Els secrets de campanya de Baldoví: ritmes 'funk', disco i 'ska' abans dels mítings i taronja per a estar en forma

El cap de llista de Compromís al Congrés reconeix que la campanya electoral és un dels períodes que més li agraden de l'activitat política i afirma que encara se sorprén quan algú li demana fer-se una foto amb ell
23 abril 2019 14:10h
El cap de llista de Compromís al Congrés reconeix que de vegades l'han confós amb algun conseller o l'alcalde de València. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. El cap de llista de Compromís al Congrés per València, Joan Baldoví, confessa en una entrevista amb l'Agència EFE que aquesta campanya electoral menja molta taronja, s'activa amb música funk i disco i la viu "amb molta passió", si bé es botaria la jornada de reflexió perquè és un "avorriment".

Aquesta serà una campanya electoral de passió, per allò que coincideix amb la Setmana Santa?
De molta passió, però no solament perquè coincideix amb la Setmana Santa, sinó perquè la política torna a ser apassionant: ens estem jugant el futur.

Quin és el millor consell que li han donat per a sobreviure a la campanya electoral?
Com diuen en valencià, 'la sang al déu', és a dir, no t'acalores, que tot és relatiu.

Ha recopilat vitamines o ha dissenyat una dieta especial per a estar fort en la campanya?
Menjaré molta taronja, que bona falta fa als patits agricultors valencians.

Ha triat una cançó talismà que l'acompanye durant els trasllats en la campanya?
No tinc cançons talismà, però la música funk i la música disco m'animen moltíssim a l'hora d'eixir a qualsevol cosa. I l'ska, també.

Què és el pitjor d'una campanya electoral: dormir poc, repartir besos a tort i a dret o posar amb simpatitzants per a fer-se selfies?
Des que només apegava cartells, jo gaudisc amb les campanyes electorals, sempre em pose més actiu en campanya. No hi ha res que em disguste, al contrari: que vinga la gent a fer-se una selfie amb tu és d'agrair, encara que m'estranya molt que la gent es vulga fer fotos amb mi, com si fora un jugador de futbol.

Si està a la meitat d'un míting i de sobte se li queda la ment en blanc, què fa?
Mirar el meu guió. Crec en la naturalitat, m'agrada improvisar, la frescor en els actes públics, però m'agrada també que darrere hi haja un treball, un guió.

Segueix tots els seus adversaris polítics en les xarxes socials i interactua amb ells?
No solc interactuar, però alguna vegada els mire a veure què han dit l'últim dia. No m'agrada posar tuits interpel·lant directament.

Si pel carrer algú el saluda efusivament però el confon amb un adversari polític, el trau del seu error o es limita a donar-li les gràcies?
A vegades no els trac de l'error. Una vegada en entrar a les Corts se'm van quadrar els policies i em van dir "Bon dia, senyor conseller", i jo els vaig respondre "Bon dia, senyors policies" i vaig seguir avant. Altres vegades m'han confós amb Joan Ribó, la qual cosa és un honor, i he dit de broma: "Al pal". M'ho prenc amb molt d'humor.

Quina espera amb més ànsia: la jornada de reflexió, per allò de poder descansar una mica, o la nit de les eleccions?
La nit de les eleccions! Per a mi, la jornada de reflexió és un avorriment. Sincerament, crec que està de més.

Si fora possible viatjar al futur, ho faria per a conéixer ja els resultats del 28 d'abril?
No, mai m'agrada saber el final. Crec que forma part de l'emoció d'una campanya saber quin serà el resultat final. Si tinguera oportunitat de viatjar, m'agradaria viatjar al passat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next