercers”.
Tanmateix, el PPCV i Cs van engegar una campanya de descrèdit contra la proposta toponímica del govern del Grau, que, per tal d’apaivagar la tensió, va donar un temps de marge per a abordar el canvi i celebrar diferents conferències i jornades divulgatives que explicaren els motius científics sobre el nom. La moció es va ajornar fins al maig i l’aprovació definitiva del consistori no va arribar fins al novembre de l’any passat. Ara, però, el procediment ha rebut el penúltim impuls després del dictamen favorable de l’AVL, un informe que arribarà al ple del Consell i que aquest validarà, ja que, segons la legislació, per a donar validesa a un canvi de denominació només és imprescindible el document de l’ens estatutari que vetla per la fixació lingüística.
