La va conèixer el sopar del seu aniversari, mai s’hagués imaginat que l’impressionaria fins a aquell punt.
Quan es va obrir la porta del saló i la va veure entrar amb aquella elegància i distinció, tota la resta es va desdibuixar per a ell fins a deixar d’existir.
De seguida van presentar-la-hi i ell, galant, va fer-li lloc ben a prop seu. No podia treure-li els ulls de sobre, despullant-la descaradament amb la mirada. Observava amb insistència la seva bella silueta, que semblava cisellada pel millor orfebre… Desitjava escurçar el curt espai que els separava, hipnotitzat pel seu to rosat i pàl·lid alhora, anhelant fer-la seva amb avidesa… Encara que, a contracor, es havia de captenir. Que dirien els convidats!
Per fi, discretament va fer el pas, apropant-se-li amb delicadesa. De seguida va percebre el perfum fresc i afruitat que emanava i es va abandonar al plaer sense cap repressió, deixant-se seduir per aquella aroma embriagadora que la feia totalment irresistible. Primer va començar a acariciar el seu contorn quasi imperceptiblement, aconseguint que ella reaccionés ràpidament al seu tacte, emetent petits gemecs que encara el provocaven més, excitant-lo fins a l’indescriptible.
A poc a poc va apropar els seus llavis ansiosos i va tastar-la suaument. No va poder evitar passejar-la delerosament amb la llengua per la seva boca goluda, deixant que els seus fluids es barregessin obscenament amb els d’ella amb un desig desfermat, oblidant-se ara de tot el que els envoltava.
Va restar una llarga estona assaborint aquell nèctar diví, per no perdre’n ni una gota d’aquella delícia afrodisíaca. Després, en va venir un altre, i un altre… i ja res no el va poder aturar. Prenent-se el seu temps, va anar esgotant-la lentament, allargant cada instant com si fos l’últim.
Fins que quasi sense veu, els ulls entornats pel plaer, tan sols amb un lleu gest de la mà, va demanar que li omplissin una altra vegada la copa.
Montserrat Lloret Perxachs
