VALÈNCIA. Davant dels prejudicis, dades. Del “valencià no serveix per a res” de qui defensa el monolingüisme a un estudi científic que demostra que el valencià és un element dinamitzador de l’economia. Un estudi elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) presentat aquest dilluns pel conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, posa per primera vegada xifres a la contribució de les empreses i les plantilles que treballen en activitats directament relacionades amb el valencià a l’economia del país.
Les dades de l’estudi, que pren com a referència l’any 2017, xifra en 1.305 milions d’euros la contribució de l’activitat empresarial generada al voltant de la llengua a l’economia valenciana. Pel que fa a l’ocupació, l’informe de l’IVIE assenyala que l’any 2017 hi va haver 35.505 persones treballant en matèries directament relacionades amb el valencià.
L’estudi, que esdevé el primer volum de la Col·lecció Rafael L. Ninyoles, és una radiografia que contravé amb xifres aquells que defensen que el valencià no genera riquesa. De fet, si se suma a l’impacte directe l’indirecte i l’induït, l’aportació dels sectors lligats al valencià arriba als 2.065 milions d’euros, la qual cosa suposa el 2,1% del PIB autonòmic. A més, la despesa d’aquests sectors permet mantindre 56.367 llocs de treball a jornada completa, cosa que representa el 2,9% del total de l’ocupació al territori valencià. De l’impacte total en la renda (PIB) i l’ocupació, un 63% es genera de manera directa i el 37% restant, de manera indirecta i induïda.
Amb la publicació d’aquest informe, el País Valencià compta per primera vegada amb un estudi fiable i científic de l’aportació de la llengua pròpia a l’economia que servirà per a “planificar futures polítiques públiques” de promoció lingüística, segons va assenyalar el conseller Marzà. Fins ara el País Basc era l’únic territori que comptava amb un estudi similar. De la comparativa es dedueix que en el terreny del foment del valencià queda un llarg camí per a amplificar l’impacte econòmic de la indústria al voltant de la llengua. Si al País Valencià aporta el 2,1% del PIB autonòmic, al País Basc l’activitat econòmica lligada al basc en genera el 4,52% (segons dades del 2016).
L’informe identifica quatre grans sectors en els quals el valencià exerceix un paper determinant en la generació d’impacte econòmic. En primer lloc, se situa la indústria de la llengua, que abasta les institucions lligades a l’ensenyament del valencià, tant públiques com privades, així com les empreses que ofereixen serveis de traducció i assessoria lingüística.
En segon lloc, el sector de la cultura i els mitjans de comunicació, que inclou llibreries, editorials, discogràfiques, producció audiovisual, premsa, ràdio i televisió, entre altres activitats. L’àmbit educatiu, des d’Infantil fins a l’ensenyament universitari, és el tercer sector que inclou l’informe. I, finalment, s’analitza l’impacte dels serveis per a la difusió i el coneixement del valencià que s’ofereixen des de les mateixes administracions públiques.
Educació, el principal motor
L’estudi assenyala que el sector educatiu és el principal motor de l’activitat econòmica generada al voltant del valencià. Cap altre sector s’aproxima a les xifres de l’ensenyament, que genera la major part de l’impacte, amb el 90,8% de la renda i el 87,3% de l’ocupació. I, dins de l’ensenyament, és el no universitari el responsable d’aquestes grans xifres amb 1.874 milions d’euros de renda i 49.187 llocs de treball.
Els mitjans de comunicació i la indústria cultural són el segon grup en aportació de renda i llocs de treball. Concentra el 6,5% de la renda i el 10,6% de l’ocupació que genera el valencià, la qual cosa significa 133,6 milions d’euros de renda i 5.987 llocs de treball, entre directes, indirectes i induïts.
Aquestes xifres estan, però, en el mateix moment de la publicació de l’informe desfasades, ja que no incorporen les dades d’À Punt (l’estudi pren com a referència l’any 2017, quan encara no estava a ple rendiment la nova radiotelevisió). En aquest sentit, la xifra creixeria en aquest camp si s’afegira la renda generada pels més de 400 treballadors directes d’À Punt i els centenars que treballen per a productores i proveïdores dels mitjans públics.
Per la seua banda, el pes del sector públic en l’impacte total del valencià és del 2,2% en termes de renda i de l’1,4% en el cas de l’ocupació, mentre que l’aportació de la indústria de la llengua és del 0,6% i el 0,8%, respectivament.
Durant la presentació de l’informe, davant d’una nodrida representació d’agents culturals, dels mitjans de comunicació i dels sectors educatiu i associatiu, el conseller Marzà va destacar que és la “primera vegada que es desenvolupa un informe d’aquestes característiques”. “Calia i molt, perquè una llengua pròpia com la nostra, a part d’enriquir-nos com a poble, genera un impacte econòmic en diferents sectors d’activitat i actua com a dinamitzador de l’economia, ja que aquest treball demostra que contribueix a incrementar el capital social, afavoreix el desenvolupament de relacions comercials de confiança i desenvolupa capacitats clau per a l’economia moderna, com ara la creativitat, la flexibilitat i l’obertura cap a allò que és diferent”, va destacar el conseller.
En aquest sentit, el responsable d’Educació –que va estar acompanyat del director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano– va explicar que la intenció de la Conselleria és continuar fent estudis per a seguir avaluant l’impacte del valencià en l’economia i l’efecte de les polítiques de promoció del valencià.
