El dispositiu per a vetllar per la salut de l'art que han creat investigadors valencians

L'aparell de baix cost s'adhereix a les peces artístiques per a oferir informació constant sobre l'estat de conservació
12 maig 2019 10:44h
El dispositiu està dissenyat per a les col·leccions i museus que no poden disposar d'un sistema general que controle les condicions de les sales. / EFE

VALÈNCIA. Un grup d'investigadors coordinat per la Universitat Politècnica de València (UPV) treballa en el desenvolupament d'un nou dispositiu de baix cost dedicat al diagnòstic i conservació preventiva d'obres d'art.

El dispositiu vetlla per la salut de l'art de manera ininterrompuda ja que s'ha acoblat a la peça artística per a monitorar les condicions mediambientals com ara la humitat relativa, temperatura, llum i contaminació durant la seua exposició, emmagatzematge, manipulació o transport.

La informació que ofereix el dispositiu serà processada en línia aplicant models predictius que permetran estimar l'evolució de la degradació de cada obra i "suggeriran mesures preventives en cas de risc per a l'obra", explica a EFE Ángel Perles, investigador de l'Institut de Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ÍTACA) de la UPV i coordinador del projecte.

La Universitat Politècnica de València coordina el projecte europeu CollectionCare, que pretén desenvolupar un sistema assequible i precís de control mediambiental per a la conservació d'obres d'art en museus i col·leccions de xicoteta i mitjana grandària.

El sistema combinarà els últims avanços en electrònica de sensors, comunicacions sense fils, models de degradació de materials, big data i computació en el núvol. El dispositiu està ideat principalment per a museus i col·leccions de xicoteta i mitjana grandària que no poden disposar de sofisticats sistemes de control mediambiental o de personal qualificat per a l'anàlisi microclimàtic i la seua incorporació a l'estudi de models de degradació d'obres d'art.

Té una grandària similar a la d'una caixa de mistos i actualment s'està provant a l'església de Sant Tomás de València, tant per al monitoratge de quadres i escultures com de l'estructura de l'edifici en si –per al control de frescos de moment no es contempla, ja que es preveu el disseny d'un projecte específic–. A més, pròximament es preveuen noves proves en el jaciment arqueològic de Noheda (Conca) o en la Filmoteca de València, per al control de l'arxiu de paper, amb la qual cosa s'ampliarà notablement la varietat de béns artístics susceptibles de ser protegits amb aquest nou dispositiu.

Segons detalla Perles a EFE, "allò veritablement crític en aquest projecte, a més de la grandària i aconseguir que el sensor no es veja, que estiga ocult, és la durada de les bateries, ja que qualsevol intervenció en obres d'art es basa en la menor manipulació possible, i en el fet que tot el que es faça siga reversible".

Per aquest motiu, aquests dispositius tindran una autonomia de fins a 10 anys gràcies a l'estalvi de bateria, a la planificació de cicles d'apagat, als protocols de comunicació "molt ben triats" i al fet que tot l'esforç de computació "es farà en el núvol", detalla el responsable del projecte.

A més de l'Institut ÍTACA, l'equip de la UPV està integrat també per personal d'investigació del Departament de Física Aplicada, l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni (IRP) i l'Institut de Tecnologia dels Materials (ITM).

Al costat d'ells, participen altres 16 socis provinents de l'estat espanyol, França, Grècia, Holanda, Itàlia, Polònia, Lituània, Dinamarca i Bèlgica, en concret, 5 universitats i centres d'investigació; 6 museus i/o col·leccions –entre els quals es troba l'Institut Valencià de Cultura i el Servei de Restauració de la Diputació Foral d'Àlaba–; 2 empreses tecnològiques, i altres 3 del sector d'obres d'art.

El projecte compta a més amb un consell assessor format per especialistes de les institucions més rellevants en l'actualitat en matèria de conservació preventiva a nivell internacional. Es tracta del International Centre for the Study of the Preservation and Restoration of Cultural Property (ICCROM), Getty Conservation Institute (GCI), Canadian Conservation Institute (CCI), Smithsonian Institution, ICOMOS Spain i el Rijksmuseum i la divisió d'art de l'empresa d'assegurances AXA.

A més del desenvolupament del prototip per al control mediambiental, el projecte contempla la realització de diverses activitats dirigides a la sensibilització de diferents sectors de la societat de la importància de la protecció del patrimoni cultural.

El projecte CollectionCare està finançat pel programa Horitzó 2020, dotat amb 6 milions d'euros, i es desenvoluparà al llarg dels pròxims tres anys.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next