Eleccions 10N: uns comicis de segones oportunitats

Del resultat de la cita amb les urnes del 10 de novembre dependrà que l'esquerra puga explorar de nou un acord o que la dreta articule un pacte que li permeta tornar a governar dos anys després
1 novembre 2019 06:00h
La campanya electoral que ha arrancat aquesta mitjanit de divendres estarà marcada principalment pel conflicte polític català. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. Per cinquena vegada el 2019 els ciutadans amb dret a vot estan cridats a les urnes. La cita serà el pròxim diumenge 10 de novembre, quan se celebraran unes eleccions generals conseqüència de la investidura fallida de Pedro Sánchez. El 23 de setembre, el candidat socialista no va aconseguir la confiança de la majoria del Congrés i automàticament es va iniciar el procediment per a la convocatòria d'unes noves eleccions que esdevindran els quarts comicis generals en quatre anys.

Les eleccions que se celebraran en poc més d'una setmana es plantegen com una segona oportunitat per als partits d'esquerra i els de dreta. Una nova ocasió per al president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, de revalidar en les urnes el càrrec que va aconseguir mitjançant una moció de censura guanyada contra Mariano Rajoy, i una altra oportunitat per a les dretes d'intentar exportar els acords d'Andalusia, Múrcia o Madrid al govern de l'Estat.

La campanya electoral que ha arrancat aquesta mitjanit de divendres estarà marcada principalment pel conflicte polític català. La resposta que uns i altres partits proposen per a Catalunya i l'intent d'apaivagar la resposta política i social a la dura sentència contra els líders independentistes serà un dels eixos principals –si no el central– dels partits de cara a la cita del dia 10.

En aquest sentit, sembla que els partits de dretes seran els més beneficiats del discurs identitari, atés que el Partit Popular i Ciutadans no dubten a demanar mà dura amb Catalunya a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. El posicionament de Vox encara és més extrem, ja que advoca per aplicar la Llei de Seguretat Nacional.

Al marge de si és més o menys idoni l'aplicació d'alguna d'aquestes mesures, la realitat és que la dreta llança un missatge clar i contundent com a recepta per a solucionar el conflicte català malgrat que la repressió i la judicialització fins ara poc ha ajudat a canalitzar políticament la demanda d'una important part de la població catalana que vol decidir el seu futur com a poble.

Per contra, l'esquerra es mou amb menys facilitat en el tema català, almenys en el terreny discurs. La invocació del diàleg sense explicar quin tema es posaria damunt de la taula debilita el seu discurs, o l'electorat no veu en els seus posicionaments una resposta clara per a solucionar el problema polític català. Unides Podem sí que aposta en el seu programa per un referèndum "pactat" però tractaran que no esdevinga un eix central de la seua campanya i ja han anunciat que no serà una línia roja per a unes hipotètiques futures negociacions.

El plantejament del PSOE ja no passa pel diàleg. Almenys és el que es desprén de les paraules del seu candidat en les darreres setmanes i del programa electoral socialista, del qual ha desaparegut tota al·lusió al federalisme, que podria ser una proposta política per a solucionar la crisi territorial.

A més del conflicte català, cal sumar a la campanya l'amenaça d'una futura crisi econòmica en forma de recessió. Un convidat especial per a una campanya que es pensava que anava a estar monopolitzada per Catalunya i l'encreuament d'acusacions en la bancada de l'esquerra sobre qui és el culpable d'haver de votar de nou el 10 de novembre.

La situació econòmica històricament ha beneficiat la dreta, abans concentrada tota al voltant del Partit Popular. Això ho sap el partit i per aquest motiu Pablo Casado ha començat a variar d'estratègia i en les darreres aparicions públiques s'ha centrat més a explicar el seu programa econòmic.

Què hi ha en joc?

En aquestes eleccions cada formació juga la seua particular partida. En el cas del PSOE, que parteix amb avantatge segons totes les enquestes, té davant seu el repte d'aconseguir una majoria suficient per a poder tindre diverses alternatives de govern. Tant a esquerra, amb Unides Podem, com a dreta, amb Ciutadans, amb qui ja va pactar un acord programàtic el 2016. Pedro Sánchez té davant seu la papereta d'aconseguir, si és de nou el candidat proposat pel rei per a la investidura, un acord que el permeta convertir-se en president del govern gràcies a les urnes i no a una moció de censura.

