El valencià en la retolació urbana

2 juliol 2019 06:00h

Els senyals de trànsit són de caràcter universal i aquesta circumstància impedeix que un conductor infractor puga al·legar desconeixement de la norma. El Reglament general de circulació regula els senyals de trànsit, rètols circumstancials que modifiquen el règim normal de circulació, senyals de balises fixes, semàfors, senyals verticals i marques viàries. Segons la norma legal, les indicacions escrites, incloses als senyals de trànsit, han de figurar en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma. Però el Reglament general de circulació (el Reial Decret 1428/2003) no determina l’obligació legal de retolar en castellà els panells o plafons informatius complementaris, sinó únicament els senyals de trànsit viari.

L’ús exclusiu del valencià és l’opció més adequada en la legislació decidida per les nostres institucions i és el criteri més coherent amb el principi constitucional sobre l’oficialitat d’una llengua pròpia d’un territori. La informació en valencià als espais públics és una opció legitimada també per convenis internacionals ratificats per l’Estat Espanyol, com ara la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), i no és contrària al Conveni de Viena de senyalització viària de 1968, signat, tot i que no ratificat, per Espanya.

 

L’ús exclusiu del valencià es justifica en allò establert a l’article 7.2 de la citada Carta europea de les llengües regionals: «L’adopció de mesures especials en favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants d’aquestes llengües i la resta de la població o encaminades a tenir en compte les seves situacions particulars, no és considerada com un acte de discriminació envers els parlants de les llengües més esteses».

És a dir, cal remarcar que l’ús exclusiu del valencià en la retolació urbana ve justificat per la necessitat d’oferir mesures correctores per a la situació desigual del valencià en relació al castellà, tant en el terreny jurídic com en el sociolingüístic. En el cas de les indicacions complementàries que s’afegeixen a senyals amb pictogrames, reconeguts internacionalment, el conductor està obligat a respectar allò que indica el símbol gràfic. No existeix un dret a incomplir les disposicions expressades en un senyal de trànsit pel fet d’ignorar-ne la llengua. Altrament, reduint aquest argument a l’absurd, podríem anar pel món ignorant lleis i senyals de trànsit amb texts al·legant el desconeixement de la llengua en què estan redactats. A banda del principi que la ignorància de les lleis no n’excusa el compliment, els conductors han de conèixer el significat dels pictogrames dels senyals principals, perquè els convenis internacionals estableixen clarament el seu significat i s’han de respectar.

Per exemple, les informacions complementàries amb què s’acompanya un senyal de prohibició només poden ser, segons el Conveni de Viena, restriccions o excepcions a la prohibició, de manera que mai no poden ser indicacions de prohibicions afegides o superiors a la que indica el pictograma, és a dir, el dibuix del senyal.

Els cartellets complementaris d’un senyal de trànsit de prohibició de circular amb missatges com ara «Sols veïns» «Circulació restringida», «Ciclocarrer», «Prohibit aparcar, excepte festius» són perfectament vàlids i legals. Aquesta mesura no va en contra de la seguretat vial, ja que la proximitat entre el valencià i el castellà fa que els textos curts dels senyals de trànsit en valencià siguen perfectament intel·ligibles per a qualsevol persona que només parle castellà. Per posar un altre exemple, els nombrosos rètols monolingües en castellà a les carreteres estatals del País Valencià infringeixen la legislació estatal vigent, però això no fa que els conductors puguen ignorar-los encara que són il·legals.

En resum, la informació en valencià en les vies públiques respon a allò previst en el conveni internacional del Consell d’Europa, ratificat i, per tant, vigent a Espanya, anomenat Carta europea de les llengües regionals i minoritàries. Podem afirmar doncs, rotundament, que les informacions complementàries en valencià de la senyalització urbana, a sota del senyal o a l’interior d’un plafó rectangular que conté el senyal, tenen plena legalitat.

Manuel Carceller Safont, delegat de la Plataforma per la Llengua País Valencià

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next