Els reptes de l'agricultura valenciana o com disposar d'aigua bona i suficient quan els recursos es redueixen

A Europa, l'evidència i les conseqüències del canvi climàtic augmenten. Els recursos naturals es deterioren o minva la seua disponibilitat, l'aigua és un bé cada vegada més escàs i, no obstant això, l'agricultura afronta una demanda d'aliments que creix exponencialment. Per si no n'hi haguera prou, la reducció de la contaminació per nitrats constitueix una obligació inajornable. En aquest context poc amable, Fertinnowa, un projecte afavorit pel programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, ha dedicat tres anys a reunir i compartir informació útil, coneixements pràctics i de base que faciliten la implementació de pràctiques i tecnologies que milloren i garantisquen la viabilitat dels sistemes regats i fertirrigats. Es tracta també de donar resposta a les exigències de rendibilitat, qualitat i sostenibilitat que manifesten el sector agrícola, el mercat i la política comunitària.

La informació recopilada per aquesta xarxa de Transferència de Tècniques Innovadores per a la Pràctica Sostenible de la Fertirrigació —representació completa de l'acrònim Fertinnowa— està disponible en un «Compendi sobre Fertirrigació» que inclou més d'un centenar de tecnologies. A més, a partir d'aquest compendi, una sèrie de fitxes tècniques i casos d'estudi resumeixen i acosten a l'usuari final les tecnologies i pràctiques que ajuden a resoldre casos concrets relacionats amb assumptes primordials com la qualitat i la gestió de la font d'aigua, l'ús i la reutilització eficient d'aigua i nutrients, i la gestió dels abocaments per a la minimització de l'impacte ambiental.

El cas valencià

Al marge d'aquestes conclusions, aquest treball en xarxa entre productors i altres professionals del sector agrícola ha posat de manifest les diferències que existeixen entre els diversos sistemes agraris i de regadiu europeus. I ha evidenciat especialment que el País Valencià és un món a part. Ací, en molts casos, aquests sistemes se situen sobre espais d'origen al·luvial, conformats per terrasses fluvials que constitueixen paisatges culturals d'enorme valor —també per a la biodiversitat—, com els de la Séquia Reial del Xúquer o la Reial Séquia de Montcada, a València. En pocs llocs d'Europa han sentit parlar de comunitats de regants històriques com aquestes. I ocorre també que part d'aquest regadiu s'estén sobre antics aiguamolls que són actualment espais naturals protegits, com l’Albufera.

Afrontar la reducció de la disponibilitat d’aigua

Particularment, en regions deficitàries d'aigua com la nostra, és especialment urgent avançar en l'eficiència del reg i la fertirrigació. No en va, organismes com la Universitat Politècnica de València i el Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques anuncien una reducció de la disponibilitat de recursos hídrics a la conca del Xúquer de fins a un 20 per cent per a 2040. I el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic va alertar en el seu darrer informe que 2030, si no s'actua amb eficàcia, serà el primer any crític.

Els usos de l'aigua es veuran compromesos i, en conseqüència, la pressió social augmentarà. Per aquest motiu, la Conselleria competent està elaborant el Pla Director de Modernització de Regadius de la Comunitat Valenciana. Entre altres objectius, es tracta de millorar la gestió del reg i reduir el consum d'aigua, optimitzar l'ús de fertilitzants, incorporar noves tecnologies en comunicació, introduir les energies renovables (fotovoltaica principalment) per a reduir els costos del reg i facilitar la transició a una economia hipocarbònica, i compatibilitzar la irrigació o fertilització comunitària amb l'agricultura ecològica i el policultiu. Les comunitats de regants reconeixen entre els seus principals reptes la necessitat d'adaptar el disseny de les seues instal·lacions als requeriments de l'agricultura ecològica. Afrontar l'obsolescència i la falta d'eficiència de les infraestructures d'irrigació localitzada —moltes amb més de vint anys d'activitat— i l'elevat cost energètic que impliquen aquests sistemes és un altre dels desafiaments. I també urgeix corregir la poca capacitat de regulació del reg que posseeixen algunes comunitats, necessitades de mecanismes que els permeten combinar l'ús d'aigües depurades, subterrànies i superficials.

Complir aquests propòsits no és tasca fàcil a causa de la complexitat de la cadena de l'ús de l'aigua: les fonts, la distribució i l'emmagatzematge, la diversitat dels sistemes de regadiu... No hi ha una línia d'acció principal que puga resoldre els problemes i esmenar els defectes, sinó múltiples maniobres que requereixen d'una planificació a mitjà i llarg termini.

