El síndic de greuges assenyala que el rebuig als menors no acompanyats naix de la "manipulació i la utilització ideològica"

El País Valencià tutela 600 menors que van arribar a l'Estat sense els progenitors
20 novembre 2019 14:07h
El síndic ha participat en la jornada commemorativa del Dia Internacional de la Infància 2019 en la Universitat d'Alacant. / EUROPA PRESS 

ALACANT (EP). El síndic de greuges en funcions, Ángel Luna, ha lamentat que el rebuig als Menors No Acompanyats (Mena) se sustente en qüestions "atàviques" i "morals que es perden en la història dels temps". Així, ha assenyalat que no es donen motius "econòmics" i "de delinqüència" i, per tant, ha parlat d'un "clar factor de manipulació i d'utilització ideològica".

"Realment no existeixen problemes constatables, ni econòmics ni de violència, que justifiquen el rebuig a uns xiquets que arriben a Espanya en aquestes condicions", ha afirmat Luna, aquest dimecres, en atenció als mitjans durant la celebració en la Universitat d'Alacant de la jornada commemorativa del Dia Internacional de la Infància 2019 sobre aquests menors.

Així, preguntat per com valorava la resposta de la Generalitat, Angel Luna ha dit que és "insuficient", com la situació dels menors tutelats, i ha denunciat la falta de mitjans "no solament" al País Valencià, sinó "en pràcticament totes les administracions públiques espanyoles".

Sobre aquest tema, ha sostingut que no s'està davant d'un problema conjuntural, sinó de caràcter estructural i per això ha advertit: "Qui diga que li posarà límit està mentint". A més, ha apuntat a la pressió demogràfica "en uns països i en uns altres".

Per això, ha reclamat una estratègia per a la joventut i la infància i "no solament per als estrangers, també per als nacionals", i ha reconegut que l'administració està "treballant en això, però encara no la tenim".

Angel Luna ha concretat que, a partir d'eixa estratègia, s'ha de determinar l'acolliment, la residència i l'itinerari educatiu d'uns joves per a aconseguir "la seua residència i una via per a incorporar-se professionalment, perquè els necessitem".

El síndic ha incidit que "ningú emigra per a delinquir" i ha posat l'exemple dels espanyols que es traslladen a Noruega: "Qui se'n va allí no ho fa per a delinquir, sinó per a intentar aconseguir una vida millor". "I això s'aconsegueix amb una formació que al seu país no li donen, i amb treball que al seu país tampoc no li donen", ha resolt.

600 menors no acompanyats al País Valencià

Per part seua, el tècnic de la Sindicatura de Greuges valenciana, Conrado Moya, ha plantejat la necessitat d'establir un enfocament de la infància per damunt de la condició de migrants. Així mateix, ha reclamat com a "indispensable" un pla estratègic nacional i europeu per a "establir els indicadors de qualitat que han de complir els recursos" i la "corresponsabilitat" entre autonomies.

Per part seua, el també tècnic David Calatayud ha apuntat a la dificultat per a aconseguir la documentació perquè els menors aconseguisquen la residència i la possibilitat de treballar. En aquest sentit, ha sostingut que la residència hauria de ser "automàtica" en el moment en què són tutelats per l'administració i "el mateix amb l'autorització de treball".

En total, al País Valencià hi ha 4.000 menors tutelats, dels quals 600 són estrangers. D'aquests, el 80% són algerians i marroquins de 14 i 17 anys, encara que també n'hi ha d'indis i pakistanesos, que han arribat a Espanya en pastera, creuant l'estret de Gibraltar.

"Són moltíssims menys; el volum més important se situa a Andalusia, seguida de Catalunya, Madrid i el País Basc", ha dit Calatayud, que junt amb el País Valencià absorbeixen el 81% de tots els menors no acompanyats tutelats a Espanya.

next