El Palau de la Música de València continuarà en silenci almenys fins al 2022

El passat 29 de juny, part del sostre de la sala Joaquín Rodrigo es va desprendre de matinada sense causar danys personals
29 desembre 2019 12:25h
L'Ajuntament va admetre el passat dia 18 que les obres de rehabilitació i remodelació no començaran fins al primer trimestre del 2021. / EFE

VALÈNNCIA (EFE). El Palau de la Música de València, una icona cultural de renom internacional des del 1987, compleix aquest diumenge sis mesos tancat al públic per problemes estructurals: Mentrestant, l'Ajuntament treballa per a reubicar-ne la programació i tem que no reòbriga les portes fins a, almenys, el 2022.

El passat 29 de juny, part del sostre de la sala Joaquín Rodrigo es va desprendre de matinada sense causar danys personals i va obligar ja a l'Ajuntament a traslladar la programació a altres dues dependències dins del mateix auditori mentre els tècnics descartaven que guardara relació amb les goteres que ja va patir al novembre de 2018 la sala Iturbi, la de major capacitat del Palau de la Música.

Des d'aleshores, tot ha anat malament. L'oposició no ha deixat d'arremetre contra l'equip de govern i d'acusar-lo d'haver abandonat al Palau a la seua sort, sense invertir prou en el seu manteniment, i Compromís i PSPV s'han defensat recordant decisions polèmiques de l'etapa del PP que han acabat afectant un dels edificis més icònics de València.

L'auditori, que s'erigeix orgullós des de fa 32 anys en l'antic llit del Túria, al passeig de l'Albereda i mirant de reüll al Palau de les Arts –en una altra època, el seu "rival" musical directe– de la Ciutat de les Arts i les Ciències, ha vist des de juliol com tots els seus concerts s'anaven reubicant en l'òpera i teatres i auditoris de la ciutat, passant pels jardins i fins i tot a seus culturals d'altres punts del País Valencià.

Però el que semblava que anava a ser una cosa temporal ha acabat per aflorar problemes més greus que implicaran una gran inversió i deixaran pràcticament mut molts mesos més l'edifici que va dissenyar el 1984 l'arquitecte José María García de Paredes, responsable també dels auditoris de Madrid i Granada, i pel qual han passat algunes de les batutes i orquestres més famoses del món.

L'Ajuntament va admetre el passat dia 18 que les obres de rehabilitació i remodelació no començaran fins al primer trimestre de 2021 i duraran entre dotze i quinze mesos amb un cost d'entre cinc i sis milions d'euros. Quan es redacte el projecte definitiu, es veurà la possibilitat d'escometre l'obra per fases per a agilitar l'obertura d'alguna de les sales.

A més de la reforma de les sales Iturbi i Rodrigo, l'obra inclou la renovació de diferents instal·lacions de l'edifici per a disminuir el seu consum energètic, la reparació de l'aplacat de pedra de la façana i l'eliminació de filtracions d'aigua. Totes aquestes intervencions aniran dirigides a preservar i recuperar, en la mesura que siga possible, la idea del projecte original de García de Paredes.

En la licitació del projecte es valorarà la qualitat arquitectònica de la proposta en relació amb la tipologia de l'edifici i l'ús previst, i pesarà també l'accessibilitat i sostenibilitat en l'eficiència energètica, l'ús de materials no contaminants i de baix manteniment i la seua possibilitat de reciclatge.

L'objectiu, segons la regidora Gloria Tello, presidenta del Palau, és tornar a obrir-lo "en el menor temps possible" i fer-ho "amb una infraestructura renovada, en un edifici molt més eficient energèticament, que serà molt més modern i que recuperarà la idea i l'essència del projecte original perquè puga continuar oferint a la ciutadania valenciana la seua oferta cultural".

Amb prop de 800 abonats, el Palau de la Música és un dels centres culturals clau de València. A part dels seus cicles i temporades de concerts de música clàssica, és la seu permanent de l'Orquestra de València i les seues instal·lacions acullen també festivals d'altres estils i disciplines, nombroses activitats didàctiques i escolars, congressos i actes socials.

Per les seues sales han desfilat alguns dels noms més destacats del panorama musical mundial i personalitats com Mstislav Rostropovich, Montserrat Caballé, Alfredo Kraus, Daniel Barenboim, Zubin Mehta, Teresa Berganza, Valeri Guérguiev i Ainhoa Arteta han sigut distingides des de 1997 amb la seua Medalla d'Or.

La seua imponent estructura, dominada pel cristall, presideix un dels trams de l'antic llit del Túria més visitats i recognoscibles de la ciutat, amb la seua enorme font i el jardí de Ricardo Bofill.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next