Reduir la contaminació per nitrats

Segons la comissió de les Corts Valencianes que ha estudiat recentment l'estat dels aqüífers, la contaminació per nitrats prové principalment de l'agricultura. Encara que la població exposada es redueix any rere any, prop de dues-centes mil persones viuen encara en zones on els nitrats en l'aigua de boca superen el límit que marca l'Organització Mundial de la Salut. I el descens en aquesta exposició als nitrats no ha sigut debades, ja que la posada en marxa de tractaments i infraestructures ha propiciat un augment en el cost del subministrament per als usuaris. La promoció de l'agricultura ecològica i la reducció de l'ús de fertilitzants de síntesi i productes fitosanitaris i herbicides són aspectes clau en aquest sentit. Sempre serà millor prevenir la contaminació que haver de cercar solucions que mitiguen els seus efectes.

I complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible

La gestió de l'aigua és fonamental per a reduir la vulnerabilitat de les persones davant els efectes del canvi climàtic. Així, totes les baules de la cadena alimentària estaran molt prompte obligades a complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible que marcaran fins a 2030 el debat sobre l'ús de l'aigua per a la producció d'aliments. Molt prompte també, les certificacions que els productors hauran de complir per a poder vendre a les grans centrals de compra els obligaran a demostrar un ús sostenible de l'aigua i els fertilitzants.

La tecnificació en l'agricultura intensiva no és suficient per si sola per a reduir l'impacte ambiental. L'adaptació al canvi climàtic implica la necessitat d'analitzar la problemàtica de l'aigua des d'una visió integral i sistèmica. Requereix també revisar les estructures de producció, tenint sempre en compte les conseqüències ambientals de l'agricultura a una escala major que la finca. La sostenibilitat —social, econòmica i ambiental— dels sistemes de producció comporta una reducció d'usos dels recursos hídrics en l'agricultura, els quals actualment constitueixen al voltant de tres quartes parts del consum global. Igualment, exigeix una disminució gradual dels productes de síntesi, els processos de producció dels quals suposen costos energètics molt elevats. A més, el mal ús d’aquests productes provoca contaminació ambiental, desequilibri en els ecosistemes i danys en la salut pública. Per tant, la labor dels regants valencians i el seu compromís amb les bones pràctiques i amb l'eficiència en el reg i la fertirrigació, són claus de cara al futur.

Una assimilació simplista de modernització i reg per degoteig

Cal avançar en els estalvis que representa la modernització, en la reutilització d'aigües depurades i en la integració de recursos alternatius en el sistema. Però la modernització no ha de reduir-se, com ja ha ocorregut, al mer fet de substituir el reg a manta —per gravetat— pel reg per degoteig. Aquest reg pressuritzat, assimilat al concepte de modernització quasi des de la seua introducció fa quaranta anys i acceptat generalment de bon grat per tots els agents implicats —agricultors, Administració, investigadors, empresaris i professionals del ram—, no sempre constitueix la millor opció. Hi ha inconvenients com, entre altres, que el reg pressuritzat requereix d'energia elèctrica, un consum que, en molts casos, no contribueix precisament a mitigar el canvi climàtic, i una despesa que no existeix en els sistemes de reg per gravetat. Sobre això, l'ús d'energia fotovoltaica és ja una realitat en algunes zones, com Villena.

En qualsevol cas, la realitat mai és tan elemental. Els sistemes de regadiu i les tecnologies d'estalvi són múltiples i variats. I, de vegades, com ocorre en l'Horta de València, protegida pel Pla d'Acció Territorial de l'Horta a causa dels seus valors patrimonials, i la Vega Baixa del Segura, on el sistema és ja per si mateix molt eficient, les solucions passen per una modernització que millore les infraestructures existents i adopte tecnologies que no impliquen canvis estructurals. Més útils i factibles en uns llocs que en altres, la introducció de comportes automatitzades, els sistemes de reutilització de l'aigua de reg, la construcció de basses de regulació, el recobriment dels canals i fins i tot la conducció a pressió de la xarxa de proveïment principal, mantenint el reg en superfície en les parcel·les, són algunes d'aquestes actuacions de modernització blana.

D'altra banda, no ha de defugir-se que la introducció del reg per degoteig ha comportat avantatges en diversos aspectes. Implica beneficis socials, perquè l'agricultor guanya en qualitat de vida. Per exemple, mentre amb el reg a manta els horaris són impredictibles i sovint intempestius, amb la «modernització» els temps es redueixen i adeqüen. En la comunitat de regants de la Séquia Reial del Xúquer contemplen també beneficis ambientals. Asseguren que la fertirrigació centralitzada ha reduït molt la quantitat aplicada d'abonament i herbicides, molt per davall dels límits permesos, i així també els riscos de lixiviació —llavat cap a aigües subterrànies— i de contaminació de l'aqüífer per nitrats.

