1a part
Uns dies abans del nové aniversari de Maria.
– Misteri, misteri! – Digué són pare.
– Però, papà, enguany m’he portat bé. – Respongué Maria.
– Sí, sí, ja veurem que opina el donyet dels regals. – Contestà son pare.
– Papà, sols he demanat tres coses pel meu aniversari, la vareta d’Hermione, el llibre de Harry Potter i un llibre de matemàtiques – Replicà Maria.
– Això ja depén del donyet si et porta els regals que vols o no. – Digué són pare.
Una estona després Maria tornà a preguntar al pare:
– Però, papà, el donyet dels regals no existeix de veritat, els regals ens els compreu vosaltres.
Son pare, amb un mig somriure, li contestà contant-li una història;
– Mira, Maria:
Hi hagué una vegada una xiqueta com tu que es deia Cecília que esperava tindre molts regals el dia del seu aniversari, però la nit abans del seu aniversari va tindre un estrany somni.
Resulta que en aquest somni se li presentà un donyet amb un aspecte molt peculiar, duia un barret de color taronja, una camisa de cercles de colors i un pantaló de color blau obscur, i li preguntà:
– Hola, Cecília, estàs segura que enguany et mereixes tots els regals que has demanat als pares?
Cecília es quedà pensant i, titubejant, respongué:
– Possiblement, no, però qui ets tu?
El donyet digué:
– Ai! Criatura meua, jo sóc el donyet dels regals, i ja els he dit als teus pares que no et compren tots els regals que has demanat perquè realment només et mereixes una part d’aquests regals…
Una vegada el donyet acabà de dir aquestes paraules i sense poder acabar la frase, Cecília va sentir una veu com molt llunyana que li deia:
– E, e, eii! Cecília dormilega, desperta ja, que hui és el teu aniversari! – La despertà sa mare.
Cecília, tota atabalada, i en el somni encara en la ment, li preguntà a sa mare:
– Mamà, el donyet dels regals existeix?
Sa mare li contestà amb incredulitat:
– Clar que sí! El donyet dels regals ens diu als pares si et mereixes tots els regals, part dels regals o cap regal que has demanat pel teu aniversari.
Cecília aleshores li contà a sa mare el que havia somiat, i sa mare li digué:
– Mira, Cecília, sigues sempre sincera en els teus actes i les teues accions i obtindràs el que vols; ara anem al menjador a veure què tens pel teu aniversari.
Cecília i sa mare baixaren al menjador on es trobaven son pare i la seua germana, que li cantaren el feliç aniversari i li donaren els regals.
Efectivament Cecília no va obtenir tots els regals que havia demanat, però per altra part estava molt contenta, perquè havia obtingut els regals adequats al seu esforç.
Conte contat ja acabat.
