El dilema del 'mailing' presoner

24 abril 2019 06:00h

Cada vegada que arriben eleccions, una queixa s’estén per la societat de forma transversal: les persones no volem publicitat. Ni sobres amb paperetes, ni cartes, ni res que ens òmpliga la bústia de propaganda electoral. De dreta a esquerra, de majors a joves, les cadenes de WhatsApp i les queixes en converses informals són una tònica habitual. Com no! Si la despesa en mailing electoral pot arribar als 30 milions d’euros en unes eleccions generals. Ens enfrontem a una crisi ecològica sense precedents i el mailing és un exemple de malbaratament i generació de residus.

El dilema del presoner és una paradoxa que es gasta molt en economia per a explicar certes situacions on dues persones que busquen el seu benefici individual arriben a una pitjor situació per a ambdós que si hagueren cooperat. Imagineu una situació amb dues persones que han robat un banc i han sigut detingudes per la policia, però sense proves per a culpabilitzar-los per tots els delictes (robatori, intimidació, agressió, homicidi potser…). Davant del jutge cadascú té dues opcions: confessar o callar. Com falten proves, si cap dels dos confessa, els dos haurien de complir un any a la presó. Si ambdós confessaren els delictes, els dos haurien de complir cinc anys a presó. En canvi, si un confessara i l’altre no, el que confessa no aniria a la presó (cooperació amb les autoritats) i el que romanguera en silenci compliria vint anys de presó. Pareix lògic, no? Si els dos es posaren d’acord, callarien i complirien una condemna d’un any. Però el quid de la qüestió en aquests casos és que no sabem què farà l’altre. En el cas dels nostres delinqüents, com que estan a cel·les distintes no poden parlar-ho. La millor opció per a ambdós serà confessar. Podríeu argumentar el silenci d’ambdós, però si un calla i l’altre confessa, el risc d'estar vint anys a la presó és molt gran. Entre poder anar vint anys i tindre segur anar-hi cinc, tothom triaria els cinc anys, per tant, confessar passe el que passe. La falta de cooperació porta una decisió desastrosa per als interessos d'ambdós.

Quan Jorge, un amic, m’envia per WhatsApp la mateixa queixa del mailing, recorde aquest dilema. Pot ser que a tu, personalment, no et convença cap carta que t’envien. Però és innegable que hi ha persones que veuen alterat el seu vot amb aquestes missives. Davant aquest dubte, cap partit pot arriscar-se a no enviar carta. I si els altres sí que envien? I si estic perdent vots? Seria una decisió irracional i il·lògica per la seua banda, no? No tots els problemes poden solucionar-se de forma individual. Per això la cooperació i la presa d’acords ha sigut l’eina que ens ha fet avançar com a societat. Els compromisos són necessaris per a lluitar contra el malbaratament. En aquest cas, no només de diners sinó també de plàstic, paper, tinta i emissions associades al repartiment.

Cap partit decidirà individualment prescindir del mailing en temps electoral, ja que si la resta de partits n’enviaren, estaria en un clar desavantatge i perdria opcions de victòria. Per això són tan necessaris alguns acords després d’aquestes  eleccions que solucionen les problemàtiques que no seran solventades individualment i menys en un moment de voràgine electoral. Una llei electoral amb mesures per fer el mailing dels partits conjunt estalviaria diners i recursos materials. Cooperació. Reducció de l’empremta mediambiental. Acords, si fa no fa, per a no deixar fer el ridícul a partits que plantegen la necessària eliminació dels plàstics una setmana i a la següent envien cartes envoltades de plàstic.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next