Pot limitar el codi penal la llibertat d’expressió? Què suposa el nou escenari obert per les xarxes socials per a la criminalització de la dissidència?
La llibertat d’expressió és un tret fonamental de l’Estat democràtic de dret. No obstant això, la seua protecció es troba en perill a l’estat espanyol, especialment davant el nou model de vigilància que suposen les xarxes socials. Els límits a les llibertats que suposen les sancions penals imposades a opinions polítiques, humor negre o qualsevol altra manifestació que puga considerar-se ofensiva segons un determinat estàndard moral, semblen, més que una protecció de l’Estat davant del terrorisme, una repressió de la dissidència política a les xarxes. En última instància, s’hi pot reconèixer una criminalització en aquelles opinions que representen una posició de dissens respecte del pensament polític i cultural hegemònic.
Jorge Correcher Mira és professor ajudant doctor al Departament de Dret Penal de la Universitat de València i professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha realitzat una sèrie d’estades d’investigació i formació a distintes institucions i universitats europees, com ara a la Facultat de Dret de la University of Cambridge o al Max-Planck-Institut für ausländisches und internationales Strafrecht (Freiburg, Alemanya).
Al llarg de la seua formació docent i investigadora, les seues línies principals d’investigació giren al voltant de l’estudi dels principis penals en relació amb les modernes tendències politicocriminals, així com la seua afectació en la protecció dels drets i llibertats de la ciutadania. Com a resultat d’aquesta recerca podem destacar la seua monografia Principio de legalidad penal: ley formals vs. law in action, publicada l’any 2018 a l’editorial Tirant lo Blanch, així com la recentment iniciada investigació sobre els límits de la llibertat d’expressió a les xarxes socials en relació amb la criminalització del discurs polític dissident mitjançant el delicte d’enaltiment del terrorisme.
