El moviment feminista contra el feixisme

18 juny 2019 06:00h

Amb l'auge de les formacions d'extrema dreta i feixistes a Europa, i també a l'Estat espanyol, i l'organització dels moviments feministes en contra d'aquestes, convé realitzar una anàlisi del fenomen des d'una perspectiva que integre les experiències històriques anteriors però també el context actual.

Pel que fa al feixisme dels anys vint les dones van assolir el paper de reproductores de la raça: la maternitat era el seu deure patriòtic. Per tant, el seu àmbit d'actuació era l'esfera privada on havien d'exercir d'esposes, mares i transmissores dels valors de la cultura educant als fills en els principis religiosos. Així, es conservava la concepció patriarcal de la família en la qual les dones estaven subordinades primer als pares i després als marits, mantenint un model de relacions jeràrquic. La dona va passar a ser com una propietat adquirida "per contracte" i aquelles dones que no eren casades, quedaven marginades, havien de "vestir sants" o, fins i tot, en l'Alemanya nazi, tindre fills per aportar homes a la pàtria, mitjançant un "programa de reproducció" impulsat per Heinrich Himmler. A l'Espanya franquista la revista de la Sección Femenina, liderada per Pilar Primo de Rivera, ensenyava a les dones a comportar-se, sempre supeditades a l'home, sense drets ni opinions. Les dones, llavors, apareixen com subjectes tutelats permanentment pel ser masculí i sense identitat pròpia.

Com veiem, el feixisme va tindre i té un impacte directe en la vida de les dones, però què és i com fer-li front? Convé ressaltar que el feixisme no és un fenomen aïllat dins les societats capitalistes, el feixisme està lligat amb l'imperialisme i l'anticomunisme. Com diem en el nostre llibre Arrels. Llaurant memòria amb perspectiva feminista, el feixisme és el següent pas que pren la burgesia per mantenir el seu poder quan ja no pot fer-ho mitjançant la democràcia parlamentària, establint una dictadura terrorista contra la classe treballadora.

A l'hora de fer front al feixisme cal assenyalar que perquè el feixisme triomfe no necessita traure una gran quantitat de vots o escons, encara que açò siga simptomàtic; sinó que amb la propagació del seu discurs i el condicionament de la resta de partits prepara al seu ascens al poder siga mitjançant el colp d'Estat o subvertint la democràcia. Per consegüent, no es frena el feixisme a les eleccions i molt menys es pot confiar en la col·laboració amb els partits de la burgesia, tant socialdemòcrates com conservadors/liberals.

El feixisme s'adapta a les particularitats nacionals, per a aconseguir mitjançant la demagògia un ample suport popular per tal de constituir-se com a partit de masses. Això vol dir, en el cas de l'Estat espanyol que el feixisme no reprendrà una agenda de retall de les llibertats i drets de les dones descarada. Intentarà guanyar-se aquelles dones descontentes amb el moviment feminista per justificar les seues polítiques reaccionàries com la restricció de l'avortament. Encara que en un primer moment les dones aconseguiren mantenir els seus drets reproductius i sexuals, en el moment en el qual el feixisme prenguera el poder, donat que la seua política econòmica gira entorn del creixement i l’expansionisme, implementarien polítiques d’increment de la natalitat com ja fa Víktor Orbán a Hongria, restringirien el dret a l’avortament i segurament el següent pas seria condemnar les sexualitats dissidents.

El feixisme afecta les dones de manera diferent que els homes, però ho fa com qualsevol sistema d’explotació, que fa ús del patriarcat per sustentar-se. El patriarcat és un sistema de propietat que naix de la mà de la propietat privada, aquest sistema de propietat està molt estretament lligat amb la capacitat reproductiva de les dones cis, perquè som les que produïm nous éssers humans. Quan analitzem l'explotació de la classe treballadora estem parlant de l'explotació de la seua força de treball, i per mantenir aquesta explotació es generen mecanismes d'opressió. Aquests mecanismes d'opressió estan inscrits en una ideologia social que és d'on naix el masclisme que afecta a totes les dones; aquesta ideologia social afecta a tota la societat i per tant el masclisme afecta tant a dones treballadores com a dones de la burgesia, però aquestes últimes sols atacaran el que és més simbòlic i cultural i no al sistema, no a l'arrel de l'opressió de les dones, perquè al cap i a la fi, necessiten l'explotació de la classe treballadora igual que els homes de la seua classe.

Vegem com el feixisme afecta tots els àmbits de la nostra vida social, de manera que plantejar aquesta lluita des de consignes parcials ens pot impedir desenvolupar una praxi política efectiva. Si el feixisme triomfa, serà per com reacciona la classe treballadora i totes les organitzacions antifeixistes. La nostra tasca ha de ser la d'integrar totes les lluites i plantejar una alternativa a aquest sistema econòmic que ho possibilita.

Sara Mahiques Bou

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next