VALÈNCIA. A les associacions valencianes que mantenen en la memòria col·lectiva l’ofici de ganxer se’ls esgota el temps per a ser incloses en la candidatura multinacional perquè la UNESCO declare el trasllat de troncs per rius Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La federació internacional de raiers es reuneix aquesta setmana a Àustria i ja té preparada la sol·licitud per a presentar-la davant la comissió de l’organització cultural, que està previst que es pronuncie al respecte durant l’any 2020. De moment, però, l’ofici de transportar troncs de fusta per les vies fluvials valencianes, una activitat que en el cas d’Antella (la Ribera Alta) es remunta al segle XII, encara no ha rebut el suport necessari de l’administració perquè siga inclosa de manera oficial, així que els valencians quedarien fora del reconeixement de l’organisme.
Al País Valencià hi ha dues poblacions que en l’última dècada han recuperat l’ofici de ganxer a través de recreacions que rememoren un dels treballs més antics que es feien a les conques dels principals rius valencians. Cofrents (la Vall d’Aiora) va tornar a fer descens de troncs pel riu Cabriol el 2009 i Antella celebra des del 2012 la tradicional ‘maerà’, una activitat que en el cas de la localitat de la Ribera Alta “es remunta a l’època islàmica”, quan els arbres talats en la part alta del territori baixaven per l’aigua del Xúquer fins a Alzira, recorda Leo Part, president de l’Associació Cultural ‘Maeros’ del Xúquer. El ganxer assenyala que està documentat pel geògraf musulmà al-Idrisi com els pins es tallaven a les zones altres de l’interior i es transportaven fins al mar a través dels rius fins arribar a Dénia i València. En el cas del Xúquer, Antella era un dels ‘ports’ clau en el descens dels troncs abans d’arribar a Alzira, des d’on la fusta mamprenia l’últim tram del trajecte fins arribar a Cullera, on desemboca el riu.
Antella celebra l’últim dissabte del mes de juliol la ‘maerà’ des de fa huit anys. El col·lectiu cultural està integrat per una vintena de persones, entre homes, dones i xiquets, que fa possible el transport fluvial i és membre de la International Association of Timber-Raftsmen, l’associació de ganxers internacional, que està integrada per entitats que ja han rebut el reconeixement i la respectiva protecció dels seus governs estatals. Així, països com Alemanya, Àustria i Polònia van declarar el 2014 el descens de troncs pels rius com a Bé Cultural Intangible, mentre que la República Txeca va fer el mateix el 2017 i Letònia, el 2018. A més, dins de la federació internacional hi ha representants de Bòsnia, Finlàndia, França, Itàlia, Romania, Eslovènia i l’estat espanyol que l’any 2012 van donar suport a la proposta d’aconseguir la declaració de la UNESCO.
“El problema és que a l’Estat no hi ha govern”, ressalta Leo Part com el principal problema perquè el Ministeri de Cultura puga reconéixer l’activitat centenària dels ganxers, un pas previ imprescindible per a poder ser candidats en les mateixes condicions que els de la resta de països on es manté la tradició al Patrimoni de la UNESCO. Els governs autonòmics de Catalunya, Castella-la Manxa, Navarra, Aragó i el País Valencià “van demanar al govern de Rajoy el 2012 que es pronunciara, però no van fer cas”, lamenta el president dels ganxers d’Antella. Ara no queda temps perquè aquesta setmana en el congrés que se celebra a Àustria es concretarà la proposta que s’ha de presentar a l’octubre d’aquest any davant l’organisme internacional “i tot i que hem rebut suport de la federació internacional i de les associacions de Catalunya, Aragó, Navarra i Castella-la Manxa, la Generalitat tampoc no ha fet res encara”, afegeix Part.
Els ‘maeros’ del Xúquer volen evitar quedar-se fora de ser Patrimoni Immaterial de la UNESCO, per això, encara que siga contrarellotge, “demanarem a l’Ajuntament d’Antella que faça la petició a la Generalitat al més prompte possible perquè trasllade la sol·licitud, com han fet els altres territoris ja, al Ministeri de Cultura, perquè reconega els ganxers”, afirma Leo Part.
Un seté Patrimoni de la UNESCO
Al País Valencià compta amb quatre manifestacions reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L’any 2001, el Misteri d’Elx rebia, junt amb la distinció d’Obra Mestra del Patrimoni Oral, la declaració de l’organisme internacional. L’any 2009, era el Tribunal de les Aigües qui aconseguia la protecció de la UNESCO i el 2011 el reconeixement arribava a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, mentre que l’últim d’aquests reconeixements es va produir el 2016, després de declarar les Falles Patrimoni Cultural Immaterial.
Hi ha dos precedents recents on diferents manifestacions culturals valencians han sigut reconegudes per la UNESCO dins d’una candidatura multinacional. L’any 2018, la institució internacional va distingir com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat la construcció de pedra en sec, una candidatura que van presentar conjuntament Grècia, Xipre i l’estat espanyol, de manera que es reconeixien les arquitectures típiques de les comarques del nord del País Valencià. A finals de l’any passat, dins també d’una candidatura conjunta impulsada per l’Estat, la UNESCO es va pronunciar a favor de distingir la ‘Tamborrada, toques y ritos del tambor’, un reconeixement que contemplava els esdeveniments al voltant del toc dels bombos que se celebren a l’Alcora (l’Alcalatén) i Alzira (la Ribera Alta), junt amb altres poblacions d’Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa i Múrcia.
Així doncs, si els ganxers arriben a temps, en els propers mesos el País Valencià podria sumar un seté Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Per ara, els ‘maeros’ d’Antella “estem confiats que tant l’Ajuntament com la Generalitat reconeixeran l’activitat perquè el Ministeri es pronuncie”, conclou Leo Part.
