VALÈNCIA. El govern espanyol ha mostrat discrepàncies a un total de 23 lleis valencianes durant aquesta legislatura –quinze amb l’Executiu de Mariano Rajoy i huit amb el de Pedro Sánchez– i les ha portades a la comissió bilateral de cooperació entre l’Administració General de l’Estat i la Generalitat.
Així ho ha assenyalat en la roda de premsa posterior al ple del Consell la vicepresidenta, Mónica Oltra, després que el govern espanyol haja obert una bilateral sobre la llei valenciana per a la igualtat de les persones LGTBI, a la qual se sumen, entre altres, la llei de la Infància, la de Pressupostos per al 2019 i la d’Acompanyament.
Al novembre del 2017, el Consell de Ministres va aprovar dos acords per a sol·licitar a l’aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat en relació amb articles de les lleis de pobresa energètica i funció social de l’habitatge de la Generalitat. Al març del 2018 el Constitucional va alçar la suspensió de bona part de la Llei per la Funció Social de l’Habitatge. Al juliol, però, el mateix tribunal va acabar tombant l’aspiració del Consell de fer de l’habitatge un dret i no un negoci.
Al febrer del 2018, el govern espanyol també va convocar una comissió bilateral amb la Generalitat per a resoldre les discrepàncies existents sobre alguns punts de la Llei del Taxi valenciana que, considera, podrien ser inconstitucionals.
Tres mesos després, el govern estatal també va posar en qüestió alguns aspectes formals de la Llei de l’Horta i va convocar una comissió bilateral perquè el Consell realitzara “els aclariments oportuns” sobre qüestions tècniques i de concepte de la normativa.
El govern de Rajoy també va obrir tràmits per a tractar les possibles diferències i dubtes sobre l’article 11 de la llei valenciana de plurilingüisme. No obstant això, formalment mai va arribar a convocar-se la bilateral.
“Lleialtat institucional”
La vicepresidenta ha destacat que el Consell ha defensat aquesta legislatura les lleis que aproven les Corts, sobretot les que amplien drets que eren una reivindicació de fa molts anys; especialment, la dels col·lectius LGTI, que s’ha convertit en pionera a l’estat espanyol en el tractament del col·lectiu intersexual.
“La nostra missió ara, fa dos anys i dins d’anys serà defensar el que el Parlament valencià, sobiranament i amb tots els informes a favor, ha aprovat i ha sigut confirmat per tots els col·lectius afectats”, ha asseverat Oltra.
La vicepresidenta ha assegurat que aquesta serà “la senda d’aquest Consell, ara, abans i demà”, i ha posat l’accent que les lleis valencianes “passen tots els filtres jurídics”, com són el de l’Advocacia de la Generalitat i el del Consell Jurídic Consultiu.
Al seu judici, en l’àmbit del Dret “sempre pot haver-hi diverses interpretacions”, com pot veure’s fins i tot en sentències del Tribunal Constitucional que tenen vots particulars, la qual cosa no suposa que estiga “bé ni malament, sinó que hi ha diferents mirades” sobre la interpretació del Dret i de les normes.
Ha recordat que, quan es va produir el canvi de govern a l’Estat, el Consell va sol·licitar la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat que s’havien presentat a lleis valencianes, perquè es tractava de normes aprovades “sense objeccions” i fins i tot algunes sense cap vot en contra a les Corts; concretament, la de la Infància i la llei LGTBI.
Oltra ha indicat que, des de la lleialtat institucional, el Consell continuarà defensant les normes aprovades a les Corts com ha fet sempre: dialogant i defensant les lleis dels valencians.
