El Suprem revisarà la sentència del TSJ que anul·la part del decret que prioritza el valencià a l'Administració

L'alt tribunal admet a tràmit els recursos presentats per la Generalitat i Intersindical, que consideren ajustat a dret que el Consell es puga comunicar en valencià amb administracions de Catalunya i les Balears
8 maig 2019 20:13h
El decret regula que els treballadors de l'Administració de la Generalitat que atenen al públic han d'adreçar-se primerament en valencià. / DIARI LA VEU

VALÈNCIA. El Tribunal Suprem (TS) ha acordat admetre a tràmit els recursos interposats per l'Advocacia de la Generalitat i el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV-Intersindical) contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que anul·la part del decret d'usos de llengües oficials a l'Administració.

Amb l'admissió a tràmit dels recursos de cassació, l'alt tribunal revisarà la sentència de la secció quarta de la sala contenciosa administrativa, que va considerar no ajustats a dret 13 dels 27 articles del decret que prioritza l'ús del valencià a l'Administració.

En un primer moment, el 18 de juliol de l'any passat, el tribunal va deixar sense efecte onze articles i una disposició final que regulaven les retolacions d'edificis, notificacions i comunicacions amb els ciutadans en llengua pròpia. Dos dies després va fer el mateix amb dos articles més. Concretament, el 4, que regulava "l'ús general del valencià", i el 22, que regulava les escriptures públiques.

Tot i la resolució de la sala del TSJ valencià –que és la mateixa que va fallar contra el Decret de Plurilingüisme–, el decret d'Usos Institucionals i Administratius de les Llengües Oficials en l'Administració de la Generalitat continua vigent, ja que la interposició del recurs davant del Suprem manté viva la seua validesa fins que hi haja sentència ferma. 

El Suprem explica en una resolució datada el passat 29 d'abril, a la qual ha tingut accés Diari La Veu, que concorren les circumstàncies necessàries per a admetre a tràmit els recursos. Segons l'escrit, "l'objecte que té interés per a la resolució del recurs de cassació [...] és, en concret, si és necessària la traducció a aquelles comunitats autònomes que comparteixen el mateix sistema lingüístic".

És a dir, el punt de la sentència redactada pel tribunal valencià el juliol del 2018 que serà objecte de revisió per part del Suprem és la decisió de considerar no ajustat a dret l'article 26 del decret que regula que "les comunicacions de l'Administració de la Generalitat amb administracions públiques [...] que corresponguen a comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià es redactaran en aquesta llengua".

La justícia valenciana va considerar que la Generalitat no pot adreçar-se a administracions d'altres territoris de l'àmbit lingüístic perquè a Catalunya i les Balears el valencià no és oficial. És a dir, el TSJ s'apuntava a la causa secessionista del Partit Popular –que és responsable d'un dels diversos recursos que es van presentar contra el decret–en considerar que el valencià no és oficial ni a Catalunya ni a les Balears perquè en cap dels dos estatuts així ho especifica.

El TSJ obviava així els pronunciaments filològics o la mateixa jurisprudència, que assenyala en desenes de sentències judicials que català i valencià són termes equivalents.

Ara, el Suprem revisarà el pronunciament del tribunal valencià, que en la sentència del mes de juliol considerava que les comunicacions entre la Generalitat Valenciana i la de Catalunya podien fer-se en valencià però sempre que l'escrit també estiguera traduït al castellà.

Un decret judicialitzat però vigent

El decret en qüestió va ser aprovat el maig del 2017. La normativa, que tot i estar encara en via judicial segueix vigent, estableix el valencià com a llengua vehicular de la Generalitat. Així, les comunicacions escrites i orals de l'Administració de la Generalitat, des de la seua aprovació, són exclusivament en valencià o en les dues llengües. Tanmateix, des de l'entrada en vigor de la normativa, el personal que atén el públic iniciarà en valencià la comunicació, així com els sistemes telefònics o telemàtics automàtics tindran el valencià com a primera llengua.

El decret estableix, en les disposicions preliminars, que el valencià és la llengua pròpia de l'Administració de la Generalitat, sense que això supose cap limitació respecte de l'altra llengua oficial, i que la seua normativa lingüística és l'establida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i pels criteris lingüístics de l'Administració.

Pel que fa a la imatge institucional, els elements d'identitat corporativa es redactaran en valencià, mentre que la retolació informativa es farà en valencià al territori de predomini lingüístic valencià i en castellà al de predomini castellà, on es podrà fer, a més, en valencià. Respecte als usos interns, les actuacions administratives internes es redactaran en valencià; el material d'ofimàtica s'adaptarà, si és possible, perquè funcione en valencià, i el programari elaborat o encarregat per l'Administració es crearà en valencià.

En les relacions amb la ciutadania, les notificacions i comunicacions es realitzaran en valencià quan es remeten a residents en territoris de predomini lingüístic valencià, i també en castellà quan ho sol·licite el destinatari. Per a l'àmbit de predomini castellà, es redactaran en valencià i castellà, i per als destinataris de fora del País Valencià es faran en castellà, llevat que es tracte d'autonomies pertanyents al mateix àmbit lingüístic.

Els models normalitzats tindran format bilingüe, excepte els casos en què, per la seua extensió o complexitat, es determine que tinguen versions separades en valencià i castellà. Així mateix, les còpies de documents en valencià amb destinació a altres autonomies aniran acompanyades de traducció al castellà, llevat que siguen autonomies del mateix àmbit lingüístic.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next