Allà, en aquelles contrades llunyanes del sud de Mèxic, no podia fer ús de la càmera fotogràfica; els indígenes no ho permetien. Diu Whitney Chadwick: “Viatjar a Chiapas el 1963 era encara una aventura, perquè l’àrea era remota i els habitants no sempre rebien bé els estrangers. De vegades, Leonora Carrington agafava l’autobús de la capital mexicana a Oaxaca per tal d’anar des d’allí a Tuxtla Gutiérrez. Després prosseguia amb cavall o mula…” L’artista, doncs, que havia rebut l’èncàrrec de dur a terme un mural per al Museo Nacional de Antropologia, va haver de documentar amb esbossos les pràctiques religioses i les tradicions, sobretot aquelles en què es manifestava la relació de l’home amb la natura en la cosmogonia maia, i també les diverses tècniques curatives. A San Cristobal de las Casas, on va passar sis mesos, es va hostatjar a Na Bolom (La casa del jaguar, en llengua maia tzotzil), l’hotel i museu de Gertrud Duby (Suïssa, 1901-1993), una fotògrafa, etnòloga i activista contra la desforestació de la selva lacandona –que li vafer de guia–, i el seu marit, Frans Blom (Dinamarca, 1893-1963), un arqueòleg que va dedicar tots els seus esforços a l’estudi i la preservació del patrimoni cultural i ètnic de la zona. Abans de traslladar-s’hi, havia llegit, entre altres llibres, el Popol Vuh, un recull de llegendes que proven d’explicar l’origen de l’univers i els fenòmens naturals: “Com la boirina, com el núvol i com una polseguera fou la creació, quan sorgiren de l’aigua les muntanyes i, de sobte, van créixer”.