En aquest punt, també cal considerar algunes funcions que compleix el regadiu tradicional i que tenen a veure amb el manteniment de la biodiversitat de l'espai agrari —sovint periurbà—, l'amortiment d'inundacions o el valor del paisatge com a patrimoni comú generador de qualitat de vida.

De l’Albufera a Potries

Segons els casos, ni el reg per gravetat significa un balafiament d'aigua, ni el reg localitzat és la panacea. Hi ha externalitats positives que sovint no s'han tingut en compte en el reg tradicional, pel fet que s'ha estudiat els efectes en la parcel·la sense observar el territori o el sistema hídric en el seu conjunt. Una d'elles la constitueixen els retorns de reg. A la Ribera del Xúquer, per exemple, aquests escolaments superficials han proveït tradicionalment camps i ecosistemes pròxims i representat una aportació fonamental al manteniment hídric de l'aiguamoll de l’Albufera. A més eviten la salinització del sòl. I el mateix ocorre amb la recàrrega d'aqüífers. A l'Horta de València, tradicionalment, també aquests sobrants alimentaven les marjals que s'estenien sense interrupció des de Puçol fins a la mateixa Albufera.

Investigadors del regadiu, experts en gestió fluvial i ambientalistes coincideixen a recordar que, en casos com el de l’Albufera, la pèrdua de recursos hídrics i, amb això, l'impacte ambiental que implica la modernització han de reposar-se i compensar-se d'alguna manera amb dotacions per a ús ecològic. I així es preveu en el Pla de Conca del Xúquer. Amb això, al cap i a la fi, l'estalvi que representa la modernització en aquests sistemes seria a penes apreciable, i fins i tot inexistent o negatiu.

Els conflictes que pot provocar la modernització s'observen clarament en l'horta històrica de Potries, a la comarca de la Safor, on la recent aprovació d'introduir el reg per degoteig posa en perill la pervivència del patrimoni cultural i natural associat al sistema tradicional de séquies i aqüeductes. Aquest és un cas en el qual les demandes d'índole pràctica dels regants s'han imposat sobre l'interès de protecció del patrimoni. No és fàcil.

La xarxa de transferència Fertinnowa

La gestió de l'agricultura ha de conduir a produir més i millor amb menys aigua, a reduir els costos i l'impacte ambiental. I, per a això, és important l'intercanvi d'experiències i de noves propostes tecnològiques o de gestió eficient dels recursos. I en això ha estat treballant durant tres anys, entre 2016 i 2019, el consorci europeu H2020 Fertinnowa, una xarxa d'intercanvi de coneixements i oportunitats tecnològiques formada per 23 socis de deu països. Entre ells, organismes públics i privats, centres d'investigació, de transferència, empreses tecnològiques privades i organitzacions de productors. Dolors Roca, tècnic de coordinació de projectes del Servei de Transferència de Tecnologia de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, ha sigut la persona encarregada de teixir aquesta xarxa de coneixements en el nostre territori.

La tasca de Fertinnowa ha consistit a detectar les necessitats dels agricultors en diferents zones agràries europees i recopilar les tecnologies disponibles en el mercat que puguen ser capaces de respondre a aquestes necessitats. Ha constatat que existeixen moltes tecnologies innovadores, així com pràctiques que són habituals en altres parts d'Europa i que podrien ser traslladades al nostre àmbit amb bons resultats. El darrer objectiu ha sigut establir les bases per a acostar aquest coneixement a l'usuari final del reg, exposat sovint a una informació poc assequible per ser excessivament científica i tècnica.

Informació pràctica i accessible

La informació recopilada per aquesta xarxa de transferència està a la disposició dels interessats en diversos formats. D'una banda, el «Compendi sobre Fertirrigació» reuneix 124 tecnologies. D’altra, hi ha casos d’estudi que ofereixen dades pràctiques aplicades a situacions concretes i escenaris diversos, i és possible consultar online demostracions de diferents tecnologies en camp. Fertinnowa ha publicat també unes fitxes tècniques que tracten d'ajudar l'usuari a la selecció de tecnologies adequades —la Conselleria les inclou en el seu portal web—. L'objectiu és anar adequant a poc a poc el reg i la fertirrigació a les exigències ambientals i normatives europees emparades en la Directiva Marco de l'Aigua i en les que vetlen per l'evitació d'emissió de residus deguts a l'ús de fertilitzants.

next