Els maies

17 maig 2019 06:00h
Leonora Carrington (1917-2011)

Allà, en aquelles contrades llunyanes del sud de Mèxic, no podia fer ús de la càmera fotogràfica; els indígenes no ho permetien. Diu Whitney Chadwick: “Viatjar a Chiapas el 1963 era encara una aventura, perquè l’àrea era remota i els habitants no sempre rebien bé els estrangers. De vegades, Leonora Carrington agafava l’autobús de la capital mexicana a Oaxaca per tal d’anar des d’allí a Tuxtla Gutiérrez. Després prosseguia amb cavall o mula…” L’artista, doncs, que havia rebut l’èncàrrec de dur a terme un mural per al Museo Nacional de Antropologia, va haver de documentar amb esbossos les pràctiques religioses i les tradicions, sobretot aquelles en què es manifestava la relació de l’home amb la natura en la cosmogonia maia, i també les diverses tècniques curatives. A San Cristobal de las Casas, on va passar sis mesos, es va hostatjar a Na Bolom (La casa del jaguar, en llengua maia tzotzil), l’hotel i museu de Gertrud Duby (Suïssa, 1901-1993), una fotògrafa, etnòloga i activista contra la desforestació de la selva lacandona –que li vafer de guia–, i el seu marit, Frans Blom (Dinamarca, 1893-1963), un arqueòleg que va dedicar tots els seus esforços a l’estudi i la preservació del patrimoni cultural i ètnic de la zona. Abans de traslladar-s’hi, havia llegit, entre altres llibres, el Popol Vuh, un recull de llegendes que proven d’explicar l’origen de l’univers i els fenòmens naturals: “Com la boirina, com el núvol i com una polseguera fou la creació, quan sorgiren de l’aigua les muntanyes i, de sobte, van créixer”. 

Leonora Carrington, esbossos per a 'El món màgic dels maies', 1963.

L’antropòleg Andrés Medina adverteix que, en els dibuixos fets a Tuxtla Gutiérrez, la capital de Chiapas, s’hi veu que va visitar el zoològic, on es va nodrir de les imatges d’animals que es transformen en els esperits poderosos i espectaculars de la cosmovisió dels pobles tzeltal i tzotzil. “La sensació d’allò que és meravellós pressuposa fe”, va escriure Alejo Carpentier en el pròleg d’El reino de este mundo (1949). Una fe que Leonora posseïa –apunta l’especialista Ana Rosa Domenella– sense arribar a fanatismes dels qui es creuen amos de la veritat.  Segons l’escriptor cubà, “és molt possible que no existisquen respostes que siguen profundes i comprensibles a la vegada”. Sovint li preguntaven a Carrington per les seues inclinacions envers el pensament esotèric i les mitologies indígenes, i pels lligams entre els poetes i els artistes i els xamans. En les contestacions, reconeixia el seu interès per aquests temes i per les disciplines paral·leles com l’astrologia i el tarot –força presents en les seues pintures–, i recordava la gran proximitat espiritual que havia mantingut amb els “bruixots” xamules durant el temps que va conviure a San Juan Chamula. “Però d’això a pretendre que tinc poders màgics hi ha un abisme”, afegia. 

Leonora Carrington, esbós per a 'El món màgic dels maies', 1963

En El món màgic dels maies (1963-64), un cel encés, amb un sol rogenc i uns núvols foscos, domina l’extens paisatge presidit, al fons, per una serralada de cims elevats, poblada per estranyes criatures voladores, un enorme tòtem, una gegantesca serp verda emplomada… Als peus, sota un arc de Sant Martí, creus altes –pins, arbres sagrats, convertits en aquest símbol cristià– i construccions diverses –cabanes i esglésies colonials– al voltant de les quals tenen lloc rituals religiosos i de curació i treballs característics acompanyats d’éssers de grans dimensions un cavall blanc, bandades d’òlibes… i un arbre retorçut i nu. Dessota, en primer terme, en una mena de tall transversal de l’escorça terrestre, trobem els monstres que habiten les profunditats. Es tracta dels tres regnes de l’univers maia: el cel, on viuen les divinitats; la terra, on es produeixen manifestacions culturals de caràcter sincrètic les creences i pràctiques prehispàniques i el catolicisme imposat pels conqueridors, i l’inframón, amb el déu jaguar a l’esquerra, que vigila aquest lloc tenebrós amb un dels ulls en espiral.

Leonora Carrinton, 'El món màgic dels maies', 1963-64. Tremp sobre fusta. Museo Nacional de Antropología, Mèxic

Tots els elements pertanyen a la mitologia maia i a la vida quotidiana d’aquests pobles del cor de Chiapas: les serres, punt de connexió amb els déus; la lluna blava, que al·ludeix a la fertilitat de la terra i de la dona; la serp esmentada, la divinitat creadora, el poder de la natura i dels fenòmens associats a l’aigua pluges, tempestes i inundacions, relacionada amb el Sol i Venus, ben brillant; les creus del Panteón de Romerillo, que permeten el pas al més enllà; l’ancestre del colibrí, un ocell sagrat, amb ales blaves i un rostre resplendent al bell mig del cos, i també el quetzal; la ceiba blanca, l’arbre còsmic que sosté el cel i les arrels del qual comuniquen amb el món subterrani; les òlibes que hi acudeixen, missatgeres de la mort; els rats-penats, portadors del renaixement en les cerimònies xamàniques… En aquesta obra de grans dimensions (2 x 4,30 metres), amb els seus pinzells i la seua imaginació surrealista, Leonora Carrington va saber traslladar l’harmonia dels oposats en què es fonamenten els mites maies. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next