VALÈNCIA. En el temps de descompte. El Senat va aprovar aquest dimecres en l’últim ple de la legislatura la reforma de l’Estatut que tracta de blindar les inversions de l’Estat al País Valencià. La inclusió de la nova disposició addicional va rebre el suport de tots els grups a excepció de Ciudadanos, que es va abstindre –com ja va fer en la votació del Congrés–, i de Vox, que no va emetre el vot.
Amb l’aprovació de la reforma estatutària per part del Senat acaba el tràmit parlamentari a les cambres espanyoles, on la voluntat de les Corts Valencianes ha estat bloquejada set anys per decisió del Partit Popular i Ciudadanos. Aquest últim partit és l’únic amb representació a les Corts que ha donat l’esquena a la reforma de l’Estatut al·ludint que el canvi normatiu es tracta d’un “brindis al sol” que no reportarà més inversions als valencians.
La reforma no haurà de ser validada en referèndum pels valencians però sí per les Corts. Això està previst que passe en el ple que celebrarà el parlament la pròxima setmana. D’aquesta manera es tancarà un cicle que es va iniciar al març de 2011 quan la reforma de l’Estatut per a incloure l’aleshores anomenada ‘clàusula Camps’ va ser aprovada per les Corts.
En el text aprovat al Senat aquest dimecres, 20 de febrer, es recull que la Generalitat “participarà en les decisions d’inversió de l’Estat” per a tractar d’equiparar-les al pes poblacional valencià. Això és, ara com ara, que del total de les inversions territorialitzades dels Pressupostos Generals de l’Estat al voltant del 10% siguen per a infraestructures valencianes.
Ciudadanos es despenja del consens
Durant el debat es va fer palès el consens que després d’anys s’ha aconseguit finalment per a donar llum verda a la reforma. Un consens únicament trencat per Ciudadanos.
En aquest sentit, la veu discordant la va posar el senador de Ciudadanos Luis Crisol, qui va qualificar la reforma de declaració d’intencions que serà “un engany més per als valencians”. Al seu parer, aquest tipus de disposicions “no vinculen l’Estat” i opina que és un “estratagema” que busca rèdits electorals i no portarà “ni un euro als valencians”.
El senador del PP i expresident de la Generalitat Alberto Fabra va emfatitzar que la reforma veu la llum amb consens i va reivindicar la figura de l’expresident Francisco Camps, que va ser qui “va fixar la disposició addicional” i va ser qui “ha permés arribar a aquesta reforma”. “És el moment de reconéixer el seu encert, valentia i ambició per a donar a la comunitat el que li corresponia”, va afegir.
Malgrat felicitar els valencians per la reforma, Fabra va apuntat que ara apel·la a l’eficiència d’aquesta i va retreure al govern de Pedro Sánchez que de les inversions previstes per a 2018, només haja executat el 43%. “Demanem serietat, compromís i eficiència”, va dir Fabra.
“Política com a instrument d’acord”
La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va celebrar també que s’aprovara la reforma i va recordar que genera responsabilitats al govern espanyol per a complir amb les inversions fixades en la norma. A més, es va felicitar perquè la reforma haja tirat avant amb un consens ampli perquè s’ha aconseguit que “la política siga un instrument d’acord”.
No obstant això, Batet ha lamentat que no s’haja aconseguit integrar a tots perquè Ciudadanos ha decidit quedar-se al marge. Sobre aquest tema, ha recordat que la norma reformada és vinculant i “situa cadascú davant la seua responsabilitat”.
En aquest sentit, es va expressar també l’expresident i senador socialista Joan Lerma, qui va demanar sense èxit a Ciudadanos que replantejara la seua posició. A més, va recordat que la falta de consens és la que ha portat el País Valencià a estar mal finançada, raó per la qual no ha trobat justificació per a la negativa del partit taronja al consens.
“Ciutadans ho pagarà amb les urnes”
El senador de Compromís Carles Mulet va destacar que la reforma és “la constatació unànime i compartida que alguna cosa estava funcionant malament” i que portaven anys i anys de maltractament. “Hi ha hagut infrainversió, som cinc milions d’habitants i se’ns ha tractat com si fórem quatre, i amb això hem hagut de pagar la sanitat, l’educació any rere any”, va lamentar, per a recalcar que això ha generat un deute asfixiant.
Mulet va criticar la postura de Ciudadanos i va assenyalar que ho pagaran en les urnes. A més, els ha convidat a no comptar mentides, ja que “no és reforma inconstitucional sinó constitucional”.
El senador de Podemos Ferran Martínez va reconéixer que la reforma no és la més ambiciosa però va admetre que “fa passos en la bona direcció” tot qualificant l’acord com una fita important. Tant Josep Cleries (PDeCAT) com José María Cazalis (PNB) van celebrar també la reforma i van desitjar tots dos que el govern espanyol la respecte a partir d’ara.
Des d’ERC, el senador Josep Rufà va assenyalar que, encara que veuen amb bons ulls aquest desbloqueig, són escèptics amb la mesura que s’ha aprovat perquè la realitat els diu que l’Estat “mai ha tingut mirament cap a les necessitats dels valencians”.
Inversions, “governe qui governe”
El president de la Generalitat, Ximo Puig, es va traslladar a Madrid per a seguir en viu el debat i la votació de la reforma. Des del Senat, el cap del Consell va assegurar que la reforma de l’Estatut suposa un “pas decisiu” perquè el País Valencià reba “les inversions que li corresponen, governe qui governe”.
Puig, que es va reunir abans de la sessió amb diputats i senadors valencians, va assenyalar que era un dia “molt important” perquè la validació de la reforma implicarà en el futur que l’Estat consigne per al País Valencià una inversió concorde al seu pes poblacional.
“Abans que culmine aquesta legislatura hi haurà una reforma que significarà que els valencians tinguen allò que els correspon”, va subratllar el cap del Consell, que va aprofitar per a recordar que el tràmit per a aprovar aquest canvi estatutari ha durat huit anys, en els quals s’ha hagut d’eludir el bloqueig existent durant el mandat del PP.
