El problema de la gentrificació al desenvolupament de les ciutats

Alexandre Santos-Juanes
20 maig 2019 06:00h

Fa uns dies navegant per aquesta plataforma que domina els nostres temps lliures, coneguda com a Netflix, vaig veure una pel·lícula on uns amics anaven a fer la ruta de pubs en una ciutat envaïda per robots. En un moment de la cinta entraven a diversos pubs idèntics carents de l'essència del que són i un dels amics soltava el concepte d'Starbuckisme.

L'sturbuckisme realment és una cosa que avui veiem en les ciutats que té implicacions socials, econòmiques, polítiques i ambientals. És el procés de marginalitzar cada vegada més als afores la gent de classe baixa que no pot permetre's mantenir el lloguer del seu habitatge en l'aburgesament del seu barri de tota la vida. Aquest procés d'sturbuckisme és el que en ciències socials es coneix com a gentrificació.

Com he dit abans no sols té implicacions socials ni econòmiques sinó també ambientals. El fet de marginar la població als afores de la ciutat en primer lloc obliga a augmentar el radi de la ciutat deixant els afores amb una carència de serveis com puga ser la recollida de fem; en algunes ciutats de gran grandària fins i tot hi ha problemes d'accés a serveis bàsics i fonamentals, com ara l'accés a l'aigua, a la llum o la sanitat, moltes vegades acabant tenint barris de barraques.

El creixement de les ciutats sense una planificació territorial seriosa amb construccions en altura i distribució de serveis acaba suposant, a més, el segellat del sòl pel ciment. Tenint en compte que la gènesi del sòl és un procés lent que pot tardat milers d'anys a formar una capa de centímetres, suposa un mal al medi ambient.

Com sempre passa amb els temes ambientals, són ignorats per les classes polítiques i poders econòmics que d'aquest fet trauen diners ja siga especulant en l'habitatge o aprofitant l'aparició de nous establiments de "moda". Suposen també un problema social en deixar fora de la seua llar famílies que han viscut tota la vida en aquests barris: aquestes famílies es veuen desplaçades a barris als afores, de manera que a les ciutats hi ha zones diferenciades per classes socials, sent classes més altes a mesura que t'aproximes a zones centrals.

El fet de separar la ciutat en zones de diverses classes ocasiona una dificultat en la integració d'aquestes zones marginades amb l'aparició de vandalisme, economia submergida i diverses maneres de poder subsistir. Per tant, suposan un problema social i econòmic.

Com a conclusió, és de gran importància ambiental tindre un model de desenvolupament de les ciutats modern, tenint en compte com es distribuirà el territori amb coses com la construcció en altura per a evitar un major segellat del sòl, la distribució més eficaç dels serveis perquè tots tinguen accés, la construcció de diversos pulmons verds a les ciutats. I des de la perspectiva socioeconòmica és important democratitzar les ciutats per evitar la marginalització fent front a la gentrificació cosa que recau en els poders polítics.

Finalment, un consell a les administracions públiques. Al segle XXI hem conegut la ferramenta més gran que ha tingut mai la humanitat tan positivament com negativament: es diu Internet i, ben emprat, suposa una ferramenta sense igual en la història per a fer consultes i votacions i, per tant, per a la democràcia, sense la necessitat de gastar diners en papers i podent tindre votacions i resultats en temps real. Amb això no dic que les eleccions es facen via Internet, evidentment, però pot servir per a consultes i fer la democràcia un poc més directa, gràcies.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next