VALÈNCIA. La legislatura 2015-2019 ha encunyat noves paraules i expressions que s’han convertit en habituals en el debat polític al País Valencià, com el Botànic, el mestissatge, rescatar persones o la hipoteca reputacional.
Entre les dites, paraules i frases que han caracteritzat la legislatura del Botànic estarien el mateix nom amb què es va batejar el període comprés entre el canvi polític del 2015 i les votacions del proper 28 d’abril.
“Botànic” fa referència al jardí Botànic de València, on es va signar el juny del 2015, vint dies després de les eleccions, el pacte de govern en la Generalitat entre el PSPV i Compromís com a integrants de l’executiu i Podem com a soci parlamentari i ha acabat donant nom a l’acord, al mateix Consell i a la seua gestió.
Així, s’ha parlat de pressuposts botànics i de les polítiques botàniques del Botànic, al qual el PPCV ha rebatejat com el “Titànic”, ja que opina que ha fet aigües “per tots els costats”. La rèplica del Consell ha sigut que “titànic” ha sigut l’esforç per a revertir la gestió que van deixar els governs del PPCV.
“Mestissatge” va ser la fórmula aplicada en l’anomenat segon escaló de cada Conselleria, per la qual les secretaries autonòmiques, les direccions generals i les sotssecretaries s’han repartit entre membres del PSPV i de Compromís. L’objectiu: evitar tindre dos governs paral·lels i comptar amb un plural.
El mestissatge, que segons el parer de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra (Compromís), és “tecnologia política punta” que patentaria, s’ha traduït a vegades en desavinences públiques, especialment en conselleries com Medi Ambient o Economia, encara que sempre s’han acabat reconduint.
“Rescatar persones” fa referència al fet que el Pacte del Botànic es divideix en cinc eixos, el primer dels quals és “rescatar persones”, ja que consideren que tota persona ha de tindre cobertes les seues necessitats vitals bàsiques i ha de viure en condicions que garantisquen la seua dignitat. Aquesta frase ha sigut el principal argument esgrimit pels partits signants de l’acord com a guia de la seua gestió, en la qual han defensat que han posat al centre les persones, mentre que l’oposició ha retret que venien a rescatar persones i tot just xafar la moqueta i els cotxes oficials “ho han oblidat”.
“Hipoteca reputacional” és una de les frases més repetides pel Consell actual i fa referència al fet que ha hagut de treballar per a alçar la imatge heretada al País Valencià provocada pel malbaratament i la corrupció en època del PPCV, una “hipoteca reputacional” que s’ha sumat a la hipoteca econòmica deixada a les generacions futures.
Segons el Consell, aquesta imatge ha pesat quan s’ha demanat un finançament autonòmic just, després del que “s’ha robat a la Generalitat”, o quan s’han demanat ajudes a la Unió Europea, on als polítics valencians “els feien passar per l’escàner” perquè s’estava “sota sospita”, amb diversos procediments oberts.
“Ruïna en diferit” és el concepte amb què el Consell ha defensat que ha hagut d’afrontar “pufos” o “empastres” de l’anterior executiu popular, una “herència enverinada” o “ruïna en diferit” que ha hagut d’arreglar abans de poder aplicar les seues pròpies polítiques.
La multa europea pel dèficit del País Valencià, la Fórmula 1, Fira València, Ciegsa, la Volvo Ocean Race, Radiotelevisió Valenciana, la Societat Projectes Temàtics, la Ciutat de les Arts i les Ciències o l’aeroport de Castelló són alguns exemples en els quals el Consell denuncia que ha hagut d’arreglar “forats” deixats pel PPCV.
“Ximoanuncis” és el mot usat pel portaveu de Podem en les Corts, Antonio Estañ, durant l’últim debat sobre l’estat del País Valencià, per a retraure al president de la Generalitat, Ximo Puig, que anuncie qüestions que després no es converteixen en realitat i que són “més publicitat que política”.
Per a Podem, el “ximoanunci” per excel·lència d’aquesta legislatura ha sigut el rescat de la concessió de l’hospital de Dénia per al sistema públic, anunciat quatre vegades en les Corts i que encara no s’ha concretat. La rèplica dels socialistes és que Puig fa “ximorrealitats”.
Primere senar nocere, és a dir, “el primer no fer mal”. Frase llatina d’Heràclit a la qual el portaveu socialista en les Corts, Manolo Mata, ha recorregut cada vegada que ha sorgit una fricció entre els socis de govern per a demanar que els partits signants de l’acord no facen polítiques en contra d’ells mateixos.