Després d'haver pogut entrar al govern, Unides Podem arriba a aquestes eleccions amb la incògnita de saber si pagarà o no l'oportunitat perduda d'haver ostentat una vicepresidència i quatre ministeris. La coalició que lidera Pablo Iglesias té el repte de si perd escons que no en siguen molts per a poder aspirar de nou a negociar amb el PSOE un govern de coalició que ja se sap que no és l'opció preferida per als socialistes.

L'altre front d'Unides Podem en aquesta campanya serà intentar minimitzar l'efecte Més País. Ara com ara sembla que la formació d'Íñigo Errejón no seria una gran amenaça per a les aspiracions d'Unides Podem. El partit de l'exdirigent de Podem sumaria 2 escons per Madrid i 2 per la circumscripció de València, que realment aportaria Més Compromís.

Els partits de dreta també tenen la seua particular batalla. El més satisfet per la segona oportunitat donada per Sánchez i Iglesias és el Partit Popular. El seu candidat, Pablo Casado, va eixir molt mal parat de les eleccions del 28 d'abril però els governs que lidera el seu partit després de les autonòmiques i municipals del 26 de maig li han donat un respir. De fet, el PP és el partit que, després del PSOE, més benefici trau de la nova cita electoral segons les enquestes del CIS.

Ciutadans, per contra, està davant d'un moment molt complicat. La formació d'Albert Rivera, que va estar a punt de ser partit de govern i va aspirar a fer el sorpasso al PP, està en hores baixes. Tant és així que superar el partit de Casado és una quimera i ara la major preocupació de Cs és no quedar per darrere de Vox.

En tot cas, el futur de Ciutadans es pot definir per uns pocs diputats. Si perd tants vots que no aconsegueix sumar majoria amb el PSOE, la continuïtat d'Albert Rivera com a líder del partit podria estar en l'aire; però si resisteix el colp que tots els sondeigs auguren i pot sumar amb els socialistes, Ciutadans pot estar davant la situació que, tot i tindre un pitjor resultat que a l'abril i fins i tot que el 2016, es convertisca en el soci de govern de Sánchez. Un escenari que beneficiaria i molt Cs i el seu líder, ara com ara descol·locats i sense espai on rascar vots en un tauler on competeixen amb PP i Vox.

Vox és la gran incògnita. Les enquestes realitzades just després de la investidura frustrada mostraven una caiguda important de la formació d'ultradreta, però els darrers estudis d'opinió no sols desmenteixen la caiguda sinó que alguns sondeigs milloren els resultats del 28A. El partit de Santiago Abascal comença la campanya amb l'objectiu de, si la dreta suma, convertir-se en un actor principal de l'acord desplaçant Ciutadans a un tercer lloc en la foto.

I en tot aquest escenari, els partits catalans tornaran a ser protagonistes en la pròxima legislatura. Ara, a diferència de la passada legislatura, sembla que serà molt més difícil aconseguir que s'involucren en la governavilitat de l'Estat. Amb la sentència del Suprem encara recent, els diputats d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP –que es presenta per primera vegada a unes generals–, molt difícilment votaran a favor d'una investidura sense acordar abans alguna solució política per a Catalunya i els presos independentistes. 

I al País València, què?

Malgrat que el govern del Botànic sempre ha fet gala d'estar "a prova de bombes" quan arriben eleccions, la veritat és que els comicis del 10N serviran com a test per a mesurar les forces de cada signant de l'acord de govern. Si bé el resultat de Pedro Sánchez, Pablo Iglesias o Joan Baldoví no ha de tindre una repercussió directa en el funcionament del govern valencià, la realitat és que la campanya sempre genera alguna situació tibant entre els socis de govern.

La tensió, en tot cas, serà major en el moment de les negociacions i més si entra en escena un pacte de centredreta entre el PSOE i Ciutadans. Un acord de signe ben diferent al del Botànic i al que, òbviament, defensaran Compromís i Unides Podem.

En aquesta ocasió, hi ha menys temps per a saber què passarà després de les votacions i totes aquestes incògnites es començaran a resoldre en menys de 10 dies gràcies a una campanya electoral exprés que, formalment, sols durarà una setmana.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next