El Senat aprova la reforma de l'Estatut que blinda les inversions de l'Estat

Ciudadanos s'absté en la votació sobre el text estatutari, igual com va fer al Congrés el passat mes de desembre
20 febrer 2019 17:23h
El diputat de Vox no ha votat la mesura i Ciudadanos s'ha abstingut.  / SENAT

VALÈNCIA. El Senat ha aprovat, aquest dimecres, 20 de febrer, la reforma de l'Estatut, que inclou el blindatge de la inversió de l'Estat atenent al pes de la població del País Valencià. La reforma ha tirat endavant amb el vot a favor de tots els grups parlamentaris excepte Ciudadanos, que s'ha abstingut, i Vox, que no ha votat.

La resta de grups que han participat en el debat previ a la seua aprovació s'han felicitat del consens amb el qual ha arribat a la cambra alta la reforma. De fet, el text ha arribat al Senat amb un ampli consens del Congrés –excepte Ciudadanos, que es va abstindre–.

Una vegada aprovada, la reforma entrarà en vigor quasi huit anys després que s'aprovara a les Corts, –al març del 2011–, però que, per culpa dels governs anteriors i les discrepàncies polítiques, es va paralitzar al Congrés.

La iniciativa suposa la incorporació a l'Estatut valencià d'una nova disposició addicional perquè les inversions de l'Estat al País Valencià siguen equivalents al pes demogràfic del territori.

Malgrat la quasi total unanimitat sobre la importància de la norma, la veu discordant l'ha posada el senador de Ciutadans Luis Crisol, qui ha qualificat la reforma de declaració d'intencions que serà "un engany més per als valencians". Al seu parer, aquest tipus de disposicions "no vinculen l'Estat" i opina que és un "estratagema" que busca rèdits electorals i no portarà "ni un euro als valencians".

Per al senador del PP i expresident valencià Alberto Fabra, és una norma de la qual s'ha de destacar que veu la llum amb consens i ha reivindicat la figura de l'expresident Francisco Camps, que va ser qui "va fixar la disposició addicional" i va ser qui "ha permés arribar a aquesta reforma". "És el moment de reconéixer el seu encert, valentia i ambició per a donar a la comunitat el que li corresponia", ha afegit.

Malgrat felicitar els valencians per la reforma, Fabra ha apuntat que ara apel·la a l'eficiència d'aquesta i ha retret al govern de Sánchez que de les inversions previstes per a 2018 a València, només haja executat el 43%. "Demanem serietat, compromís i eficiència", ha afegit.

A més, durant la seua intervenció, Fabra ha tirat en cara al senador de Compromís Carles Mulet que haja parlat de País Valencià quan, assegura, en l'Estatut es contempla com a Comunitat Valenciana. "Demanem respecte a l'Estatut, igual que la bandera és la senyera i la llengua la valenciana (...) ha de complir-se en la seua literalitat i no depenent del dia", ha recordat.

"Política com a instrument d'acord"

La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha celebrat també que s'aprovara la reforma i ha recordat que genera responsabilitats al govern espanyol per a complir amb les inversions fixades en la norma. A més, s'ha congratulat que la reforma haja tirat avant amb un consens ampli perquè s'ha aconseguit que "la política siga un instrument d'acord".

No obstant això, Batet ha lamentat que no s'haja aconseguit integrar a tots perquè Ciudadanos ha decidit quedar-se al marge. Sobre aquest tema, ha recordat que la norma reformada és vinculant i "situa cadascú davant la seua responsabilitat".

"Fixar paràmetres d'inversió és un element de referència, de control, de responsabilitat i d'exigència, i tots ho hem entés així", ha afegit, per a matisar que hui l'Estatut d'autonomia s'"enforteix i s'actualitza".

En aquest sentit, s'ha expressat també l'expresident i senador socialista Joan Lerma, qui ha demanat sense èxit a Ciudadanos que replantege la seua posició. A més, ha recordat que la falta de consens és la que ha portat València a estar mal finançada, raó per la qual no ha trobat justificació per a la negativa del partit taronja al consens.

"Ciutadans ho pagarà amb les urnes"

El senador de Compromís Carles Mulet ha destacat que la reforma és "la constatació unànime i compartida que alguna cosa estava funcionant malament" i que portaven anys i anys de maltractament. "Hi ha hagut infrainversió, som cinc milions d'habitants i se'ns ha tractat com si fórem quatre, i amb això hem hagut de pagar la sanitat, l'educació any rere any", ha lamentat, per a recalcar que això ha generat un deute asfixiant.

Mulet ha criticat la postura de Ciudadanos i ha assenyalat que ho pagaran en les urnes. A més, els ha convidat a no comptar mentides, ja que "no és reforma inconstitucional sinó constitucional".

Per a Podemos, la reforma no és la més ambiciosa però reconeixen que "fa passos en la bona direcció" i han qualificat l'acord d'important. Tant Cleries (PDeCAT) com Cazalis (PNB) han celebrat també la reforma i han desitjat tots dos que el govern espanyol la respecte a partir d'ara.

Des d'ERC, el senador Josep Rufà ha assenyalat que, encara que veuen amb bons ulls aquest desbloqueig, són escèptics amb la mesura que s'ha aprovat perquè la realitat els diu que l'Estat "mai ha tingut mirament cap a les necessitats dels valencians".

"És una regió pobra que paga a l'Estat com si fora de les més riques", ha lamentat, per a afegir que dels 5 milions d'habitants de la regió, el 31% està en risc d'exclusió social enfront del 26% de la resta de l'Estat.

Finalment, ha recordat que la reforma no obliga a l'Estat i ha augurat que es trobaran pretextos per a no arribar a les inversions. En aquest punt, ha assenyalat la necessitat que es cree una agència tributària pròpia, un òrgan autònom que no depenga de l'autoritat de torn i que es dote a la comunitat de "sobirania fiscal".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next