El valencià a la ciutat d'Alacant

19 març 2019 06:00h
Viquipèdia

Des del desconeixement, s’ha volgut qüestionar la rellevància de la cultura valenciana de la ciutat d’Alacant. No hi ha dubte que al segle XIX i al segle XX la gran capital del sud va ser un centre cultural actiu en la llengua pròpia i un referent per a la resta del País Valencià.

En el món del teatre popular valencià podríem destacar figures com ara la del precursor Francesc Tordera Lledó (1826-1889) i la del comediògraf més popular de la restauració, Manuel Rubert Mollà (1869-1918), que eren naturals d’Alacant.

El setmanari en valencià El Tio Cuc, publicat a la ciutat d’Alacant en dues etapes entre 1914 i 1936, d’idees progressistes i dirigit a les classes populars, tenia un públic nombrosíssim als pobles de les comarques del sud, on la llengua parlada es conserva més amplament que no a Alacant. Josep Coloma Pellicer (Alacant, 1874-1936), el fundador i director d’El Tio Cuc, va ser també autor de comèdies en valencià.

 

La figura mítica en la difusió del teatre valencià al sud va ser l’actor i director Paco Hernández Rodríguez (1892-1974). En 1928 va fundar una companyia dedicada al teatre autòcton i va estrenar més de 200 comèdies a les comarques d’Alacant. Un mite com Paco Hernández, primer actor, director artístic, pintor artesanal i artista foguerer va patir la presó franquista durant la primera postguerra. També un alacantí d’adopció, com ara Llorenç Aguirre Sánchez, natural de Pamplona però veí d’Alacant des que tenia tres anys, va escriure en valencià la revista en un acte no estrenada Les fogueres de Sant Joan. El polifacètic Aguirre va ser artista foguerer, pintor, cartellista i va formar part dels decoradors d’escena de l’Òpera de París i fou autor dels primers cartells artístics de propaganda del turisme d’Alacant. Però tot això no va impedir que fora executat al garrot vil en 1942, per ordre de les autoritats franquistes.

La cultura en valencià a Alacant no és un fenomen irrellevant. Hem repassat mostres de la cultura de masses, com era la del teatre valencià abans de la guerra civil. També en un món social tan ric com el de la festa, fonamental al País Valencià, cal destacar dos autors de teatre sobre temàtica alacantina, d’aquell gènere que és conegut com a teatre foguerer. Ens referim a Antulio Sanjuan Ribes (1902-1982), que té una dotzena d'obres en valencià, majoritàriament sainets i obres líriques, i Arturo Tresáncoras (1935-2015), autor de tretze sainets foguerers en valencià. Parlem també, a l’Alacant actual, de l’obra narrativa d’un autor tan interessant com Joaquim Caturla.

Cal que repassem tot això, perquè en els darrers temps hi ha energúmens de crit de carrer i també polítics ignorants que s’atreveixen a qüestionar o a negar la identitat valenciana d’Alacant. El valencià representa també la llengua i la cultura on Alacant es reconeix com a ciutat.

Perquè allò que podríem qualificar com el “negacionisme valencià” d’Alacant, és a dir, el qüestionament de la identitat valenciana de la capital del sud, és un fruit amarg més de la dictadura franquista. Els qui accepten o defensen tal infàmia actuen sens dubte com a fills ideològics de l’espanyolisme més ranci i més repressor.

A Alacant i a tot arreu del país, defensar la identitat valenciana i defensar la democràcia formen part de la mateixa opció. La necessària promoció de la llengua pròpia és una activitat democràtica, d’igualtat de drets però també d’identitat. L’opció lingüística d’usar una llengua oficial com el valencià només es garanteix quan la totalitat dels treballadors públics són capaços de parlar les dues llengües oficials del territori on treballen. Que l’Ajuntament d’Alacant actual compte amb una sola persona dedicada a la promoció del valencià és un signe més de la manca d’igualtat de drets lingüístics. Del reencontre radiant, nascut del poble, amb la seua ànima valenciana parla també la lletra de l’himne de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant: “Decidits volem tots, sense dubtar, fer d'Alacant una ciutat triomfant”.

Manuel Carceller, portaveu de Plataforma per la Llengua País Valencià.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next