El so d’un rellotge de paret marca el dia a dia dels habitants de la Vall de la Gallinera en la pel·lícula L’arbre de les cireres (1998), dirigida pel cineasta català Marc Recha i filmada en els espais naturals d’Alpatró, Benirrama, Benissivà o Benialí (Marina Alta). El film mostra una microcomunitat rural que resisteix el pas del temps i representa a la perfecció la cosmologia de l’entorn rural sense caure en costumismes ni posicionaments bucòlics.
Han passat més de 20 anys del rodatge i els pobles que van servir d’escenari per a aquesta història han canviat força: el bar principal on es reuneixen els personatges ja no existeix, la panaderia va passar el forrellat, el col·legi d’Alpatró on trobem a Pilar Almeria de professora va tancar per falta d’alumnat l’any passat… Símptomes de l’anomenat despoblament rural que podem traduir fora de la pantalla. Fa anys que la Vall de la Gallinera lluita contra els efectes d’aquest fenomen que es reprodueix a les zones rurals de tot l’estat espanyol. És un problema real i la Generalitat impulsa accions per frenar el despoblament de l’interior de les nostres terres.
Amb una població cada vegada més envellida, la figura del metge rural és un personatge indispensable en aquestes zones. La pel·lícula estableix una doble línia narrativa d’anada i tornada, entre un metge jubilat (Jordi Dauder) que abandona el poble i un jove professional (Pere Ponce) que arriba amb ganes de començar una nova vida com aquella pel·lícula, Journal d’un curé de champagne (1936), de Robert Bresson, els plantejaments fílmics del qual podem veure fàcilment en el cineasta català. De fet, el metge i el retor solen compartir una funció pareguda en els pobles com a confessor de la població que allibera les preocupacions i ansietats de veïnes i veïns. En aquest cas, el jove metge fa d’espectador ideal de la realitat que l’envolta.
Existeix en el cinema gairebé un subgènere del professional de la medicina en entorns rurals (Médecin de campagne, El doctor Arrowsmith) o sèries televisives que han focalitzat més en les dificultats del metge en el camp que en les virtuts de l’experiència. Cal un canvi de visió cap al món rural amb la intenció d’evitar l’estigmatització. El personatge del metge que interpreta Jordi Dauder està basat realment en Ramon Mora, metge de Marc Recha durant el temps que el cineasta va residir a la Vall. Ramon, en jubilar-se, al contrari que al film, va decidir romandre al poble de forma definitiva.
El film, que va rebre el premi FIPRESCI del Festival de Locarno en 1998, mostra el paisatge característic de l’interior de la Marina Alta, l’orografia de la qual conforma la personalitat dels personatges que busquen una vida digna entre aquestes terres d’empremta morisca i mallorquina. Hui dia això no ha canviat i són molts els que lluiten per a revertir la tendència del despoblament. Esperem que siguem a temps de paralitzar una realitat que avança de pressa i que escanya el darrer veïnat. Sembla una premonició quan Joan Fuster va escriure sobre la Gallinera en el seu Viatge pel País Valencià: “La vall s’estrangula i la muntanya se’ns llança a sobre”. Aquestes muntanyes esperen noves generacions i nouvinguts per a fer front al temps.
