Diari La Veu del País Valencià
El grup valencià 121dB torna als escenaris després de sis anys del seu comiat

VALÈNCIA. El festival Pops Marítims celebra la 3a edició el proper 18 de maig a la Mutant i, entre les novetats que presenta, es troba el retorn als escenaris del grup de pop punk 121 dB, la banda nascuda a València en 2004 i que, després de llançar diversos projectes discogràfics al mercat, va deixar l’escena en 2013.

Si la primera edició del Pops Marítims va permetre acostar a València el que després han sigut les dues propostes més premiades per la crítica musical, com són Maria Arnal i Marcel Bagés, o el fenomen de Rosalía, entre d’altres, la segona va consolidar el festival com un espai destinat per a les altres músiques transportant els espectadors al món de Dorian Wood, Pony Bravo o Anari. Aquesta edició trenca, com la realitat, amb el món del que és fràgil i intangible per a acostar els oients a la cruesa de les propostes més vibrants del panorama de les músiques indispensables. En resum, sis presentacions i una tornada inesperada, apunta l’organització en un comunicat.

El Pops Marítims serà l’escenari on Enric Montefusco presente el segon treball discogràfic després que Standstill anunciara una aturada indefinida. Serà la del Pops Marítims la segona cita de presentació del nou disc del barceloní i la seua banda. Diagonal (El Segell, 2019) és ara per ara tota una incògnita; el que és clar és que per al públic del festival serà una de les propostes que rebran amb més inquietud.

Niña Coyote eta Chico Tornado són tot un fenomen paranormal que venen d’arrasar el 2017 i el 2018 per tota la península fent afonar escenaris com el del Mad Cool, el Resurrection Fest i el Tsunami de Xixón. A més, han pogut mostrar el seu talent enèrgic a Mèxic, els EUA, Rússia, Xile i Itàlia posant de relleu a cada territori els seus dos destacables darrers treballs. El duet donostiarra torna a València per a presentar el que serà el nou disc, Aitzstar (2019), produït per l’incansable Ricky Falkner.

Altres que passaran pel Pops Marítims són Las Víctimas Civiles, el grup conformat per l’artista Hèctor Arnau i els alcoians Arthur Caravan, per a presentar el seu últim treball, El auge de la extrema pereza (2019), que veurà la llum aquest març. La conjugació d’aquestes personalitats es constitueix en una argamassa de TNT visceral, poètica, que guarda molt el sentir dels fills dels revolucionaris de la transició, dels educats per a la pau i la democràcia, dels abandonats a la postmodernitat. Poesia i carn.

Niña de las Dunas, María José Llergo, és la nova estrella del flamenc urbà. És un cant a la disrupció de la llibertat en totes les seues vessants. Acompanyada a les 6 cordes per Marc López, afronta una carrera oberta des de la vintena d’anys, amb valors antics: compromís amb l’art i les emocions.

Crisàlide (Satélite K, 2019) és el tercer disc d’estudi de Donallop i confirma el que s’ha anat palpant en l’ambient des de fa temps: que ens trobem davant d’una banda de dream pop sense precedents a l’escena estatal. Elegància, prosa poètica i passió en onze talls que estan predestinats a convertir-se en himnes d’una generació desorientada emocionalment. Als comandaments, la producció de Joana i Pere acompanyats pel prolífic Paco Loco.

Baiuca és el projecte capitanejat per Alejandro Guillán i ens presenta un diàleg entre la Galícia de despús-ahir i la de demà passat. Es presenta per primera vegada a València per a respondre diverses preguntes, com ara com pot una caixa de ritmes dansar al temps d’una munyeira o si existeixen punts comuns entre l’aturuxo –un dels crits tradicionals gallecs– i una sessió de clubbing. Les respostes a aquestes i a altres preguntes són les que projecta Baiuca en una de les seues sessions: samples d’instrumentació tradicional passats pels filtres de bases techno, el global bass, la música house.

La sorpresa d’enguany al Pops Marítims la donen 121dB, l’extingida banda de València, que torna per a reconéixer-se en aquesta època, 6 anys després del seu comiat, on els processos i els mecanismes han canviat, moltes bandes han desaparegut i d’altres han crescut a la calor de tries diferenciades pel fet cultural. Tornen per donar-se el gust i el gust serà del públic del festival que podrà desfer-se i endinsar-se de nou en l’indie més rabiós que ens van deixar els seus darrers Assaig/Error (Gor Discos, 2009) i meravellós Leshoto (Autoeditat, 2013).

Comparteix

Icona de pantalla completa