L’estima d’allò que és propi, començant per la llengua, hauria de ser el primer valor per a una societat normal. Necessitem unes arrels, una família, un barri, un poble o ciutat, una cultura, un país, al cap i a la fi un sector del món del qual formar part. Els individus no som éssers aïllats sinó membres d’una comunitat social, amb uns drets col·lectius i amb una llengua que funciona com a instrument de pertinença. En una societat amb gent natural del territori i gent provinent d’uns altres llocs, les identitats poden ser diverses i juxtaposades. Per exemple, una persona pot sentir-se vinculada a la Romania d’origen i al País Valencià d’adopció. Però si la integració social s’ha realitzat amb normalitat, la pertinença al lloc d’acollida, de vida comunitària, serà completa, i no contradictòria, amb el sentiments d’origen. La suma serà beneficiosa per a tothom.
La consideració del valencià com a llengua oficial es fonamenta en el principi de la territorialitat, perquè la comunitat de parlants està concentrada en un espai definit i històric. La nostra llengua, la nostra cultura, les nostres formes de fer i pensar formen part d’un patrimoni col·lectiu propi i disposat a ser compartit. Tot eixe criteri social a favor dels drets col·lectius ha estat sistemàticament vulnerat, fins i tot saltant-se les lleis i normes vigents que pretenien apostar per la llengua per part de govern autonòmics i també municipals d’arreu del País Valencià.
El sociolingüista Vicent Pitarch ha afirmat que al País Valencià vivim una situació de «cooficialitat no paritària, o d’oficialitat real per al castellà i fictícia per al català». Les diverses lleis de normalització lingüística existents a l’estat espanyol són normes de promoció lingüística de les llengües pròpies, com a resposta a una situació de desigualtat i de privació de drets comunitaris. En qualsevol cas, és el marc legal que tenim i que obre possibilitats al dret a organitzar la vida pública i privada en la llengua pròpia. Els casos recentment coneguts de manca d’ús del valencià per part dels ajuntaments del Campello (l’Alacantí) i de Benicàssim (Plana Alta) són uns altres exemples de la il·legalitat dels criteris lingüístics que apliquen els governs de dreta al País Valencià. La dreta valenciana és un perill públic i democràtic.
L’article 17 de la Llei d’ús i ensenyament del valencià 4/1983 afirma que «tots els ciutadans tenen el dret a desplegar en valencià llurs activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, religioses, recreatives i artístiques». El dret a l’expressió en valencià implica, com diu l’article 33 de la mateixa llei, que «els poders públics valencians fomentaran en l’àmbit de la seua competència i d’acord amb el que disposa aquesta Llei, l’ús del valencià en les activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives».
Com un exemple clar, veiem que el marc legal que hem exposat s’incompleix, sistemàticament, en l’oferta formativa dels Plans de Formació de les corporacions locals. Es tracta de cursos que s’ofereixen gairebé el 99% en castellà i, a banda, només els cursos de coneixement lingüístic i algun curs de llenguatge administratiu s’ofereixen en valencià. Quin portaveu dels partits de les dretes extremes de les Corts Valencianes ha criticat aquesta situació tan desequilibrada i injusta?
Per tant, l’oferta formativa que ofereixen els ajuntaments valencians representa un cas evident de desigualtat lingüística respecte al castellà. El cas que comentem és un exemple de manca d’ús del valencià i de discriminació lingüística. Des del 2011 la Plataforma per la Llengua ofereix un servei d’atenció i assessorament legal per ajudar les persones que tenen queixes per motius lingüístics.
La primera cosa que caldria fer, per exemple, respecte a la llengua vehicular dels cursos formatius, seria enviar una instància a l’ajuntament corresponent, demanant una oferta en valencià que no siga testimonial i que siga variada. Facilitar la tasca de la ciutadania en pro de l’ús del valencià és l’objectiu principal del web www.ambtoteldretdelmon.org que ha posat en marxa la Plataforma per la Llengua. Us convidem a visitar el web, que conegueu la campanya i els vostres drets i que hi col·laboreu!
Manuel Carceller, delegat de Plataforma per la Llengua al País Valencià
