Em fot patir tanta calor com estem patint aquest estiu, amb els mesos de juny i juliol més calorosos de la seua sèrie meteorològica, amb les ones de calor que duem ja (que han superat els 43ºC, a l’ombra), amb les noves plagues que proliferen per aquestes temperatures, amb la conca del Xúquer en sequera crònica, etc.
Em fot que estem tants anys parlant del canvi climàtic, que ja ha arribat i que si no canviem pot accelerar fins a fer-se irreversible pel desgel de l’Àrtic (menys reflectivitat del planeta, major absorció de radiació solar) i de la tundra (alliberació de milions de tones de CH4, molt més absorbent que el CO2) en tan sols 10 anys (aquesta és l’emergència climàtica), i vore que la majoria de ciutadans seguixen utilitzant a tota hora els autos, principals emissors ací de CO2, inclús durant les ones de calor…
Em fot que l’ajuntament tarde un any en contestar una queixa raonable i que ho faça amb una mentida; que els municipals siguen incapaços d’agafar els quatre gamberros que fan carreres i accelerons pel poble, sobrepassant els 60 km/h (ciutat 30 aquesta?) i generant contaminació, soroll, perill, molèsties i mal exemple; que quan es canvia un poquet el poble per millorar l’entorn (mig carrer de vianants i un altre mig substituint aparcaments per arbres), alguns veïns s’escaroten com si anara a acabar-se el món.
Em fot que mentre als països del N molts joves s’assabenten, organitzen i mobilitzen per defensar el clima i el seu dubtós futur, convocant inclús una Vaga Mundial pel Clima el 27-S, els nostres joves, amb pitjors perspectives laborals i climàtiques, es conformen amb les festes i els botellons, el pa i circ.
